Xavier Estrada, psicòleg de l'esport: L'èxit no és guanyar, és conviure amb amb guanyar i perdre"

«L’èxit no és guanyar. L’èxit és conviure amb el fet de guanyar i de perdre», afirma Xavier Estrada, psicòleg de l’esport, exàrbitre de Primera Divisió i autor d’El partit que no veus. "Ens han ensenyat que sembla que només compti guanyar i, malauradament, es guanya molt poc i es perd moltes vegades".

Joan Vives Ribó, psicòleg del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, distingeix entre voler guanyar i sentir que és obligatori fer-ho. «La preparació mental consisteix a combinar el desig de fer-ho bé i de guanyar, no pas l’obligació, amb l’acceptació que pot passar de tot», explica. «Quan volem preparar els esportistes per guanyar, també els hem de preparar per acceptar que es pot perdre.»

No valorar només el marcador

Beatriz Galilea, psicòloga de l’esport i del rendiment, proposa no valorar únicament el marcador. «El rendiment depèn de tu. El resultat també depèn del rival i de variables externes», assenyala. "Es dona molt de valor al fet de guanyar i, en canvi, no es valora l’actuació, que és allà on podem influir"

La manera de parlar-ne reflecteix aquest biaix. «Diem que algú ha perdut l’or, quan en realitat ha guanyat la plata. És el millor segon», exemplifica Galilea. Centrar-se únicament en el primer lloc pot desmerèixer tota la preparació anterior.

«He perdut» no significa «soc un fracàs»

Després d’una derrota, Vives recomana no precipitar l’anàlisi. «Ens hem de donar permís per sentir-nos malament i frustrats. Precisament perquè ens donem aquest permís, sabem que no és el millor moment per treure conclusions.» Quan disminueix la intensitat emocional, el resultat es pot convertir en informació útil.

Estrada parla d’un dol simbòlic: «Hi ha una pèrdua perquè no s’ha guanyat una cosa que era una expectativa.» Per això defensa deixar passar un temps abans de revisar els errors i pensar en els reptes següents.

Galilea també proposa revisar les paraules. "De vegades no és una derrota, és un error. Si parlem d’error, la nostra mirada també és diferent". Perdre no genera aprenentatge automàticament: cal considerar l’error com una part del joc i no com la prova que no som prou bons.

En l’esport formatiu, aquest procés també depèn dels adults. «Els pares han d’acompanyar», afirma Galilea. Cal deixar espai a la frustració, però evitar que determini l’actuació futura, i parlar de l’esforç i del rendiment, no només del resultat.

Aprendre a guanyar

«Una gran victòria infla les expectatives respecte al resultat futur», explica Vives. Per això cal tornar a preparar la competició des del desig de guanyar, però acceptant novament que perdre és una possibilitat.

La pressió augmenta quan apareix la idea que cal demostrar que l’èxit no va ser casual. Vives la considera una «trampa mental»: «Ens porta a sentir-nos obligats a guanyar.» En lloc d’esperar un resultat, proposa centrar-se a provocar-lo: "Què faig jo per aconseguir-lo? Les propostes s’han de centrar en el procés i en la tasca, no en les conseqüències"

Èxit i fracàs són el mateix: informació

Una victòria tampoc no implica necessàriament una bona actuació. "L’èxit i el fracàs s’han de tractar de la mateixa manera: són informació", defensa Vives. Un resultat favorable també pot mostrar aspectes que convé corregir.

Després d’assolir un objectiu perseguit durant anys, pot aparèixer desorientació. Estrada ho formula així: «Arribes al cim i és com: “I ara què?”. Quina és la meva motivació? Has estat més feliç durant el procés que ara que has guanyat?»

Saber guanyar també implica no menysprear el rival. "No pots pensar mai que l’altre és pitjor que tu, perquè et pots endur una sorpresa", adverteix Galilea.

Més enllà del marcador

Notícies relacionades

Eduardo Vara, pediatra: "El problema és reduir cada persona a etiquetes estereotipades"

Marta Ramon, professora de Psicologia a la UB: "Els vincles socials afavoreixen l'aprenentatge i son un factor protector del benestar psicològic"

Al CAR de Sant Cugat, els esportistes han de compaginar la seva carrera esportiva amb un projecte formatiu. Vives alerta quan la "identitat atlètica" és molt forta i la persona només es reconeix com a esportista. «És molt perillós perquè, quan l’esport s’acaba, de vegades de manera abrupta per una lesió, veu que no hi ha res més.»

Galilea recorda que la majoria dels joves que practiquen esport no arribaran a l’elit. "L’important no és guanyar o perdre. És la progressió, millorar cada dia i esforçar-se". L’esport permet aprendre a prendre decisions, cooperar i assumir conseqüències.