La sanitat privada ja administra donanemab, el fàrmac que alenteix l’avenç de l’Alzheimer: «El benefici continua amb el pas del temps»

Es tracta del segon fàrmac per a la malaltia neurodegenerativa a què Europa dona llum verda després de la comercialització de lecanemab, també per al tractament de persones amb la malaltia en fases inicials o amb deteriorament cognitiu lleu a causa d’aquesta patologia.

A Espanya, lecanemab i donanemab ja estan autoritzats per l’Agència de Medicaments Europea (EMA, per les sigles en anglès) i els pacients i professionals els estan esperant a Espanya, però la Comissió Interministerial tornava a rebutjar al juliol, com ja va fer a la primavera, les noves ofertes de preus presentades per les farmacèutiques, Biogen i Lilly, respectivament.

Menys efectes adversos

Donanemab ja s’ha començat a administrar en la sanitat privada. Segons el doctor, Mario Riverol, neuròleg de la Clínica Universitat de Navarra, «fins ara hem tractat 30 pacients, que han tolerat bé la medicació i en els quals hem observat fins i tot menys efectes adversos dels esperats. A més, els assajos clínics han demostrat que el deteriorament cognitiu s’alenteix entre un 27% i un 35% en els primers 18 mesos, i el benefici continua augmentant com més temps es manté el tractament».

Donanemab, explica el centre sanitari, actua unint-se a les plaques de beta-amiloide i afavorint que s’eliminin del cervell. El pacient rep el tractament a l’hospital cada quatre setmanes i el manté entre 12 i 18 mesos, en funció de la seva evolució.

A més d’aquest fàrmac, està previst que en les pròximes setmanes la Clínica comenci a administrar lecanemab, l’altre anticòs monoclonal dirigit contra la beta-amiloide. En aquest cas, el pacient rep infusions cada dues setmanes i el tractament es manté mentre resulti indicat i eficaç.

Evolució de l’Alzheimer

Donanemab i lecanemab són els primers fàrmacs que han demostrat capacitat per modificar l’evolució de l’Alzheimer en les fases inicials. Els assajos clínics han observat una reducció de la progressió del deteriorament cognitiu i funcional d’entre un 27% i un 35%. «Fins ara hem observat que el benefici continua amb el pas del temps i no s’atura al finalitzar el tractament», ha afegit l’especialista.

L’administració d’aquests nous fàrmacs requereix «un circuit assistencial específic a l’hospital per seleccionar els pacients candidats, confirmar el diagnòstic i realitzar un seguiment estret durant el tractament».

La Clínica Universitat de Navarra ressenya que ofereix als pacients i les seves famílies un programa que inclou les consultes mèdiques i les proves diagnòstiques necessàries –com ressonàncies magnètiques i estudis PET–, a més de l’administració del medicament a l’Hospital de Dia.

El doctor Mario Riverol recorda que «la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha defensat els avenços que aporten aquests medicaments per a una malaltia prevalent que a Espanya afecta 800 000 persones. Hem de buscar alternatives que permetin que més població afectada es pugui beneficiar d’aquests fàrmacs innovadors».

Millorar el diagnòstic

La Clínica participa, a més, en un projecte finançat per la Unió Europea que pretén millorar el diagnòstic, el tractament i el seguiment de la malaltia d’Alzheimer a Europa mitjançant el treball de més de 30 socis europeus.

El doctor Javier Arbizu, director del Servei de Medicina Nuclear de la Clínica i investigador principal del projecte, ha explicat que entre els seus objectius destaca «facilitar el diagnòstic de l’Alzheimer, millorar les tècniques d’imatge com el PET o la ressonància magnètica, desenvolupar i validar biomarcadors en sang i altres fluids biològics, i incorporar eines digitals de monitoratge amb el suport de la intel·ligència artificial».

Nous reptes

L’arribada d’aquests tractaments planteja també nous reptes per als hospitals a causa de la complexitat del diagnòstic i del seguiment dels pacients. Alguns requereixen diverses ressonàncies magnètiques durant els primers mesos per detectar possibles efectes adversos, cosa que obliga a adaptar els circuits assistencials.

Notícies relacionades

Covid, bronquiolitis i grip: Catalunya identifica l’ordre d’arribada dels virus respiratoris

Metges de Catalunya manté la vaga indefinida a partir del 28 d’octubre i es desmarca de la desconvocatòria a la resta d’Espanya

«Estem treballant amb el Servei de Radiofísica i amb diferents empreses per implementar seqüències més ràpides mitjançant intel·ligència artificial i reduir el temps de les ressonàncies magnètiques. També pretenem avançar cap a estudis PET d’amiloide més ràpids i amb menor exposició a radiació», explica el doctor Arbizu.

El projecte té una durada de cinc anys i aborda la incorporació d’aquestes teràpies modificadores de la malaltia als sistemes sanitaris europeus. En aquest projecte, detalla el centre sanitari, hi participen hospitals, universitats, organitzacions de pacients i indústria per desenvolupar i validar solucions al llarg de tot el recorregut assistencial, des de la detecció precoç fins al seguiment durant el tractament.