Maria José Valiente, psicòloga: "La gent es cansarà de la IA i valorarà una conversa de qualitat, una posta de sol"

-La IA aplicada als problemes emocionals té avantatges, té recorregut?

-Sí, cada vegada més. Hi ha molta gent esperant a la seguretat social per un psicòleg, no se’n pot permetre un de privat, està patint. I en la IA hi troben un espai on no has de pagar, preguntes i contesta, és les 24 hores, et respecta, no et jutja... Però és una màquina. Sí, et pot ajudar en un moment concret a assajar el que explicaries a una persona i que et costa fer-ho. T’ajuda a verbalitzar-ho...

-És com un començament abans d’anar a un psicòleg, oi?

-Hauria de ser-ho, sempre que no es converteixi en una addicció

-Tens pacients que tenen tendència a fer servir la IA?

-Tant és així que una persona em va trucar abans-d’ahir i em va proposar enviar-me un correu perquè no m’ho podia dir en persona. Si no era així, no s’hi atrevia. Me’l vaig llegir, i era tot Intel·ligència Artificial. Li vaig trucar i li vaig dir: això que m’ha escrit és tot IA. Em va preguntar: Com ho sap? Doncs perquè ens dediquem a això. No eren paraules sinceres, era tot perfecte, molt ben dit. No parlem així, les persones.

-Per què ho va fer?

-Perquè no s’hi atrevia, per vergonya. I li vaig dir: “vergonya, cap”. “Vostè superarà sempre el sentit que li dona, perquè parlarà des de l’ànima, des del cor i el patiment”. Mai escriu tan bé el cor com quan està trist. I la màquina escriu amb l’algoritme. És una eina, però no per sotmetre’ns-hi. I li vaig dir que ho tornés a escriure, amb les seves paraules. I no tenia res a veure.

-Es pot arribar a l’extrem que envies un text fet per IA i el corregeix i el rep una altra IA...

-I parlaran les IA entre elles, i nosaltres cada vegada més anul·lats...

-I tu sense feina...

-No, tindré feina quan la persona es pregunti qui és.

-Quin és el mecanisme psicològic pel qual, sabent que estàs parlant amb una màquina, estableixes empatia emocional?

-Tots a la vida necessitem una persona que t’escolti de manera activa, que et miri als ulls, que vegi el que tens al fons de l’ànima, que no et jutgi, que no et pressioni. I això no ho té gairebé ningú.

-Gairebé ningú?

-Per exemple, li expliques a la teva parella que t’agrada una mica una altra persona?

-Sí, amb Rosa Rabbani, psicòloga, parlem de temes de parella i apareix sovint la falta de comunicació...

-La gent se’n va a la IA perquè allà no em jutjaran ni em diran res... Hauríem d’arreglar la comunicació humana, que guanyés la intel·ligència emocional.

-Ara parlem de les insuficiències de la IA en una conversa...

-No et veu, no pensa, no interpreta el llenguatge no verbal, els silencis, les mirades, el plor, les contradiccions. I hi ha programes que sempre et donen la raó, et fan la pilota.

-Fins i tot persones que tenien pensaments suïcides han vist reforçades les seves intencions per part d’una IA...

-I és molt greu. No dic que la IA estigui malament, és una eina. Però no hem d’oblidar mai la relació humana, la confiança. I trobar un bon psicòleg o psicòloga amb qui estiguis bé.

-També pot ser que hi hagi qui acudeixi a la IA perquè no vol treballar a fons, psicològicament...

-Sí, i així no passarà vergonya. Per exemple, si jo dono deures a un pacient, s’ha de mullar davant teu i dir-te, per exemple, que no ho ha fet. Davant la IA no t’arremangues, no treballes tant, no li tens tant respecte com a una persona.

-Quin és el benefici del treball real amb un professional, en relació amb el que fa una IA? Què s’hi guanya?

-Et sents més orgullós de tu mateix, et puja l’autoestima, et sents més humà, millor persona. Sents el creixement dins teu, el pots compartir, s’alegren de debò per tu, no quedarà com una cosa esborrada. Dit això, és veritat que en determinats moments les persones pregunten a la IA com sortir d’un problema puntual, i la IA els ha donat un cop de mà. I si ho sap gestionar i no converteix la IA en l’assistent personal, és útil. Però ets tu qui porta les regnes de la teva vida. El psicòleg et deixarà que trobis el teu camí; en canvi, la IA et dirà el camí i et farà la pilota.

-A més, els psicòlegs teniu mètodes diferents, cosa que forma part de la riquesa de la persona a l’hora d’escollir el seu camí de treball...

-Sí, sistèmics, psicoanalítics... I cadascú ha de trobar el camí que li va millor. Els psicòlegs som col·legues, podem derivar un client a un altre professional. És una professió bonica, honesta i humana. És una pena seguir les ordres d’un algoritme.

-T’has trobat amb casos en què has hagut de desenganxar una persona de la IA?

-He estat parlant amb persones que, quan els faig una pregunta, em diuen “un moment” i consulten la IA. “Un moment, li estàs preguntant al ChatGPT el que m’has de dir ara?” I és algú que vol sortir d’aquí. És un repte per a mi, m’espanta que arribi un moment en què estiguem sotmesos a la IA.

-D’aquí a 30 anys, creus que les eines humanes —la sensibilitat, el criteri, l’empatia, la bondat, la sensibilitat, les contradiccions humanes, el llenguatge no verbal— tornaran a ser prioritàries?

-No se n’aniran mai. Per a algunes persones no se n’aniran mai. Cada vegada la gent ho trobarà més a faltar, perquè som persones.

-Tornarem a l’analògic?

-Ho farem més compatible. Ho posarem al seu lloc. Quan hi ha avenços tan grans, no hi ha protocol ni se’n saben les conseqüències. Però tenim una tendència a l’equilibri i arribarà un moment en què serà compatible i es valorarà més tenir ganes de compartir converses de qualitat, postes de sol, caminar per la natura, el silenci, escoltar, parlar... I respecte a tot el que passa ara a les xarxes, els continguts creats per la IA i la idea de tenir més seguidors: tenir més seguidors a les xarxes, per a què? Et fa millor, ets més bona persona?

-Estàs convençuda que hi haurà un retorn, que es compensarà l’actual “boom” de la IA

-Per força, per força. Som humans, tenim el sentiment, l’emoció. No em vull ni imaginar acabar sotmesos a la IA i deshumanitzats de tal manera que no ens emocionés una cançó, una creativitat genuïna, una poesia de Martí i Pol, una abraçada, una conversa, una posta de sol. No m’ho crec, no pot desaparèixer. Ara fem totes aquestes voltes, però trobarem un equilibri, i la gent se’n cansarà i tornarà a tenir-ne ganes, i ho valorarà d’una manera diferent. “M’ha mirat”, “m’ha dit que li ha agradat el que he dit”.

Notícies relacionades

Marta Ramon, professora de Psicologia a la UB: "Els vincles socials afavoreixen l'aprenentatge i son un factor protector del benestar psicològic"

Miguel Perlado, psicòleg: "Un eclipsi ens obre les portes cap a l'experiència espiritual"

-Serà redescobrir que som humans

-Ser humà serà “Uau, què és això?”