Un estudi analitza la microbiota de tres generacions per conèixer el risc d'al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca

La microbiota intestinal és el conjunt de bacteris i altres microorganismes que habiten a l'intestí i que exerceixen funcions essencials per a la salut. Aquesta investigació, coordinada per Paula Cabrera, especialista de la Unitat d'Al·lèrgia Infantil del Servei d'Al·lergologia del Marañón, i realitzada en col·laboració amb la Universidad CEU San Pablo i el madrileny Hospital Infantil Universitario Niño Jesús, es considera l'anàlisi «més completa» realitzada fins ara en aquest àmbit.

Tècniques avançades

El treball, explica el Marañón, integra dades clíniques i epidemiològiques amb tècniques avançades de seqüenciació, proteòmica i metabolòmica. El treball ha inclòs 148 participants: 50 lactants, 34 amb APLV confirmada i 16 controls sans, juntament amb les seves mares i àvies maternes.

Es van recollir mostres de femta de tots ells i, particularment, les mostres fecals dels nadons, recollides entre els quatre i els sis mesos de vida, es van analitzar mitjançant seqüenciació del gen 16S ARNr, tècnica que permet caracteritzar amb precisió la composició bacteriana intestinal. Els resultats van mostrar que mares i àvies presenten una major diversitat i riquesa microbiana que els lactants, cosa que confirma l'evolució natural i progressiva de la microbiota amb l'edat.

«Signatura bacteriana»

Tanmateix, l'estudi no ha trobat una «signatura bacteriana» heretada entre generacions que expliqui el desenvolupament de l'al·lèrgia; el que sí que s'ha observat són diferències significatives entre lactants sans i al·lèrgics en l'abundància de famílies bacterianes com Prevotellaceae i Acidaminococcaceae, així com una marcada influència del tipus d'alimentació sobre el perfil bacterià del nadó.

Paula Cabrera, al·lergòloga del Marañón i també coordinadora del Grupo de Trabajo de Microbiota del Comité de Alergia Infantil de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica, subratlla que «la microbiota del lactant està fortament condicionada per factors ambientals i dietètics, especialment durant els primers mesos de vida».

Més risc

Notícies relacionades

Un nou estudi relaciona els microbis intestinals amb malalties cardíaques comunes

Augment de les visites oftalmològiques als hospitals d’Espanya a causa de l’eclipsi de Sol

A més, la investigació identifica factors materns i familiars associats a un major risc d'APLV, com la història familiar d'al·lèrgia i el tabaquisme de la mare o de l'àvia. «Aquest treball demostra que, encara que no existeix una herència microbiana directa entre generacions (lactants, mares i àvies maternes), sí que hi ha elements familiars i conductuals que modulen la composició bacteriana intestinal i podrien influir en l'aparició de l'al·lèrgia alimentària», ha explicat Paula Cabrera.

El treball, conclou l'hospital, aporta informació clau per comprendre com s'estableix la microbiota en els primers mesos de vida i quins factors poden influir en el desenvolupament de malalties al·lèrgiques. Els investigadors assenyalen que aquestes troballes reforcen la importància d'estudiar la microbiota com a possible biomarcador primerenc de risc i obren noves vies per a futures estratègies de prevenció.