Els metges convoquen vaga indefinida nacional a partir del dia 28 d’octubre

Les organitzacions han acordat donar suport a la unitat d’acció davant d’una reforma que, al seu parer, «no dona resposta a les reivindicacions històriques del col·lectiu ni reconeix adequadament la singularitat, la responsabilitat i les condicions especials de formació i exercici dels metges i facultatius».

La mobilització persegueix que el Ministeri de Sanitat «reconsideri el seu plantejament i obri una negociació real que permeti avançar capa un Estatut Mèdic i Facultatiu propi, capaç de reconèixer les particularitats de la professió i de garantir unes condicions d’exercici conformes amb el seu nivell de responsabilitat i formació».

Aquesta setmana, les organitzacions han buscat coordinar-se per traslladar un missatge d’unitat. Dimarts, la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) ja augurava l’atur des de mitjans del mes.

Dimecres, set sindicats d’àmbit autonòmic –de Catalunya, Madrid, la Comunitat Valenciana, Galícia, les Canàries i Navarra–, que agrupen 97.000 facultatius, el 54% del total de metges del Sistema Nacional de Salut, van presentar en societat la Unió Mèdica i Facultativa (UMYF) i van coincidir a elevar el to de les mobilitzacions, amb l’aposta per una vaga indefinida després d’haver protagonitzat cinc jornades de vaga setmanals durant els darrers mesos.

El calendari

No ha sigut fins aquest divendres que el Comitè de Vaga, integrat per la CESM i diversos dels sindicats que formen part de la UMYF, com Metges de Catalunya (MC) o el madrileny AMYTS, entre d’altres, ha anunciat la data d’inici de la gran vaga de la tardor.

El Consell Executiu de MC ja va acordar la convocatòria de la vaga indefinida de facultatius a nivell català, coincident «en temps i forma» amb l’estatal. El secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, ha responsabilitzat el Departament de Salut per la persistència de les mobilitzacions i ha exigit a la consellera Olga Pané que «s’assegui a negociar».

Pané, per la seva banda, ha afirmat que provarà d’ajudar, dins del seu abast, a millorar les condicions laborals dels metges perquè la vaga «no es faci realitat» a la comunitat autònoma i ha apuntat que aquest cicle d’aturades és conseqüència del desacord del col·lectiu amb l’Estatut Marc «que s’ha treballat a Madrid». «Ha estat molt fora del nostre abast modificar aquest tema, però jo sí que els animaria que treballessin de cara a millorar aquest Estatut Marc», ha dit.

Al Congrés

El recorregut de l’Estatut Marc ha sigut molt complex. El Consell de Ministres aprovava l’1 de setembre el projecte de llei, redactat després de gairebé quatre anys de negociació entre Sanitat i els sindicats sanitaris que busca actualitzar el marc normatiu vigent des del 2003 i que ara continuarà la seva tramitació al Congrés.

El text també s’ha trobat amb el rebuig de les comunitats, molt preocupades per l’impacte sanitari de les aturades en els pacients. A l’estiu totes demanaven a Sanitat reobrir des del principi la negociació de la reforma, una cosa que mai va passar.

Evitar la vaga

Aquest divendres, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha assegurat que ha intentat «evitar en tot moment» la vaga i ha reconegut que els facultatius tenen «raons legítimes» per protestar, tot i que creu que part de les seves reivindicacions han de ser ateses per les comunitats autònomes, que tenen les competències en planificació, ordenació i recursos humans.

García ha reiterat que es tracta d’una llei que ha arribat al Congrés dels Diputats perquè sigui «aprovada, rebutjada o esmenada pels grups parlamentaris». Així mateix, ha defensat que es pugui treballar en una legislació pròpia per a metges i facultatiu, sempre que no es faci «sobre les cendres de les millores laborals de la resta dels professionals».

Els antecedents

Després d’intenses negociacions, el gener del 2026, la ministra firmava amb els sindicats de l’Àmbit de Negociació (SATSE, CCOO, UGT i CSIF), un acord per tirar endavant el projecte de llei amb la frontal oposició dels metges. Els sindicats «un pas decisiu per culminar una reforma llargament demandada» que la norma arribi a la cambra baixa. SATSE ha demanat «no dilatar més» l’aprovació del projecte de llei perquè pugui veure la llum en el que queda de l’actual legislatura.

Un dels principals canvis del text afecta l’ordenació del temps de treball. La nova regulació millora el límit de 48 hores setmanals establert per la normativa europea i fixa una jornada màxima de 45 hores setmanals. Això limita també el nombre de guàrdies que es poden fer: no se’n podrà computar més d’una per setmana en el còmput trimestral.

Notícies relacionades

¿Què reclamen els metges i què els ofereix el Ministeri de Sanitat? Les claus del conflicte

Covid, bronquiolitis i grip: Catalunya identifica l’ordre d’arribada dels virus respiratoris

A més, la jornada de guàrdia no podrà superar les 17 hores, i és matèria de negociació i ordenació dels serveis de salut la possibilitat de reduir aquesta jornada a 12 hores i fins i tot establir el treball per torns. Quan una jornada ordinària i una guàrdia siguin consecutives, la suma de totes dues tampoc podrà excedir les 17 hores. El text garanteix també que no pugui exigir-se la realització d’una jornada ordinària immediatament després d’una guàrdia i els períodes de descans anteriors i posteriors restaran de la jornada ordinària.

Així mateix, s’introdueix el concepte de càrrega horària excessiva, que permetrà activar mesures organitzatives quan existeixi una sobrecàrrega continuada i exigirà el reforç de les plantilles a les administracions. Entre altres supòsits, es considerarà que existeix aquesta situació quan es realitzin de forma sostinguda més de cinc guàrdies presencials al mes.