AVENÇ CONTRA LA MALALTIA
L’Hospital del Mar identifica una nova estratègia contra el càncer de pàncrees que ataca les cèl·lules tumorals i activa el sistema immunitari
Un estudi en ratolins de l’Hospital del Mar i l’IIBB-CSIC identifica la inhibició de la proteïna PARP2 com a diana terapèutica per tractar un dels càncers més agressius
Bloquejar aquesta proteïna pot ser una estratègia útil per tractar un ampli nombre de pacients amb càncer de pàncrees, i fins i tot, podria ser possible aplicar-lo en altres tipus de càncer
Els pacients de tumors cerebrals denuncien la falta d’investigació i suport emocional
Células de cáncer de páncreas donde se visualiza el ADN (rojo) y cGAS (verde), un sensor del sistema inmunitario /
Esperança en l’abordatge del càncer de pàncrees, un dels tumors de pitjor pronòstic pel seu diagnòstic, sovint tardà, i la limitada eficàcia dels fàrmacs disponibles. A més, és un dels anomenats tumors freds, en els quals el sistema immunitari té una presència escassa. Un estudi de l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB) i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), revela en models animals que inhibir la proteïna PARP2 permet abordar aquest càncer tan agressiu per dues vies, des de dins, provocant la mort de les cèl·lules canceroses a l’impedir que reparin els errors de l’ADN que acumulen al dividir-se, i des de fora, facilitant que el sistema immunitari accedeixi al tumor i l’atac.
Els resultats, publicats a Science Advances, identifiquen aquesta proteïna com una potencial diana terapèutica no només per al càncer de pàncrees, sinó que també podria aplicar-se a altres tumors amb escassa presència del sistema immunitari. El principi en què es basa l’estudi internacional, en el qual han participat diferents centres i encapçalat per l’HMRIB i l’IIBB-CSIC –centre del CSIC associat a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)–, és aprofitar un dels punts febles de les cèl·lules tumorals, l’anomenat estrès replicatiu,és a dir, la pressió que pateixen quan es divideixen molt ràpidament.
A gran velocitat
Aquestes cèl·lules es multipliquen a gran velocitat, i, al fer-ho, poden generar errors en el seu ADN que poden desencadenar la seva mort, un procés anomenat apoptosi, expliquen els investigadors. Aquí és on PARP2 juga un paper clau, ja que és una proteïna essencial per mantenir l’ADN en bon estat. Els investigadors han demostrat, mitjançant dos models de ratolí, que inhibir específicament aquesta proteïna provoca que aquest sistema de protecció falli i les cèl·lules tumorals acabin morint.
A més, han comprovat com aquesta inhibició facilita que les cèl·lules del sistema immunitari tinguin accés al tumor i el puguin atacar. Malgrat que encara no es coneix el mecanisme exacte que ho permet, els investigadors han demostrat que l’absència de PARP2 incrementa l’activitat i efectivitat de les cèl·lules immunitàries a l’hora d’eliminar les cèl·lules del tumor.
La doctora Pilar Navarro, coordinadora del Grup d’Investigació en Noves Dianes moleculars del Càncer de l’HMRIB i de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS, detalla que «d’aquesta manera estaríem atacant el tumor per dues vies: des de dins, facilitant l’apoptosi o mort cel·lular, i des de fora, afavorint la feina de les cèl·lules immunitàries».
Pacients amb càncer
Els resultats obtinguts amb els models de ratolí han sigut corroborats amb dades d’una cohort de pacients amb càncer de pàncrees. Es va comparar l’expressió diferencial de gens i de vies de senyalització cel·lular entre pacients amb més i menys expressió de PARP2 i es va confirmar que els mecanismes moleculars observats en els models de ratolí també es conserven en humans i suggerint que aquesta proteïna pot ser una diana terapèutica per als pacients.
Actualment, només hi ha fàrmacs dirigits al conjunt de proteïnes PARP, que no han obtingut els resultats esperats i tenen efectes secundaris
Segons apunta la doctora Navarro, els resultats indiquen la necessitat de desenvolupar inhibidors específics de PARP2. Actualment, només hi ha fàrmacs dirigits al conjunt de proteïnes PARP, que no han obtingut els resultats esperats i tenen efectes secundaris.
Els inhibidors de PARP ara aprovats s’administren a un grup reduït de pacients –entre un 5 i un 10%, només aquells amb mutacions en gens implicats en la reparació de l’ADN– afegeix. «En canvi, la potencial diana, PARP2, es proposa per a pacients amb càncer de pàncrees en general, aprofitant que es tracta d’un tumor amb un gran estrès replicatiu». Així, es podria estendre a la major part dels pacients amb la malaltia.
Diana terapèutica
El doctor José Yélamos, coordinador del Grup d’Investigació a Poli (ADP-ribosa) polimerases de l’Hospital del Mar Research Institute, assegura que «hem identificat una diana terapèutica sobre la qual podem actuar en el càncer de pàncrees». Un fet que obre el camí per desenvolupar nous tractaments específics per a PARP2, ja que «la nostra feina demostra que la inhibició específica de PARP2, i no d’altres membres de la família, és una estratègia terapèutica més adequada que l’actual».
L’equip d’investigadors /
A més, explica la doctora Neus Martínez-Bosch, investigadora de l’HMRIB, «si ens centrem en el control de l’estrès replicatiu, una funció específica de PARP2, potser podem guanyar selectivitat i deixar enrere alguns dels efectes secundaris dels inhibidors de PARP». Alhora, això «obre la porta a combinar tractaments contra PARP2 amb altres teràpies existents i aprovades, com la immunoteràpia, i així potenciar-ne els efectes».
L’efectivitat d’aquesta estratègia es podria aplicar a altres tumors dels anomenats freds i que mostrin un alt estrès replicatiu. El doctor Yélamos apunta que «PARP2 és possiblement un bon camí per actuar en tumors freds, aquells amb escassa infiltració del sistema immunitari».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
