Catalunya redueix un 7% el consum d'ansiolítics

La nova degana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria, es felicita per aquest descens i l’atribueix a l’efecte de la introducció de psicòlegs als ambulatoris, els anomenats REBEC —Referents de Benestar Comunitari—, en els últims anys. “La funció d’aquests professionals, precisament, és la d’acompanyar el malestar, els casos que no són trastorns mentals sinó reaccions a situacions de la vida, davant les quals els metges sovint prescriuen un ansiolític perquè no tenen cap altra sortida i ara poden derivar el pacient al REBEC, que treballa amb grups de suport i també amb teràpia comunitària”.

Liria adverteix que, entre altres efectes, els ansiolítics “col·loquen la persona en la sensació d’estar malalta”. També detalla com en moltes ocasions és el mateix pacient qui acudeix a la consulta amb la voluntat de rebre un ansiolític, “però cada vegada passa menys, perquè hi ha més consciència i coneixement de la utilitat de la psicoteràpia” en salut mental, i es coneixen els efectes positius d’aquest tipus de recuperació.

Dolors Liria veu en cert sentit normal que la ciutadania “cregui en la pastilla, perquè a ningú li agrada patir, però hem d’entendre què és un malestar reactiu a una situació de la vida, i que el patiment forma part de la vida i ajuda al creixement”.

Més consciència sobre els efectes adversos

Mercè Madre, coordinadora de consultes externes de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital de Sant Pau, atribueix aquesta bona notícia a “una major consciència que la pastilla no ha de ser la primera solució, i menys la benzodiazepina pels riscos que comporta”.

En concret, aquesta professional recorda que entre les conseqüències d’un mal ús hi ha la tolerància al medicament o l’addicció. “Hi ha una major responsabilitat sobre el fet que produeixen dependència, sobretot física”, descriu. I als centres d’atenció primària ha funcionat, afegeix, una determinació a l’hora de prescriure-les de forma adequada: “S’han reforçat molt les recomanacions per limitar-ne l’ús i els programes de desprescripció des de la Primària, sobretot per al tractament de l’ansietat, l’insomni i la depressió”, perquè les benzodiazepines “no han de ser la primera línia de tractament, sinó que s’han d’intentar intervencions psicològiques, d’higiene del son en el cas de l’insomni i de prescripció d’antidepressius si el quadre és d’ansietat o depressió”.

En aquest mateix sentit, segons experts com el psiquiatre Diego Palao, responsable del Pla Presc de prevenció del suïcidi de la Generalitat, l’estratègia de la desmedicalització comença a donar fruits, juntament amb figures com la dels REBEC, per aportar un tractament més basat en la psicoteràpia que en les pastilles.

Creixen els hipnosedants entre els joves

L’anvers d’aquestes dades és la informació que ofereix l’empresa Energy Control, dedicada a avaluar el consum de drogues especialment entre els joves. Un 8% de joves d’entre 14 i 18 anys ha consumit hipnosedants sense recepta en els últims 12 mesos. Ha crescut un 38% l’ús de tranquil·litzants sense recepta en els últims deu anys.

Segons les dades d’aquesta organització, el consum de psicofàrmacs entre els joves està normalitzat. Comencen als 14 anys, es perceben com a medicaments legítims de fàcil accés al mateix domicili perquè a un familiar l’hi han receptat, i es comença a aquesta edat amb amistats. “És un ús funcional, no festiu, a diferència de les drogues recreatives”, explica Mireia Ventura, coordinadora de serveis d’anàlisi d’aquesta organització, en la seva intervenció en una recent jornada de debat.

Notícies relacionades

Marta Ramon, professora de Psicologia a la UB: "Els vincles socials afavoreixen l'aprenentatge i son un factor protector del benestar psicològic"

Miguel Perlado, psicòleg: "Un eclipsi ens obre les portes cap a l'experiència espiritual"

El problema afegit és que aquestes substàncies no es consumeixen soles, sinó principalment barrejades amb alcohol, que és un altre element depressor. El fàrmac hipnosedant ja està normalitzat en grups de música i en mems. Segons una enquesta amb joves d’Energy Control, els motius principals del consum, sobretot entre els adults joves, són rebaixar l’efecte dels estimulants, especialment de la cocaïna. Un terç ho fa per plaer i per col·locar-se.

“No les veuen com a drogues —descriu Ventura— perquè tenen una procedència mèdica i l’accés està molt normalitzat, són a casa, i l’estigma és reduït”. A això cal afegir-hi la medicalització del malestar i el fet que l’esforç dels poders públics s’hagi centrat en les drogues il·legals. “Hi ha prou psicofàrmacs de la indústria farmacèutica perquè els joves no hagin de buscar-los ‘online’ o a la 'dark web'”, afegeix aquesta experta. A aquest fenomen cal sumar-hi el perfil de joves migrants que prenen Lyrica i Rivotril, medicaments molt potents per tractar l’epilèpsia, el dolor o l’ansietat. “És una població molt vulnerabilitzada —detalla Ventura— que intenta no sentir per poder delinquir i tenir diners”.