Otitis externa o oïda del nedador: la infecció «estiuenca» que es pot evitar si tenim cerumen

Si hi ha una cosa que es converteix en rutinària a l’estiu, més enllà de prendre el sol o fins i tot menjar gelats, són els banys a la piscina i a la platja. I aquí apareix un possible enemic que pot arribar a ser molt dolorós: l’otitis externa.

La realitat és que l’orella sol passar pràcticament desapercebuda en les rutines de cura de l’estiu, tot i que està exposada diàriament a les piscines, les platges i els banys prolongats.

L’otitis externa és una infecció freqüent durant el període estival que provoca picor, sensació d’orella tapada i dolor progressiu. El factor que pot provocar que aparegui és la humitat dins del conducte auditiu extern, que tendeix a alterar la barrera natural de la pell.

També es coneix com a otitis del nedador, tot i que no només afecta els que practiquen aquest esport. També pot aparèixer després de banys repetits, dutxes freqüents o de manipular-se l’oïda amb bastonets, dits o altres objectes. La combinació d’aigua retinguda i petites lesions a la pell del canal auditiu afavoreix que una molèstia lleu evolucioni cap a dolor intens.

«Una de les claus en l’otitis externa és diferenciar-la d’altres problemes de l’orella, com l’otitis mitjana, perquè l’abordatge no és el mateix. L’exploració permet veure l’estat del conducte, comprovar si hi ha inflamació i valorar quin tractament és adequat. Per això no convé utilitzar gotes per iniciativa pròpia, especialment si hi ha antecedents de perforació timpànica o cirurgia d’orella», explica Josep Maeso, otorrinolaringòleg de l’Hospital Sanitas CIM.

El cerumen, en aquest cas, no és un enemic; al contrari

En aquest context, algunes rutines que semblen que no fan mal afavoreixen el problema. Moltes persones intenten retirar l’aigua o la sensació de tapar introduint bastonets a l’orella, però aquest gest altera una protecció natural important. El cerumen ajuda a mantenir l’equilibri del conducte auditiu, reté partícules i protegeix la pell davant agents externs. Quan s’elimina de forma agressiva, l’orella queda més exposada i, a més, es generen irritacions o petites lesions que afavoreixen la inflamació.

Ara bé, ¿com podem saber si tenim otitis o si en té algun dels nostres familiars? Aquests són els símptomes que donen els especialistes:

• En nens, l’otitis externa sol detectar-se perquè eviten que se’ls toqui l’orella, es mostren més irritables o es queixen al recolzar el cap

• En adults, convé consultar quan el dolor interfereix amb el descans, apareix secreció o es percep pèrdua d’audició

A més, la valoració mèdica ha de ser especialment prudent en persones amb diabetis, immunosupressió, antecedents de cirurgia d’orella o perforació timpànica, ja que en aquests casos el tractament requereix més control.

Els consells per reduir el risc de la seva aparició

Notícies relacionades

Quin és l’aliment de consum habitual que pot ajudar a reduir el risc de càncer de pròstata

Carlos Jaramillo, metge: «És més eficient caminar 15 minuts després de cada dinar que fer-ho 45 minuts seguits»

Davant aquesta situació, els especialistes de Sanitas recomanen una sèrie de mesures per reduir el risc durant l’estiu:

• Eixugar-se l’orella amb suavitat després del bany. N’hi ha prou amb utilitzar una tovallola a la part externa i inclinar el cap als dos costats per facilitar la sortida de l’aigua. No s’ha d’introduir la tovallola ni altres objectes al canal auditiu.

• Evitar els bastonets. Tot i que s’utilitzin amb intenció de netejar o assecar, irriten la pell, retiren cerumen protector i augmenten el risc d’infecció.

• Limitar els banys molt prolongats si hi ha predisposició. En persones amb tendència a patir episodis d’otitis externa, no sempre n’hi ha prou amb assecar bé l’orella després del bany. En aquests casos, convé valorar amb un professional si resulta adequat utilitzar protecció específica per a l’aigua, com taps adaptats o gorro de bany, i com fer-ho sense provocar frec, pressió o irritació.

• Utilitzar gotes només amb indicació professional. No totes les molèsties d’orella es tracten igual i algunes solucions resulten inadequades si existeix perforació del timpà, drenatges, cirurgia prèvia o dolor intens. La valoració sanitària permet triar el tractament correcte i evitar irritacions afegides.

«L’important és no banalitzar el dolor d’orella a l’estiu. De vegades s’interpreta com una molèstia passatgera per l’aigua, però quan el conducte auditiu s’inflama arriba a afectar el descans, l’alimentació i l’activitat diària. Una valoració primerenca permet alleujar abans el dolor i evitar que l’episodi condicioni diversos dies de vacances», conclou l’expert.