Rosa Rabbani, psicòloga: "Si vols triar parella bé, busca un bon caràcter i treballa't el teu"

-Seguint el fil del que comenta aquesta dona. Quan busquem parella ens equivoquem en alguna cosa?

-Aquesta dona diu que ha tingut diverses relacions. Però si l’expectativa és que de la primera persona amb qui he sortit n’ha de sorgir una relació, és molt complicat. L’elecció de parella és una de les decisions més importants que prenem. I les generacions anteriors ho havien de fer de manera intuïtiva. Avui no cal fer servir només la intuïció, perquè sabem quins són els pilars que sostenen qualsevol relació de parella que es vulgui consolidar. Aquests pilars són els que has de comprovar en el moment d’anar-te coneixent.

-Quins són aquests pilars?

-Un és la capacitat de canvi. És imprescindible que la persona que estàs coneixent amb vista a una relació estable tingui capacitat de canvi. Preferiries una persona no problemàtica però amb poca capacitat d’assumir errors i d’esforçar-se per treballar-los, o una persona que es fiqui en embolics però que tingui capacitat de veure quan s’ha equivocat i capacitat de millorar?

-La segona opció.

-Però això s’ha de comprovar. Hi ha persones que ho tenen molt treballat i d’altres que no, que et dirien: “Jo és que soc així”.

-Quins altres pilars són bàsics?

-Un altre element és conèixer el projecte de vida. En la mesura de les possibilitats, podem saber coses...

-Si voldràs tenir fills o no...

-Si estaries disposat a viure en un altre lloc, o com vols educar els teus fills... Qüestions importants i que moltes vegades no pensem. Però si saps que parlar del projecte de futur és important, això et fa plantejar el teu propi projecte. Jo què vull a la vida?

-Hi ha més pilars?

-Un altre és el més menystingut: conèixer la família de l’altre és importantíssim. Les persones provenen de models familiars.

-Per què és important?

-Perquè et dona moltes pistes per saber on t’estàs ficant. Imagina’t que surts amb un senyor encantador que, a casa seva, amb les seves germanes i la seva mare parla de manera despectiva. Si aquesta persona es relaciona així amb el seu entorn quan té confiança, què et fa pensar que quan t’agafi confiança a tu no actuarà de la mateixa manera?

-No has comentat la bellesa, com a pilar...

-La ciència no comenta l’aspecte físic com a condició, ni hi és ni se l’espera. Evidentment, que hi hagi química, atracció, és bàsic. Si no, la història ja ni comença.

-En les quatre relacions que ha tingut la dona que ens consulta, ella s’hi ha implicat emocionalment... Com fer que aquest procés de coneixement no et generi frustració quan, després d’il·lusionar-se, es genera un fracàs?

-Si saps què estàs buscant, vas més al gra. Si tens clares aquestes idees bàsiques, no és fàcil comprovar-ho en la primera cita, però de seguida vas veient coses i no cal tanta interacció per conèixer qüestions importants.

-Li estàs dient a aquesta dona que no hi dediqui tant de temps...

-Sobretot perquè la vida és curta. Il·lusionar-se és inevitable. S’ha de trobar un punt d’equilibri perquè hi ha persones que fa sis mesos que surten i encara no saben en quin punt estan...

-És allò de “ja anirem veient”.

-Més que el temps, és la mentalització, és saber què vols comprovar, més enllà de la il·lusió i l’esperança, encara que hi hagi incertesa. Però, més enllà de tot això, si veus indicis, mira què busques. Tingues aquests pilars clars. Moltes vegades la gent diu que hem de buscar si som compatibles.

-I això és cert?

-La compatibilitat en la relació de parella és bàsica, però s’ha d’anar construint. No hi ha dues persones que abans de conèixer-se siguin compatibles.

-Això de la mitja taronja no existeix? Ho pregunto perquè molta gent hi creu, i surt en moltes pel·lícules. No existeix?

-Diria que no. Pots tenir una idea del tipus de persona que vols com a parella, però que el nom estigui escrit en algun lloc... Hi ha molta gent que té aquestes idees...

-D’un romanticisme mal entès.

-El romanticisme és important, és la dolçor, però el romanticisme dramàtic...

-A més, hi ha gent que diu que l’amor ja arribarà, que buscar no és la manera...

-De nou, insisteixo: si és un dels projectes més importants de la vida, no pots seure i esperar que arribi.

-Què opines de Tinder o d’altres xarxes per trobar parella?

-Qualsevol forma d’entrar en contacte amb persones és legítima, és bona, sempre que l’entenguis com una simple manera d’entrar en contacte. Està molt bé que un amic et presenti una amiga seva. Tinder és una altra manera. Però no pots pretendre conèixer una persona a través de Tinder, fer una elecció de parella a Tinder. Però ni a Tinder ni de cap altra manera.

-Perquè és un procés. La diferència entre Tinder i un primer contacte amb l’amiga de l’amic és que us veieu, i hi ha la comunicació no verbal. Tot i que tothom ofereix també la millor cara...

-Al principi d’una relació, per molta sinceritat que hi hagi, la persona es presenta amb una mica de màrqueting, i és normal. En el procés d’anar-se coneixent hi ha el fet de conèixer els matisos i veure quina persona hi ha darrere del màrqueting. Últimament, la gent es queixa que a Tinder la gent posa una foto antiga. En la societat actual, sembla que l’aspecte físic és fonamental, però per a una elecció de parella no és un tema importantíssim. Si no, els lletjos no tindrien res a fer.

-Cert.

-I a tots ens ha passat que has conegut algú en qui ni t’havies fixat perquè no té un físic que t’atregui, però has continuat xerrant i, després de diverses ocasions, ja penses que aquella persona té alguna cosa. Moltes vegades això no té a veure amb el físic, sinó amb com són les persones.

-Posa’m un exemple.

-Juan Luis Arsuaga, antropòleg, director d’Atapuerca, va explicar que una amiga li va parlar d’un experiment a la seva classe, amb els seus alumnes: va ensenyar una orla, que era la seva, i va demanar que escollissin els més guapos. I l’elecció d’ella, que els coneixia a tots, no va coincidir. Es va adonar que la seva elecció l’havia feta coneixent les persones, que eren els seus companys. Conèixer les persones havia influït en la seva decisió. Arsuaga conclou: si vols lligar, val més que tinguis bon caràcter, perquè sí que ens pot atreure un físic, però agradar es basa en el que coneixes del caràcter de l’altre.

Notícies relacionades

Marta Ramon, professora de Psicologia a la UB: "Els vincles socials afavoreixen l'aprenentatge i son un factor protector del benestar psicològic"

Miguel Perlado, psicòleg: "Un eclipsi ens obre les portes cap a l'experiència espiritual"

-És un bon consell final.

—Si vols fer una bona elecció de parella, val més que busquis un bon caràcter i que tu et treballis el teu propi caràcter per ser un partidàs.