El dol prolongat per la pèrdua d’un ésser estimat pot accentuar el deteriorament cognitiu en gent gran

El dol prolongat, que es pot considerar una situació patològica, és una reacció intensa que persisteix en el temps i que s’estén durant més de sis mesos després de la pèrdua de l’ésser estimat. Es considera una situació relativament habitual. Així, es calcula que entre el 7 i el 10% de les persones de més de 60 anys patiran un dol complicat, assenyalen els investigadors.

Els símptomes són, entre d’altres, enyorança intensa, preocupacions persistents, pensaments i records de la persona morta, dificultat per acceptar la pèrdua i seguir endavant, així com la pèrdua de sentit vital. Segons el nou treball, en el grup de població estudiat, aquesta situació pot anar més enllà dels factors emocionals i afectar també la cognició.

Des dels 60

El treball ha revisat l’evidència científica publicada fins ara sobre aquesta qüestió, analitzant dades d’onze treballs publicats en revistes. Les dades analitzades indiquen que aquest tipus de dol és un factor de risc en l’aparició del deteriorament cognitiu o en la seva accentuació, en cas que ja fos present. 

«El dol prolongat constitueix un factor de risc independent per al deteriorament cognitiu, diferenciable d’altres», explica Laura Maldonado-Liñán, investigadora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB i primera autora del treball.

La memòria immediata

Les afectacions més habituals són a la memòria immediata, a l’atenció i a la velocitat de processament, a les funcions executives, a la fluïdesa verbal i a l’habilitat visual i espacial. També inclouen dificultats específiques en tasques que requereixen presa de decisions emocionals, s’afegeix.

Aquestes conseqüències es poden accentuar més o menys en funció de la intensitat del dol prolongat i de les característiques de la persona, com és el cas de la presència d’altres factors de risc previs, malalties amb afectació a la cognició o psicopatològiques.

Possibles malalties

«Més enllà del factor emocional de la pèrdua, el dol patològic també té una afectació cognitiva», apunta el doctor Josep Deví, autor principal de l’estudi, neuropsicòleg i psicòleg clínic adjunt de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital del Mar. 

«En funció de la intensitat i del tipus de persona, així com de la presència de possibles malalties que ja comportin afectació cognitiva o trastorns psicopatològics previs, es poden agreujar o fer que aquest dol patològic tingui repercussions no només emocionals sinó també en l’àmbit cognitiu», afegeix.

Valoracions geriàtriques

Notícies relacionades

Rosa Rabbani, psicòloga: "Aprendre a morir, a perdre i a acompanyar són formes essencials d’aprendre a viure"

L’auge de terapeutes i ‘coaches’ sense titulació posa en alerta els psicòlegs: «Els pacients arriben a teràpia molt pitjor»

Els autors de l’estudi també apunten a la necessitat de detectar i intervenir el dol prolongat o patològic en les valoracions geriàtriques integrals dels pacients, per prevenir-ne les conseqüències cognitives. «Cal fer-ne un seguiment i, dins d’aquest seguiment, un tractament psiquiàtric i psicològic, farmacològic, si cal, per ajudar la persona afectada a fer una elaboració adequada del dol i superar-lo», explica el doctor Deví.

Apunta que si s’actua d’aquesta manera i desapareix el trastorn per dol prolongat o remet en un percentatge elevat pel que fa a la simptomatologia i no hi ha més patologia neurològica o cognitiva associada, «és d’esperar que les conseqüències del dol prolongat, les emocionals i les cognitives, puguin ser reversibles, puguin remetre».