Un estudi identifica 30 suïcidis durant el primer any postpart o després d’una pèrdua gestacional

La investigació, publicada a la revista 'Spanish Journal of Psychiatry and Mental Health', neix d’una línia de treball del GESO per conèixer millor les causes de mort durant l’embaràs i el postpart. “Al nostre país no teníem dades de suïcidi com a causa de mort durant l’embaràs i el postpart, especialment en el primer any postpart”, explica María del Mar Martín-Moya, ginecòloga de l’Hospital Universitari Poniente, a El Ejido, primera autora de l’estudi.

Més enllà de les primeres setmanes

L’anàlisi va identificar que el 80% dels casos corresponia a dones d’entre 30 i 40 anys i que la meitat de les morts es va produir en els cinc primers mesos després del part o de la pèrdua. La rellevància de l’estudi no rau només en la xifra, sinó en el que revela sobre com es mira el postpart. El treball posa el focus en els 42 dies posteriors al part, el període que solen cobrir els registres oficials. Tanmateix, l’OMS també defineix com a mortalitat materna tardana les morts que es produeixen entre el dia 43 i el primer any.

Un altre factor de risc: la pèrdua gestacional

Els autors adverteixen, a més, que la fotografia continua sent incompleta. L’estudi no va poder incloure els suïcidis durant l’embaràs ni els ocorreguts després de pèrdues gestacionals de menys de 22 setmanes, perquè no existeix un registre estatal que permeti vincular aquests casos. “Sabem que la pèrdua gestacional, independentment de la setmana, és un factor de risc”, assenyala Martín-Moya.

Com registrar el suïcidi

Una de les principals limitacions es troba en el mateix sistema de registre. A Espanya, els certificats de defunció no recullen si una dona estava embarassada o havia estat embarassada durant l’any anterior a la seva mort. Així, si una dona mor per suïcidi dos mesos després de donar a llum, la causa queda registrada com a suïcidi, però no vinculada necessàriament a l’embaràs, al part o al postpart.

La limitació no afecta només el recompte, sinó també la prevenció. Si el sistema no registra de manera adequada la relació entre suïcidi i embaràs recent, tampoc pot identificar quan es concentra el risc, quins perfils poden necessitar més suport o quins recursos s’haurien de reforçar.

L’estudi assenyala altres mancances. Les dades disponibles no van permetre analitzar els mètodes de suïcidi, els antecedents de salut mental, els factors socioeconòmics, la violència interpersonal o el suport social de les dones mortes. La investigació obre una primera fotografia estatal, però no permet reconstruir tot el context clínic i social de cada cas. Per això, els autors reclamen incloure la història d’embaràs recent en els informes de defunció.

Preguntar també per l’aspecte emocional

La millora del registre és només una part del camí. Per als investigadors, les dades han de servir per reforçar la prevenció i incorporar la salut mental perinatal als plans nacionals contra el suïcidi. Martín-Moya recorda que l’embaràs, el postpart i el primer any posterior al part o a una pèrdua gestacional són etapes en què conflueixen canvis físics, emocionals, familiars i socials, i algunes dones poden necessitar més seguiment.

La ginecòloga evita parlar de senyals universals. Cada cas, insisteix, s’ha de valorar de manera individual. Tot i així, assenyala factors de vulnerabilitat com els antecedents de conducta suïcida o problemes de salut mental, les pèrdues gestacionals, les complicacions perinatals, la violència masclista o altres formes de violència i el baix suport social percebut. En aquest context, la detecció passa també per introduir preguntes concretes en la pràctica clínica.

Martín-Moya esmenta eines ja disponibles, com el qüestionari d’Edimburg, però subratlla la importància de preguntar com està la dona, com viu aquest moment, si se sent trista, sola o acompanyada, i quin suport percep al seu voltant. Si apareixen signes d’alarma, s’hauria de poder activar una derivació a salut mental especialitzada.

Aquesta mirada hauria d’anar més enllà de la visita puerperal immediata. “No només hem d’indagar sobre símptomes físics, sinó també abordar els aspectes emocionals de la dona en aquest moment”, resumeix Martín-Moya. “A partir d’aquestes dades, el que hem de fer és treballar en prevenció i intervenció”.

Per demanar ajuda

Si tu o algú proper pateix idees suïcides:

Línia d’atenció a la conducta suïcida: 024

Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona: 900 925 555

Xat Línia 024: https://www2.cruzroja.es/es/chat-linea024

Fundació ANAR, infància i adolescència: 900 20 20 10

Notícies relacionades

Marta Ramon, professora de Psicologia a la UB: "Els vincles socials afavoreixen l'aprenentatge i son un factor protector del benestar psicològic"

Miguel Perlado, psicòleg: "Un eclipsi ens obre les portes cap a l'experiència espiritual"

CatSalut Respon: 061

Emergències: 112