Cristina Cabañas, Fundació Ajuda i Esperança: "Escoltar s'ha convertit en un acte revolucionari"

Demanar ajuda també parla de desigualtat

La soledat no sempre apareix com el motiu principal d’una trucada o d’un missatge, però travessa bona part del malestar que arriba als serveis d’Esperança en línia. El 80,63% de les persones ateses a les línies de prevenció de conductes suïcides viuen soles. Al Telèfon de l’Esperança, aquest percentatge és del 58%. L’entitat va atendre 52.043 comunicacions durant el 2025.

L’augment de converses mostra fins a quin punt el patiment psíquic pot estar vinculat a condicions materials de vida, com l’accés a l’habitatge, la precarietat, la pobresa o la manca de xarxa. “S’haurien d’incloure més problemàtiques als serveis per poder detectar-les, perquè potser s’estan identificant com a problemes de salut mental problemàtiques que potser són d’accés a l’habitatge”, apunta Aman Malik, sociòleg responsable de l’Observatori.

Malik també rebutja una lectura generacional que atribueixi el malestar juvenil a una suposada fragilitat. “No comprem el discurs que, al final, les generacions joves són de cristall”, defensa.

La presidenta de la fundació, Cristina Cabañas, va resumir aquesta tasca amb una frase: “Escoltar s’ha convertit en un acte revolucionari”. Navarro ho concreta en la necessitat de “cuidar els cuidadors i oferir eines als professionals”, perquè el benestar de qui acompanya és, diu, “clau per garantir una atenció de qualitat”. Per això, la fundació defensa un model “accessible, preventiu, comunitari i proper” que sostingui també les xarxes que fan possible aquesta escolta.

Laia Arnal, directora del Pacte Nacional de Salut Mental, recorda que “un 70, 80% de les problemàtiques de salut mental i del benestar emocional recauen en factors que precisament no són biològics, no són mèdics, sinó de l’àmbit polític, social i econòmic”. La salut mental, per tant, també es juga en les condicions que permeten —o impedeixen— viure amb estabilitat, vincles i futur.

Homes que callen fins al límit

En el conjunt de comunicacions ateses per Esperança en línia, les dones representen el 67,2%, però aquesta distància es redueix quan es tracta de la prevenció del suïcidi: el 54,81% de les persones ateses són dones i el 45%, homes. Les dades suggereixen que molts homes arriben menys als espais generals d’escolta emocional, però hi apareixen amb més força quan el patiment ja és més greu. L’entitat assenyala que cal continuar treballant l’educació emocional masculina i la prevenció a llarg termini.

“Es constata que els homes, pel que fa a determinades activitats preventives, en fan menys que les dones”, apunta Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut. Segons Plaza, aquesta feina ha de passar per espais que no sempre són sanitaris. Per això va defensar fer “una aliança amb els actius comunitaris”, perquè hi ha realitats a les quals el sistema sanitari “és impossible que arribi”.

Joves sols en un món hiperconnectat

Entre adolescents i joves, les problemàtiques més freqüents són els problemes relacionals, la soledat no desitjada i els estats depressius, amb 36 casos en què es va témer per la salut o la seguretat de la persona atesa.

“Mai no ens havíem trobat amb joves que manifestessin tan fortament que se senten sols”, va assenyalar Agustí Bonifacio, treballador social i membre de la comissió de salut mental del Col·legi de Treball Social de Catalunya. Marta Villanueva, regidora de Salut, va advertir que “tot i que estem hiperconnectats”, sovint els dispositius electrònics i les xarxes socials “ens desconnecten i ens aïllen”.

Cuidar qui escolta

Notícies relacionades

Carmen, activista: "No aconsegueixo encomanar-me de l'alegria dels altres"

Eduardo Vara, pediatra: "El problema és reduir cada persona a etiquetes estereotipades"

L’augment de la demanda d’escolta també posa el focus en les persones que sostenen aquestes converses. Durant el 2025, els serveis d’Esperança en línia van activar els equips d’emergència en 80 ocasions i van permetre efectuar 21 “rescats”. Darrere d’aquestes xifres hi ha persones en situació de patiment extrem, però també voluntaris que han d’acompanyar-les mentre s’activen els protocols.

Nekane Navarro, directora general de la Fundació Ajuda i Esperança, explica que l’entitat ha volgut que, “així com nosaltres donem suport a altres persones, també en tinguessin els voluntaris”, amb un servei extern que els permeti parlar “amb tranquil·litat” i amb confidencialitat.