Alfredo Rodríguez, catedràtic de Psicologia: "Dormir malament augmenta el risc de depressió i la depressió altera el son"

-Durant molts segles, els humans hem dormit bé. Quan es va començar a torçar aquesta tendència?

-Un punt d’inflexió arriba amb la Revolució Industrial. Fins aleshores, el son estava bastant sincronitzat amb el cicle de llum-foscor. Però l’electricitat, els horaris de fàbrica, la hiperproductivitat i el rendiment van començar a robar temps a la nit. I un altre punt d’inflexió arriba al segle XXI, amb la hiperconnectivitat, que dificulta la possibilitat de conciliar bé el son i que ha colonitzat molt de temps abans dedicat al descans.

-No descansar bé és “morir lentament”, com afirma al llibre?

-Aquesta era una idea important del text: lluitar contra certes qüestions de narrativa. Aquesta idea tan estesa que dormir és perdre el temps és molt tòxica. Tracto de modificar aquesta narrativa: no deixis per a demà el que puguis dormir avui. No només el cap de setmana ni quan estàs a punt de trencar-te, sinó que cada dia tingui un espai dedicat al son, perquè hi ha moltes qüestions que han anat colonitzant la nit.

-Però la idea de dormir poc per no perdre temps està molt estesa...

-Cal canviar certs mites i idees, i una de molt nociva és que dormir és perdre el temps. Està molt estesa i té moltes variants: en molts sectors, en molta gent jove que diu que llevar-se a les 5 és fonamental per triomfar; a l’empresa; en gent que vol sortir de nit i diu que prefereix més activitat social i menys descans.

-Sosté al llibre que dormir poc activa els mateixos programes cel·lulars que l’estrès crònic...

-Sí, hi ha un cert paral·lelisme entre dormir crònicament malament i l’estrès crònic. La falta de son activa molts dels mateixos sistemes que l’estrès crònic. Per exemple, l’alteració en l’alimentació. Quan dormim poc, tendim a menjar pitjor. Quan estem estressats de forma crònica, passa el mateix. Augmenta el cortisol, el sistema nerviós simpàtic roman més activat i el cos es comporta com si estigués en alerta. Són processos molt similars.

-I recorda que l’estrès altera l’atenció, la memòria i la regulació emocional...

-Afecta molt la regulació emocional. S’ha vist, i segurament és un dels camps en què més es pot treballar en el futur: la gent ha d’entendre que el son és un sistema de manteniment de l’organisme. Tracta d’integrar les situacions o fenòmens emocionals ocorreguts durant el dia. Dormir poc o malament fa que això s’alteri i que la teva regulació emocional no sigui tan adequada. En persones amb equips al seu càrrec, això pot fer que siguin percebudes com a pitjors líders, perquè no són capaces de gestionar bé les seves emocions.

-Quina relació hi ha entre dormir malament i la depressió?

-Aquesta és una altra qüestió rellevant. En molts dels problemes psicològics, el son està alterat d’una manera o altra. És un indicador molt clar que, a nivell psicològic, el son ens ajuda a tenir un cert equilibri. Son i depressió mantenen una relació tòxica: l’un alimenta l’altra i viceversa. No se sap què ve abans. Dormir malament augmenta el risc de desenvolupar depressió i la depressió, al seu torn, altera el son. Es retroalimenten en un cercle viciós.

-Quines dues o tres pautes recomanaria a persones amb malestar emocional perquè el son sigui reparador i les ajudi a no empitjorar?

-El primer és entendre que en els moments delicats és quan el son és més important perquè l’equilibri no es trenqui. Tres idees: més moviment, una mica d’activitat física. La segona és exposar-se a la llum natural a primera hora del dia. I la tercera, acabar el dia d’una manera progressiva. Tendim a pensar que podem arribar estressats al llit, prémer un botó i dormir, però el cos necessita frenar.

-Dormir malament té un component social?

-Sí, és un element que volia introduir al llibre. Moltes vegades es tracta des d’una perspectiva mèdica, com la higiene del son i les pautes, i s’oblida que dormim en context. El son és un indicador, i així ho veuen alguns autors, de justícia social, perquè no tothom té les mateixes oportunitats de dormir bé: per la feina que fa, perquè viu en un barri amb soroll o amb males condicions climàtiques, amb aquestes onades de calor. La gent amb climatització a casa podrà dormir millor.

-En el món empresarial es pot optar pel productivisme, però per interès econòmic també hauria d’interessar un bon descans perquè, segons dades del llibre, descansar malament suposa un cost d’un 2-3% del PIB...

-El capitalisme més intel·ligent no hauria de preguntar-se quantes hores treballa una persona, sinó en quines condicions rendeix millor. El son no és un enemic de la productivitat; és un dels seus principals aliats. Així es demostra en empreses on ja s’inclouen plans corporatius del son, perquè entenen que, encara que sigui per filantropia o per qüestions economicistes, és necessari per a l’empresa.

-Descansar és un gest de desobediència, sosté al text

-Si vius en un entorn en què tot està orientat perquè no dormim, on prima estar sempre disponible, respondre a l’instant i produir contínuament, dormir és un dels últims reductes de llibertat que ens queden. Dormir com un petit acte de rebel·lia o resistència.

-Possiblement, hi ha qui investiga com dormir menys per rendir més...

-Hi ha gent que investiga com optimitzar el son, cosa que per a mi és una paradoxa i una contradicció. I això, sens dubte, per a mi és una bogeria, en el sentit que necessitem dormir unes hores determinades perquè es produeixin processos complets i tinguem un funcionament òptim. Sí, hi ha un nínxol de mercat enorme en el son i també en com dormir menys per tenir el mateix descans.

Notícies relacionades

Ponç Pons, poeta: "Cuidar la salut mental és també una forma de compromís amb el món"

Guillermo Mattioli, doctor en Psicologia: "La dimensió psicològica de l'atenció a la ciutadania està sent cada vegada més reconeguda"

-Explica al llibre que el cos no exigeix puntualitat, sinó ritme. A què es refereix?

-La idea és que al cervell li agrada el que és previsible i, d’aquesta manera, pots facilitar una major qualitat del son. Una idea de molta gent és que el cap de setmana tracta de recuperar el son de la setmana. El son no es recupera i, en segon lloc, això dona lloc a un jet lag social. La regularitat consistiria que no hi hagi una diferència excessivament gran.