Khalil Dabdoub, psicòleg: "No podem acollir a persones refugiades i aturar-nos aquí: cal anar més enllà"

Els factors posteriors al desplaçament poden tenir, segons explica aquest investigador, "un impacte tan gran" en el benestar com el trauma anterior a la migració. Entre aquests factors hi ha l’estrès d’adaptar-se a un entorn nou, la dificultat per moure’s pels sistemes administratius i sanitaris, la separació familiar, les barreres lingüístiques o la pobresa. A més de provocar malestar per si mateixos, poden mantenir o agreujar símptomes previs. Per això, insisteix Dabdoub, "traslladar una persona a un país segur és només una part de la resposta: després cal garantir recursos i suport psicosocial".

"Les persones refugiades, com qualsevol altra persona, són més que el seu diagnòstic o que els esdeveniments que han viscut", defensa l’investigador. Les dades, sosté, han de servir per mostrar els factors estructurals que contribueixen al patiment, no per presentar tot un col·lectiu com a psicològicament danyat.

Tenir serveis no significa poder-hi accedir

Dabdoub diferencia tres condicions perquè l’atenció sigui efectiva: que sigui suficient, accessible i culturalment adequada. La primera passa per disposar de professionals formats, serveis i intervencions basades en l’evidència. Però tenir una consulta disponible no garanteix que una persona hi pugui arribar.

"No importa quantes clíniques o quants professionals hi hagi si les persones es troben amb nombroses barreres per rebre atenció", resumeix Dabdoub. Entre els obstacles hi ha la manca d’intèrprets amb formació sanitària, la desconfiança envers les autoritats o els professionals, la situació jurídica incerta, les dificultats econòmiques, l’estigma o el desconeixement del sistema.

Models que no encaixen

Dabdoub qüestiona l’aplicació automàtica de models occidentals que entenen el malestar i la recuperació principalment des d’una perspectiva individual. Aquest enfocament pot topar amb cultures més col·lectivistes, en les quals la persona s’entén com a part d’una família o comunitat.

Aquestes diferències, explica Dabdoub, poden fer que algunes persones no busquin ajuda o abandonin el tractament si no se senten compreses. Dabdoub parla d’"humilitat cultural": incorporar, quan siguin rellevants, la llengua, els valors, la identitat, l’espiritualitat o la manera d’entendre el malestar. Els intèrprets, els líders comunitaris o religiosos, els sanadors tradicionals i les persones amb experiència viscuda poden exercir un paper segons les preferències de cada pacient.

Les polítiques d’acollida

Notícies relacionades

Oasis i la salut mental: què expliquen cinc de les seves cançons sobre allò que ens manté dempeus

Mercè Conangla y Jaume Soler, psicòlegs: "No és la IA la que guanya consciència, sino nosaltres els que la podem perdre"

Dabdoub assenyala que els procediments d’asil llargs i la incertesa sobre l’estatus jurídic tenen un impacte negatiu. Reduir els temps d’espera i proporcionar informació clara sobre els drets i els tràmits són, segons l’investigador, mesures rellevants també per a la salut mental.

El psicòleg i investigador remarca que les poblacions desplaçades tenen un risc més elevat de patir problemes de salut mental, però també poden trobar fortalesa en les xarxes familiars i socials, la cultura, les tradicions o l’espiritualitat. "Crec que molta gent passa per alt el paper dels factors sociopolítics i ambientals en la salut mental", conclou.