Sandy Martos, activista: "El malestar emocional mereix ser atès abans que sigui un problema major"

És fàcil veure, des de fora, com una persona cau en relacions tòxiques, com repeteix comportaments autodestructius o com pateix, i voler portar-la de la mà a teràpia. Tanmateix, quan els símptomes els patim nosaltres, identificar-los no és tan senzill. El malestar emocional no sol aparèixer de sobte, sinó que es va dipositant a poc a poc en el nostre dia a dia i, sense adonar-nos-en, normalitzem petites coses que, en conjunt, no són gens petites.

Com podem adonar-nos que alguna cosa no va bé? Els canvis en la nostra manera de ser o d’actuar són un bon indicador. El cansament, la irritabilitat, l’aïllament, l’insomni, la dificultat per concentrar-se i la falta d’interès per la vida són senyals clars. Des de fora tot és més senzill, de manera que sovint són les persones del nostre entorn les que perceben aquests canvis abans que nosaltres mateixos.

Quin espai ocupa l’emoció?

Com distingir entre el malestar normal de la vida i un patiment que necessita atenció professional? Sentir tristesa, ansietat, por o eufòria és natural i forma part de l’experiència humana. Tanmateix, no sempre importa quina emoció sentim, sinó quant espai ocupa en la nostra vida. Si la tristesa comença a dirigir les nostres decisions, l’ansietat ens impedeix fer coses que abans fèiem amb normalitat o l’eufòria dificulta mantenir una vida estable, ja no parlem únicament d’una emoció passatgera, sinó d’un senyal que alguna cosa falla. Quan el malestar és intens, persistent, interfereix en la vida quotidiana o genera un patiment important, mereix atenció.

Si algú portés tres mesos amb mal d’esquena, probablement demanaria hora amb un professional. Tanmateix, moltes persones conviuen durant mesos o anys amb símptomes psicològics importants abans de buscar ajuda. No cal estar en crisi per anar a teràpia. De la mateixa manera que no esperem que una molèstia física es torni insuportable per prestar-hi atenció, el malestar emocional també mereix ser atès abans que es converteixi en un problema més gran.

Importa rebre ajuda

Tampoc no cal tenir motius “suficients” per anar a teràpia. És clar que hi ha persones que ho estan passant pitjor, però la vida no és una competició per veure qui té dret a estar malament. Independentment de com et trenquis una cama, rebràs els calmants necessaris perquè deixi de fer mal. Amb el dolor emocional passa el mateix: tant és d’on vingui; importa el que fa mal i importa rebre l’ajuda necessària per tractar-lo.

Notícies relacionades

Marta Ramon, professora de Psicologia a la UB: "Els vincles socials afavoreixen l'aprenentatge i son un factor protector del benestar psicològic"

Miguel Perlado, psicòleg: "Un eclipsi ens obre les portes cap a l'experiència espiritual"

Buscar ajuda psicològica tampoc no significa necessàriament que existeixi un trastorn mental. En molts casos, suposa simplement reconèixer que està passant alguna cosa important. Si fa temps que et planteges si hauries de demanar ajuda, aquesta pregunta ja és una informació valuosa. No tot malestar psicològic és un trastorn, però tot malestar mereix ser escoltat.

I encara que anar a teràpia continua sent un privilegi al qual no tothom pot accedir amb facilitat, hi ha recursos públics, associacions, serveis comunitaris i línies d’atenció que poden oferir suport professional. Demanar ajuda no sempre implica acudir a una consulta privada; l’important és no afrontar el patiment en soledat.