Susana Jiménez-Murcia, experta en addiccions: “Hem d’obligar la indústria dels videojocs a regular els entorns més perillosos”

Actuar amb urgència

La responsable de Psicologia Clínica de Bellvitge i directora del Programa d’Addiccions Comportamentals, Susana Jiménez-Murcia, insta l’Administració a actuar “de manera urgent” davant unes taxes d’ús problemàtic dels videojocs “molt elevades en relació amb la població general” i que generen “alarma”, perquè existeix una sinergia entre aquests videojocs i els jocs d’apostes amb les ‘caixes de botí’, a les quals tenen accés tots els menors.

Per a aquesta experta, l’inici precoç en els videojocs i les apostes té impacte en la salut mental, el benestar emocional i la qualitat de vida de l’adolescent. “A més, moltes d’aquestes conductes estan absolutament normalitzades, com l’aposta esportiva, perquè s’associa a una activitat saludable”.

Aquesta experta insta a “regular i controlar especialment els jocs d’apostes i els videojocs; hem de garantir l’edat dels menors perquè és molt fàcil saltar-se els controls”. A més, reclama invertir en educació digital dels adolescents i de les seves famílies. I en educació emocional. “I obligar la indústria —afegeix— a tenir una responsabilitat que no pot ser corporativa, sinó que hi ha d’haver mesures que obliguin a protegir i revisar aquests entorns més perillosos; això no vol dir que les tecnològiques siguin dolentes, sinó que té a veure amb com s’estan utilitzant” aquestes eines. Dit això, Jiménez-Murcia conclou: “Hem d’obligar la indústria dels videojocs a revisar aquests entorns més perillosos”.

Un de cada quatre gasta diners

En el cas dels videojocs i el joc, l’estudi d’Unicef per a Catalunya indica que un de cada deu menors de 18 anys ha apostat diners alguna vegada —la majoria són nois—. Dels que admeten haver apostat, un 20% són jugadors problemàtics.

Els joves dediquen una mitjana de set hores setmanals als videojocs. Els nois hi dediquen el doble de minuts que les noies. Un de cada quatre jugadors gasta diners cada mes per comprar elements del joc. Un de cada [sic] juga a videojocs classificats per a majors de 18 anys. I només 4 de cada 10 progenitors limiten als seus fills el temps dedicat a jugar.

Antonio Rial, psicòleg i coordinador de l’informe d’Unicef sobre menors i entorn digital, explica que la indústria té una responsabilitat notable en aquest problema i que cal reclamar-li “una mica d’ètica digital”; a la família se li ha de demanar “higiene digital”, normes i pautes; a l’Administració, protecció digital. I a l’escola, alfabetització digital.

“L’escola sola no pot amb tot”

Notícies relacionades

Marta Ramon, professora de Psicologia a la UB: "Els vincles socials afavoreixen l'aprenentatge i son un factor protector del benestar psicològic"

Miguel Perlado, psicòleg: "Un eclipsi ens obre les portes cap a l'experiència espiritual"

Des del Departament d’Educació, la directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, Sonia Fernández Cuenca, alerta, sobre la regulació de l’onada digital: “L’escola sola no pot amb tot, hem de fer aquesta reflexió individual de dir: què puc aportar en benefici d’aquesta prevenció”. En aquest sentit, subratlla mesures ja adoptades a Catalunya com la prohibició dels mòbils als centres educatius —amb valoracions positives als centres—, l’alfabetització mediàtica, la consciència ciutadana, la formació docent en higiene i desconnexió digital, entre d’altres. “Ens preocupen les dades de batxillerat i FP, és necessària aquesta atenció des d’edats inicials”, afirma Cuenca.

Consum digital i salut mental

Un 6,7% dels alumnes catalans tenen un ús problemàtic de les xarxes socials, una xifra clarament superior a la mitjana del conjunt de l’Estat, que és del 5,7%. La xifra és pitjor entre les alumnes i en els estudiants de batxillerat. Els estudiants amb ús problemàtic, a més, puntuen pitjor en qüestions com la satisfacció amb la vida i tenen índexs més elevats d’ansietat, depressió i risc de suïcidi.