Els psicòlegs coincideixen a dir que oblidar noms pot ser una manera diferent de prestar atenció: «no creus que sigui important»

Segur que alguna vegada, al cap d’uns segons, ja has oblidat el nom d’algú que t’acaben de presentar. Recordes la seva cara però no recordes el seu nom. Se sol dir que això, si passa sovint, es deu a manca d’educació o d’interès. Tanmateix, diversos estudis psicològics apunten que no sempre es deu al fet que la persona no ens importi, sinó que pot tenir a veure amb la manera com el cervell reparteix l’atenció durant una conversa.

Charan Ranganath, expert en memòria i professor de la Universidad de California Davis, explica a la revista TIME que hi ha diverses raons per les quals els noms s’evaporen tan ràpidament. La més simple, diu, és que de vegades no estem especialment motivats per aprendre’ls. «Les persones recorden millor les coses que les motiven a aprendre. De vegades et motiva aprendre els noms de les persones, i altres vegades és una cosa passatgera, i en aquell moment no creus que sigui important», exposa.

Estar pendent de causar una bona impressió

En altres ocasions, tanmateix, sí que volem recordar el nom, tot i que aquesta informació ha de competir per un espai en la nostra ment saturada. «No només recordem el nom, sinó que el recordem en relació amb un rostre. Fins i tot si aconseguim incorporar la informació, el que anomenem codificació, és possible que no la puguem trobar a causa de la gran competència entre altres noms i rostres en la nostra memòria», explica Ranganath. «La gent sol tenir un excés de confiança i subestima la dificultat que això implica», afegeix.

El psicòleg apunta que moltes vegades això passa perquè els qui estan pendents de causar una bona impressió o de mantenir viva la conversa poden dedicar tanta energia a aquest objectiu que no acaben d’«arxivar» bé el nom.

La nostra memòria està més ben preparada per retenir conceptes amb càrrega semàntica o imatges mentals (una professió, una activitat) que paraules arbitràries (noms propis). Això és el que s’extreu de la famosa paradoxa Baker/Baker que precisament exposa les complicacions que té la memòria per retenir noms propis.

Així, més que un dèficit, oblidar noms pot ser un indicador d’un estil cognitiu orientat a les històries, als matisos i a la informació essencial.

Com evitar-ho

Recordar noms es pot entrenar. Ranganath aconsella buscar algun tret distintiu de la persona i vincular-lo mentalment amb el seu nom, repetir-se la dada poc després d’escoltar-la o intentar recuperar-la durant la mateixa conversa.

Així i tot, l’expert deixa una conclusió tranquil·litzadora: oblidar noms és un problema molt comú, fins i tot entre els qui estudien la memòria. Amb tantes cares, tants noms i tants estímuls competint alhora, el que sorprèn no és que se’ns n’escapi algun. El que sorprèn és que en recordem tants.

Lapsus d’envelliment

Notícies relacionades

¿No t'agrada el futbol? Claus psicològiques per no quedar-te fora de joc

Maria Bescanó, activista d'Obertament: "Convisc amb una psicosi i l'amor no s'escapa"

Això no suposa cap problema sempre que sigui un lapsus normal propi de l’envelliment, sobretot si es dona en situacions de molts estímuls o d’estrès.

Però si passa de manera continuada, i es dona juntament amb desorientacions, pot ser un senyal que la persona pot estar patint traumatismes cranioencefàlics, accidents cerebrovasculars, Alzheimer o demència.