La depressió

L'estudi, signat per investigadors de la Universitat alemanya de Heidelberg, es basa en dades del Banc Mundial i de l'estudi sobre la Càrrega Mundial de Morbiditat. L'impacte de la depressió és notable, ja que, en termes de producte interior brut (PIB), els "costos" relacionats amb aquest trastorn representaran, als països analitzats, un 0,4% anual del PIB.

Si a aquestes xifres s'hi afegeix l'efecte econòmic de les morts per suïcidi que es puguin atribuir a la depressió, l'impacte econòmic global augmenta fins als 12,3 bilions d'euros. Dit d'una altra manera, el cost monetari de la depressió equivaldria a una mitjana d'uns 1.200 euros per habitant al llarg dels 25 anys compresos entre el 2025 i el 2050.

En xifres absolutes, els països amb més 'despesa' econòmica a causa de la depressió són els Estats Units i la Xina. La càrrega econòmica es distribueix de manera molt desigual entre els 154 països analitzats.

Un problema de salut pública i econòmic

Per tot això, els investigadors demanen abordar la depressió com un problema tant de salut pública com econòmic. "Reduir la càrrega sanitària associada a la depressió podria generar beneficis econòmics en afavorir la productivitat i l'acumulació de capital", afegeixen.

Segons dades del 2023, 322 milions de persones pateixen depressió al món —127 milions d'homes i 196 milions de dones—, cosa que representa una taxa de 3.810 casos per cada 100.000 habitants. La pandèmia va intensificar la presència d'aquest trastorn, i la prevalença de la depressió i l'ansietat va augmentar un 27% i un 25%, respectivament, durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19.

Buscar les millors polítiques

Hi ha nombrosos estudis sobre l'impacte econòmic i social de la depressió, però aquesta investigació és la més àmplia pel nombre de països analitzats, tot i que als països de renda baixa i mitjana "sovint no es disposa d'estimacions fiables" sobre la prevalença d'aquest trastorn ni d'altres dades fonamentals.

Els investigadors reclamen que es duguin a terme projeccions a escala nacional en diferents països per comprendre millor la distribució mundial d'aquesta càrrega i identificar quines polítiques públiques són més eficaces i necessàries.

Aquesta anàlisi de la Universitat de Heidelberg ha pres com a base la morbiditat atribuïble a la depressió per estimar-ne la càrrega econòmica i ha tingut en compte la teoria del creixement econòmic.

Càrrega econòmica per país

Els Estats Units suporten la càrrega econòmica atribuïble a la depressió més elevada, amb uns 3,6 bilions d'euros, seguits de la Xina, amb 1,8 bilions, i del Regne Unit, amb uns 418.000 milions d'euros.

En proporció al PIB, tres països africans són els més afectats: Lesotho, Uganda i Togo. Espanya perdrà entre el 0,53% i el 0,62% del seu PIB durant aquest període, una xifra equivalent a la que registraran països com els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Sud-àfrica, Austràlia i l'Iran. En termes de cost per habitant, Suïssa suporta el cost més elevat, lleugerament per sobre d'Irlanda i Noruega.

Més conseqüències econòmiques que altres malalties

La depressió té una càrrega més elevada que altres malalties greus, com el càncer o les patologies pulmonars. Això és així per tres raons, segons l'estudi: la depressió afecta una gran part de la població —prop de mil milions de persones tenen algun tipus de trastorn mental—, apareix en etapes primerenques de la vida i els seus efectes s'acumulen amb el temps, i dificulta la feina i redueix, per tant, la productivitat.

Notícies relacionades

Bellvitge detecta les tres claus per detectar risc de suïcidi en persones amb TOC

Els psicòlegs coincideixen: els que ploren molt connecten millor amb els altres

"Com a conseqüència —conclou l'estudi—, encara que la depressió presenta taxes de mortalitat directa inferiors a les del càncer o de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, continua representant una càrrega enorme per a la salut mundial".

Invertir genera beneficis

Els investigadors insten a centrar els esforços públics a "prevenir i tractar la depressió" i a convertir la inversió en salut mental en una prioritat dels estats. Segons diversos estudis, per cada dòlar invertit a ampliar el tractament de la depressió i l'ansietat s'obté un retorn aproximat de quatre dòlars. Expressat en euros, per cada 0,88 euros invertits s'obté un retorn aproximat de 3,5 euros, calculat en termes de millores en la salut i la productivitat de la població.