Iria Domínguez, psiquiatra: "L'estiu hauria de ser un temps per a connectar"

El patiment i el malestar són consubstancials a l’ésser humà. Però sabem que hi ha determinades circumstàncies que els potencien. Les persones necessitem tenir cobertes les nostres necessitats bàsiques, però també les de les persones que tenim a càrrec. A més, necessitem sentir-nos estimades i valorades en les nostres relacions, així com tenir una vida amb propòsit i sentit.

La societat en què vivim amenaça aquestes necessitats bàsiques. La injustícia social, la desigualtat econòmica, la discriminació, la violència o la manca d’oportunitats suposen unes condicions de vida amenaçadores davant de les quals les persones podem reaccionar. El patiment psíquic, en les seves diverses manifestacions, es pot entendre com una resposta a aquesta amenaça.

La frustració eterna

Per això, treballar per una millor salut mental implica treballar per una societat més justa. Wilkinson i Pickett, en el seu llibre 'Igualtat: com les societats més igualitàries milloren el benestar col·lectiu', analitzen els factors implicats en la salut de les poblacions i conclouen que la desigualtat social empitjora la salut física i mental de tota la població. Parlen de l’ansietat d’estatus, aquella pressió per arribar sempre més amunt en l’escala social, i de la frustració eterna de no assolir mai el cim.

D’altra banda, sentir-se connectat socialment és el principal factor protector per a la salut. Necessitem sentir-nos connectats i amb capacitat per prendre decisions sobre les nostres vides i les de les nostres comunitats. Per això, l’estiu —i la resta de l’any— hauria de ser un temps per connectar. Per sentir-nos bé necessitem xarxes de suport i protecció, de gaudi i seguretat. Però aquestes xarxes no es construeixen soles. Les relacions necessiten temps i cura. Dedicar-hi temps i donar-los valor pot canviar el nostre entorn i, globalment, la nostra societat.

Connectar amb els nostres cossos

En lloc de desconnectar, defenso també connectar amb els nostres cossos, amb la nostra naturalesa i amb la que ens envolta. Cal frenar la crisi ecològica en què vivim i que nosaltres mateixos hem propiciat. Connectar-nos amb els altres, amb la natura i decréixer és la millor recepta per a la nostra salut i la del planeta.

La mala salut mental s’associa amb etiquetes diagnòstiques, teràpies i medicacions. Però el patiment psíquic no s’ha d’entendre de manera individual, aïllada de l’entorn i de la història. El patiment ens travessa i ens iguala com a éssers humans. I ens permet connectar a través de la vulnerabilitat.

Una de les formes més extremes de patiment psíquic, i una de les que genera més desconcert en l’entorn, és la psicosi. Entenem per psicosi experiències inusuals, creences no compartides i conductes problemàtiques que a la persona li costa explicar i al seu entorn, entendre i dotar de sentit. La psicosi es pot entendre com una resposta a un patiment extrem que no pot ser expressat d’una altra manera.

Canviar la visió de la psicosi

La psicosi s’ha associat amb la manca de sentit i la bogeria. Canviar aquesta visió i trobar un sentit compartit a la vivència de la persona és clau per poder generar connexió i companyia. Aquesta és la premissa de models com el Diàleg Obert, una manera d’atendre persones que travessen crisis psicòtiques des de la trobada, la paraula i la cerca d’un llenguatge comú que ajudi a entendre què està passant.

Notícies relacionades

Ponç Pons, poeta: "Cuidar la salut mental és també una forma de compromís amb el món"

Guillermo Mattioli, doctor en Psicologia: "La dimensió psicològica de l'atenció a la ciutadania està sent cada vegada més reconeguda"

Quan una persona està envaïda pel patiment, l’escolta i la connexió són les millors eines per recuperar el sentit i la il·lusió. Per això necessitem estar connectades, crear xarxes de cures i caminar juntes cap a unes metes. Aquestes metes, pel bé de la nostra salut mental, han de ser sensibles a les necessitats dels altres i del planeta.

Iria Domínguez Vázquez és psiquiatre i presidenta de l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental - AEN Catalunya.