Els hospitals de Can Ruti i Sant Pau representaran Espanya en un gran estudi europeu sobre una prometedora cirurgia per a l’Alzheimer

Segons explica la cap de Cirurgia Plàstica de Can Ruti, Carmen Higueras, a aquest diari, aquest ambiciós assaig «començarà a finals d’any», si bé el centre encara es troba immers en la paperassa, enviant la documentació necessària i parlant amb els comitès d’ètica.

Hi haurà «uns cinc o sis» hospitals europeus, concretament d’Espanya, França, Polònia i Suïssa. Espanya estarà representada pels hospitals de Can Ruti i Sant Pau. «Aquest estudi consistirà a utilitzar un robot per fer les anastomosis microquirúrgiques dels pacients amb Alzheimer», assenyala Higueras.

«Es tracta d’una cirurgia poc invasiva. No és una tècnica amb un risc elevat, però està en discussió si és efectiva», assenyala per la seva banda Albert Lleó, director del Servei de Neurologia de Sant Pau, hospital que també està realitzant els tràmits necessaris per entrar a l’assaig.

En què consisteix la cirurgia

L’anastomosis microquirúrgica és la unió quirúrgica de vasos sanguinis o nervis de menys de dos o tres mil·límetres. «En comptes de fer-les mà a mà, es faran amb un robot. Aquesta és la diferència amb l’estudi que estem fent ara, res més», diu Higueras. Segons ella, el robot, que ja s’utilitza per a altres microcirurgies «elimina la tremolor» al «substituir» la mà del cirurgià. «És democratitzar l’anastomosi perquè a tots els pacients la cirurgia els quedi igual», afegeix.

Amb tot, l’altra gran novetat d’aquest assaig és que aquesta cirurgia, que ja es realitza a la Xina –país que va prohibir la pràctica discriminada d’aquesta intervenció, al no estar la seva eficàcia encara provada, però on segueixen endavant diversos assajos clínics al respecte– i els Estats Units , fa ara el salt a Europa. «És un assaig ambiciós, la versió de l’americà, que es va començar a l’abril. Al ser multicèntric, tindrem més pacients, almenys 50 o 60, cosa que permet anar més ràpid en la investigació. També és important perquè, si en algun moment aquesta cirurgia es pot generalitzar, permetrà que hi hagi un protocol estàndard per aplicar a molts països», defensa Higueras.

L’assaig de Can Ruti

L’assaig que es duu a terme des de fa mesos a Can Ruti es denomina ALCEA, un estudi dels efectes clínics i biològics de l’anastomosi limfaticovenosa cervical en la malaltia d’Alzheimer. L’assaig encara es troba en fase 1, és a dir, se n’està estudiant la seguretat i no pas l’eficàcia. És una cirurgia experimental que consisteix en una petita cirurgia cervical de tres hores per millorar la «neteja» del cervell.

El seu nom mèdic és «derivació linfaticovenosa cervical» i es tracta d’una cirurgia que habitualment s’utilitza per tractar el limfoedema o inflamació crònica dels teixits tous del cos. Però els metges intenten donar-li un nou ús: a través de dues incisions al coll del pacient, intenten «millorar» el «drenatge» dels ganglis limfàtics perquè siguin capaços de «netejar» l’acumulació de les proteïnes beta-amiloide i tau al cervell.

Així, la tècnica consisteix a establir una connexió entre vasos limfàtics i venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell. Aquesta microcirurgia connecta vasos limfàtics amb venes de petit calibre per redirigir el flux limfàtic cap al sistema venós i facilitar-ne el drenatge. És una intervenció mínimament invasiva que es realitza amb sutures de diàmetre molt reduït.

Determinar la seguretat

Notícies relacionades

El primer test per predir l’Alzheimer: Catalunya desenvolupa un biomarcador que anticipa quins pacients amb deteriorament cognitiu lleu tindran la malaltia

Salut creu que la covid ja ha deixat de «créixer», però adverteix que les soques de la grip que ve són noves: «Cal vacunar-se»

Al juny, durant la roda de premsa en la qual Can Ruti va presentar aquesta cirurgia, va parlar María Antonia Puente, la dona d’un dels dos pacients –de 67 anys– que ja han sigut tractats. Aquesta dona assegurava que la família ha notat «bastant la millora». «Ara escriu i se li entenen les coses al parlar. Sí que hem notat la diferència. Està més animat i més actiu, vol fer coses», explicava Puente. Llavors feia tres mesos que el seu marit s’havia sotmès a aquesta cirurgia.

«Ara mateix estem travessant l’equador: aquest setembre tractarem el sisè pacient dels 10 que contempla l’estudi. La nostra previsió és acabar la fase u abans de final d’any. Allà podrem establir la seguretat... Quant a resultats: el pacient del juny va notar millores en la fluïdesa al parlar. La resta porten molt poc, els resultats es veuen als sis mesos. És molt aviat per parlar de res. Però sí que et puc dir que tots estan bé i no hi ha hagut cap complicació», revela Higueras. L’objectiu d’aquesta primera fase és comprovar que la cirurgia és viable i segura.