Dolors Liria, degana del Col·legi de Psicologia: "Si algú es vol aprofitar d'una baixa, li serà més fàcil tirar per la via de la salut mental"

-Les baixes laborals han estat objecte de polèmica. Les relacionades amb la salut mental s’han multiplicat en l’última dècada. Es demana una reincorporació gradual...

-El tema de les baixes requereix una revisió, en general. Les baixes per salut mental depenen de cada cas: hi ha situacions que requereixen una reincorporació gradual. S’ha d’organitzar de manera que no suposi un perjudici per a l’empresa, que necessita cobrir els serveis que ofereix i, al mateix temps, cal tenir la sensibilitat necessària perquè les persones que tornen d’una baixa per un problema de salut mental, si està indicat, es puguin reincorporar gradualment.

-S’abusa de les baixes per salut mental, com apunten algunes veus empresarials?

-Aquest és un tema delicat que hem d’abordar amb delicadesa. Moltes vegades, els problemes de salut mental són intangibles i, per tant, difícils d’entendre en l’entorn laboral i també en la família, on costa donar credibilitat a determinats patiments psicològics. Hem d’evitar banalitzar el tema, perquè moltes persones pateixen moltíssim. Però a tot arreu hi ha gent que s’aprofita d’alguna cosa, també en el món laboral. Si algú es vol aprofitar d’una baixa, li serà més fàcil optar pel camí de la salut mental: no pots dir que t’has trencat una cama si no és veritat; en canvi, sí que pots dir que estàs molt trist...

-Com es pot discernir, aleshores?

-La clau no passa tant per buscar la manera d’evitar el frau, sinó per disposar d’un sistema d’atenció a les persones que estan de baixa que permeti ajudar-les i, al mateix temps, contribuir a reincorporar-les tan aviat com sigui possible. A més, per a una persona que té un problema de salut mental, estar molt de temps de baixa pot ser contraproduent.

Tornar a treballar pot ser d’ajuda. La satisfacció d’estar activa també contribueix a la millora de la persona.

-Entre vostès hi ha comentaris sobre si una part de les baixes no està justificada?

-Si estàs malament, o no, i vas al CAP, el metge de capçalera no té eines per valorar-te psicològicament. Cal buscar mecanismes perquè els professionals vinculats al procés de baixes també puguin prendre decisions amb més eines. Tenim la figura dels referents de benestar -psicòlegs als CAP-, que podrien estudiar el cas, valorar la persona i veure si ha de continuar de baixa o reincorporar-se... El metge de capçalera només pot receptar-te o retirar-te medicació.

-Estem reduint la tolerància a la frustració com a societat?

-Parlar de salut mental i de la gestió de les emocions no és ni bo ni dolent. Depèn de com es faci. Quan parlem de gestió emocional, no es tracta només de poder validar el que sento i connectar amb les meves emocions, sinó també de connectar amb la meva capacitat de sostenir aquestes emocions i de disposar de recursos propis, perquè, si no, estem patologitzant situacions de la vida quotidiana. La vida és dura i, sí, hem de valorar els sentiments, però també confiar en els nostres propis recursos.

-En cas contrari, per molt que es dobli la xarxa de psicòlegs a la sanitat pública, com reclamen vostès, sempre seria insuficient...

-Això té a veure amb els determinants socials de la salut i amb les diferents maneres d’abordar els patiments. No tots els malestars requereixen medicació ni tractaments psicològics. Hi ha qüestions que tenen a veure amb les polítiques socials de l’Administració i amb la manera com estem organitzats. Vivim en una societat molt individualitzada i ens ho hem de plantejar. Què fem perquè hi hagi més comunitat, més sentiment de pertinença i perquè les persones se sentin més acompanyades?

-Molts adults consulten la IA en lloc d’anar al psicòleg. Què diu això de la nostra societat?

Notícies relacionades

Les baixes laborals per salut mental es disparen i s’allarguen fins a gairebé els 100 dies de mitjana

El Govern posarà en marxa al desembre un observatori de salut mental inèdit a Espanya

-Que és molt més fàcil preguntar-ho a la IA, que és complaent, que entrar en un procés psicoterapèutic que et confronta amb la part de responsabilitat que tens sobre la teva vida. Els humans, quan estem angoixats, ens volem treure l’angoixa de sobre tan aviat com sigui possible.

Les respostes ràpides i fàcils ens semblen de més ajuda. Això no vol dir que ho siguin, perquè cal passar pel procés, no sempre agradable, de qüestionar-se un mateix. El gran risc d’aquesta pràctica és que, si la IA fa de psicoterapeuta, seria un intrús artificial; seria intrusisme exercit per la intel·ligència artificial.