Sandy Martos, activista: "l'autocura d'un mateix ajuda a construir un setembre amb matisos d'agost"

Amb el temps, les exigències acadèmiques creixen, la rutina es torna més monòtona i costa més tornar-hi. L’estiu es converteix en temps de jugar amb els amics, llegir, anar a dormir tard i viure sense lligams acadèmics.

L’edat adulta és diferent. Les vacances es mesuren per dies i no per mesos. Dies estratègicament coordinats amb familiars i amics i negociats amb companys de feina. Vacances en què toca triar si descansar, viatjar o ser productiu i fer allò per al qual durant l’any no tens temps. I, sigui el que sigui que triïs fer, mai no hi ha prou temps per a tot. Sempre quedarà alguna ciutat per visitar, un llibre per llegir, un vell amic amb qui posar-se al dia i unes hores de son per recuperar.

La tornada a la rutina és difícil. Passar de la natura a la ciutat, de la pausa a l’enrenou i del «què em ve de gust fer avui» al «què he de fer avui». Passar de poder gaudir de dies sencers amb la família, la parella i els amics a haver de quadrar agendes per anar a prendre un cafè. En definitiva, passar a haver de construir la vida al voltant d’una jornada laboral.

Tanmateix, la tornada a la rutina també pot portar coses bones. Preparar la temporada amb el teu equip, recuperar el costum d’anar al gimnàs, retrobar-se amb aquells amics que a l’estiu desapareixen, el final de la calor sufocant i l’inici o la tornada a nous projectes.

Notícies relacionades

María Dolores Braquehais, psiquiatra: “Als professionals ens resulta més fàcil ajudar que entrar en contacte amb la nostra vulnerabilitat”

Llistes d’espera, atenció als menors i lluita contra l’estigma: els reptes de la salut mental a Catalunya

Setembre ja és aquí i, encara que porti amb ell el pes de la rutina, la feina i les obligacions, també és un bon moment per incorporar allò que hem gaudit o que ens ha ajudat durant l’estiu. Aprofitar els trajectes a l’oficina per llegir en lloc de mirar el mòbil, apuntar-se a classes d’alguna cosa que gaudim, intentar dormir les hores necessàries o assegurar-se d’anar a prendre aquell cafè amb els amics almenys una vegada al mes. No sempre és fàcil ni possible, però qualsevol autocura, per petita que sigui, ajuda a construir un setembre amb matisos d’agost.

Sandy Martos, activista