Han sigut 14 anys sense parar, encadenant discos i gires, i Blaumut diu que necessita un respir. La seva aturada no és tant una dissolució irrevocable, sinó més aviat una pausa per, passat un temps, tornar amb tota la calma del món i sense pressions, explica el seu cantant, guitarrista i compositor central, Xavi de la Iglesia. Una decisió que té a veure amb posar distància amb el mètode actual de publicar música. Ara sembla que les cançons han de sortir com xurros i hi ha un excés de tot, observa. Publiques un disc i al cap de deu minuts ja és antic. Això no té res a veure amb la música.

Seguir leyendo....

Fa cinc anys, Pablo Ortega va voler portar a la taula una ànima, la de les tavernes del Perú, amb la Queirolo com a referència: aquest establiment de 1880 continua obert al barri de Pueblo Libre de la ciutat de Lima. Pueblo Libre és també com es diu casa seva (Sepúlveda, 151): "La nostra especialitat són els guisats peruans".

Seguir leyendo....

Remake nord-americà de Sentimental (2020), pel·lícula de Cesc Gay que coneix nombroses versions, La invitación és una comèdia (amb aparences de tristesa) sobre el complex món de les relacions de parella. En la seva tercera pel·lícula com a directora, Olivia Wilde (Booksmart, No te preocupes, querida ) firma una comèdia sens dubte solvent i especialment atractiva. Hi ha elegància en la direcció, malgrat que la cal·ligrafia verbal no destaca pel fet de ser original. Hi ha eficàcia en el plantejament jazzístic (tampoc gaire innovador) de la coreografia dels personatges i de la seva batalla dialèctica.

Seguir leyendo....

"És genial tornar a ser aquí". La frase de Meghan Markle ahir a Nottingham sintetitza més que un mer sentiment davant la tornada de la duquessa de Sussex al lloc on s’havia estrenat com a membre de la casa reial britànica. La visita al costat del seu marit, Enric, compendia simultàniament una bateria de primeres vegades: primer acte conjunt després del seu sorprenent retorn al Regne Unit aquest estiu, primera iniciativa pública de Meghan Markle després d’abandonar la seva assolellada Califòrnia natal, primera aparició oficial de la parella en terres britàniques des del funeral d’Isabel II i, sobretot, la primera vegada que despleguen al regne de Carles III el seu magnetisme royal, sense estar en nòmina de la factoria Windsor.

Seguir leyendo....

Whalefall és un drama de superació i relacions familiars tòxiques, però gairebé tota l’acció s’esdevé... al ventre d’una balena! No és la història bíblica de Jonàs, ni la de Pinotxo i Geppetto, sinó la d’un jove que després de la mort del seu pare, un expert bussejador malalt de càncer que es va estimar més suïcidar-se en alta mar que consumir els seus últims dies en un hospital, s’intenta trobar a si mateix superant l’estigma de la relació amb el seu exigent progenitor. I, sense ser tan expert com ell en el busseig, el jove s’endinsa al mar a la recerca de les restes del pare i acaba sent engolit per una balena.

Seguir leyendo....

Fa una setmana, Planeta va canviar d’imprevist la ubicació del seu premi, cosa inaudita. Pel que s’ha vist, la Sala Oval del MNAC s’havia quedat petita per acollir la legió d’escriptors, polítics i figures de la societat civil que ahir a la nit van atapeir un Pavelló 1 de Fira Montjuïc extrasecuritzat (en mode control de seguretat d’aeroport) per celebrar el 75è aniversari del premi Planeta. Dins, 129 taules tipus casament plenes de gent que no es va voler perdre una efemèride amb una protagonista a l’altura, the one and only Isabel Allende.

Seguir leyendo....

Aniversari total i Planeta galàctic, gairebé estratosfèric. Esgotada amb Juan del Val, almenys de moment, la via del polemista amb ganxo mediàtic i vendes supersòniques, el Planeta s’ha regalat en el 75è aniversari ni més ni menys que Isabel Allende (1942), l’autora viva més llegida en llengua espanyola. Poca broma. La xilena, amb 80 milions d’exemplars venuts arreu del món i, des d’ahir a la nit, un milió d’euros més al banc, es va proclamar guanyadora del premi Planeta 2026 gràcies a La hora antes del alba, una ficció històrica de superació protagonitzada per "una família que lluita per sobreviure en un lloc convuls".

Seguir leyendo....

Danny DeVito (Neptune, Nova Jersey, 1944) és una icona versàtil del Hollywood modern, però si el coneixem per alguna cosa, sobretot en la faceta de director, és perquè cultiva el vessant més fosc de la comèdia. En queden mostres tan estimades com Tira la mama daltabaix del tren (1987), la seva revisió de Hitchcock en clau de slapstick, o, és clar, La guerra dels Rose (1989), en què Barbara Rose (Kathleen Turner) donava al seu marit Oliver (Michael Douglas) una raó bastant convincent per voler el divorci: "Quan et veig dormir, quan et veig menjar, ara que et veig, l’únic que vull fer és esclafar-te la cara".

Seguir leyendo....

El mal hijo suposa un altre debut en la direcció d’un actor que ha tingut una carrera davant la càmera, en línies generals, molt diferent del que ara explica darrere seu. Jaime Lorente és conegut pels treballs en les sèries La casa de papel i Élite, i també ha sigut El Cid i el domador Ángel Cristo en altres sèries televisives menys populars; en cine ha protagonitzat des de relats d’esforç esportiu 42 segundos fins a biopics musical Disco, Ibiza, Locomía.

Seguir leyendo....

El juny del 2022, Tyler, the Creator va tenir una paradeta pròpia on venia la seva col·lecció de roba dins del Primavera Sound. Aquell any, el de la doble edició postpandèmica, el raper nord-americà era un dels caps de cartell indiscutibles del festival, juntament amb The Strokes, Dua Lipa, Lorde, Gorillaz o Massive Attack. La distància de la paradeta respecte del centre del mapa del Fòrum no era cap problema per als seguidors de Tyler Gregory Okonma (1991). Tampoc no ho era saber que tornarien a casa amb uns quants euros bastants menys a canvi d’alguna peça de roba de la marca de l’artista, GOLF WANG.

Seguir leyendo....

Hi ha edificis que conserven part de la història d’un país. A França, un d’aquests és el Louvre: antic Palau Reial i actual aparador on es conserven alguns dels tresors més grans del món, però els seus murs comencen a mostrar esquerdes, com si fossin el reflex d’una nació desgastada.

Seguir leyendo....

Fa pocs dies, el Ministeri de Cultura va anunciar que atorgava a Rosalía el Premi Nacional de Músiques Actuals "per la transcendència artística del seu disc LUX". Rere aquest èxit, també s’hi amaguen altres noms que apareixen poc, com el de l’artista, poeta i traductor Gabriel Ventura (Granollers, 1988), qui, juntament amb la cantant i la seva germana Pilar Vila, directora creativa, va treballar durant molts mesos, paral·lelament a la creació de les cançons, en la recerca entorn de les místiques. "El disc que ell va escoltar mig any abans que sortís es basa molt en el gènere literari de les hagiografies, que narra la vida dels sants, i cada cançó està vinculada a una sèrie de místiques, sobretot dones". D’aquest estudi se’n va fer una publicació que es ven als concerts i que Gabriel Ventura descriu ja com una peça "de col·leccionista".

Seguir leyendo....

L’actor Miguel Bernardeau va començar en el món de la interpretació darrere l’ombra del nepotisme. Fill de l’actriu Ana Duato i de Miguel Ángel Bernardeau, creador i productor de Cuéntame cómo pasó, el seu primer paper va ser precisament en la sèrie de TVE que protagonitzava la seva mare i produïa el seu pare. Tot i que mai ha renegat del sobrenom nepo baby ni de la seva situació de privilegi, sempre ha reivindicat treballar durament.

Seguir leyendo....

Abans de fer-ne 20, Alessandro Baricco va escriure un assaig sobre Rossini, i ara, més de mig segle després, ha publicat Breu història herètica de la música clàssica (Fretinelli / Ara Llibres), un llibre de 150 pàgines en què parla de la manera com els europeus han cultivat el so al llarg dels segles. L’autor, crític musical i periodista, ofereix una interessant visió i parla de la clàssica com un art agònic que viu de l’esplendor del passat. Demà inaugura Les Trobades de Cap Roig.

Seguir leyendo....

El 1952, tot just tres anys després de la fundació d’Editorial Planeta, José Manuel Lara va posar en marxa un premi literari que ha acabat convertint-se en una de les cites més mediàtiques del calendari cultural espanyol. Setanta-cinc anys després, el premi ha canviat sensiblement d’escala, repercussió i dimensió literària. El guardó va néixer amb la voluntat de descobrir autors i ampliar el seu públic, i el cert és que alguns dels que l’han guanyat ja eren figures reconegudes quan van rebre el premi, i per a d’altres va suposar un impuls decisiu per arribar a nous lectors. Per Daniel Fernández, per a aquest terç d’espanyols que llegeix dos o tres llibres a l’any, "el premi Planeta és una de les novel·les que han de llegir". Una cosa que no és tan fàcil d’aconseguir com sembla, malgrat l’enorme maquinària promocional. "És el primer llançament motoritzat d’Espanya", apunta Fernández. El Planeta pot llegir-se també com un termòmetre de l’interès lector. Això explicaria que en l’última dècada hagin guanyat tants thrillers i novel·les negres. El gènere històric també ha sigut un motiu recurrent. Aquest any, pel que sembla, els trets van per "la necessitat de curació". Avui ho sabrem.

Seguir leyendo....

Un altre any de rècord. "Suposo que arribarà el dia en què hauré de dir que no, però, de moment, tornem a superar les xifres obtingudes". Amb aquestes paraules, el president del grup editorial i de comunicació Planeta, José Creuheras, va anunciar ahir que la companyia va tancar el 2025 amb una facturació de 2.200 milions d’euros, una nova marca històrica que se suma a la ratxa de bons resultats dels últims exercicis.

Seguir leyendo....

El primer cas de vampirisme documentat per l’Església catòlica a Espanya es remunta a mitjans del segle XVIII, quan un frare franciscà d’origen català, el pare Rubís, que s’havia traslladat a la zona de Calasparra (Múrcia), va ser condemnat per "upiro" per un tribunal eclesiàstic. Upiro és la paraula d’origen eslau que, abans que es popularitzés el terme vampir, es feia servir per al·ludir a les criatures mítiques que s’alimentaven de la sang d’altres éssers vius.

Seguir leyendo....

L’última col·laboració de Zara en té molt d’inesperada. Després de sorprendre amb la incorporació de John Galliano al seu univers creatiu, el gegant d’Inditex ha tornat a mirar al talent i l’experiència de la moda, tot i que a prop de casa. Concretament, al número 93 del passeig de Gràcia de Barcelona, on es troba Santa Eulalia, una de les botigues de luxe emblemàtiques de la ciutat. La històrica firma, fundada el 1843, acaba d’unir forces amb Zara per llançar sis camises masculines d’edició limitada a 59,95 euros, que porten la tradició de la sastreria barcelonina als aparadors d’Europa.

Seguir leyendo....

El Benidorm Fest ja no necessita Eurovisió. O, almenys, això és el que RTVE fa mesos que intenta demostrar. Al febrer, Tony Grox & Lucycalys van aixecar la Sireneta d’Or amb T Amaré, una proposta que fusionava el flamenc amb l’electrònica i que, per primer cop, atenció, no portava aparellat un bitllet per representar Espanya en el certamen europeu. Es van emportar 150.000 euros i l’oportunitat d’impulsar la seva carrera internacional. Un model que la corporació vol consolidar per convertir Benidorm en un aparador musical amb entitat pròpia. Ahir, RTVE va revelar el cartell de la sisena edició. I, a falta de sentir les cançons, la incògnita torna a ser la mateixa: ¿qui aconseguirà convertir la seva candidatura en un èxit que transcendeixi el festival?

Seguir leyendo....

El primer cas de vampirisme documentat per l’Església catòlica a Espanya es remunta a mitjans del segle XVIII, quan un frare franciscà d’origen català, el pare Rubís, que s’havia traslladat a la zona de Calasparra (Múrcia), va ser condemnat per «upiro» per un tribunal eclesiàstic. Upiro és la paraula d’origen eslau que, abans que es popularitzés el terme vampir’, es feia servir per al·ludir a les criatures mítiques que s’alimentaven de la sang d’altres éssers vius. «El pare Rubís era una mena d’alquimista i es dedicava a anar als convents a curar les afeccions de la sang de les novícies utilitzant sangoneres i altres tractaments d’aquest tipus, més propis d’una època passada. Amb l’avanç de la Il·lustració, aquests mètodes es consideraven inadmissibles i l’home va ser condemnat per upiro perquè dessagnava les pacients. Després la història ja entra en un terreny més esotèric, perquè es deia que, anys després de la mort del pare Rubís, el seu cos continuava incorrupte i calent, i a Calasparra es va començar a vendre sang del sant com una relíquia».

Seguir leyendo....

La productora teatral catalana més gran ha nomenat Tania Brenlle, responsable de La Villarroel en les últimes 11 temporades, nova cap del Romea i Carme Tierz, fundadora del festival RBLS, assumirà el càrrec que deixa vacant. L’actor i director Josep Maria Pou, que ha capitanejat el Romea des del 2019 fins ara, es converteix en ambaixador artístic de Focus.

Seguir leyendo....

A 10 anys, la majoria dels currículums professionals caben en una línia. El de Max Alexander necessita diverses pàgines, unes quantes passarel·les i quatre certificats de Guinness World Records. Els dos últims van arribar el setembre del 2026, durant la presentació a Nova York de la seva col·lecció de teixits per a la cèlebre botiga i distribuïdora de teles Mood Fabrics. Hi va ser reconegut com la persona més jove a llançar una línia de teixits i, a més, va enfilar una màquina de cosir automàtica en 10,16 segons, un altre rècord mundial a aquesta servidora li costa més del doble fins i tot amb ulleres.

Seguir leyendo....

El Govern ha acordat amb RTVE la creació d’un canal propi de La 2 Cat, amb una programació íntegrament en català i autònom de Madrid, i ha reservat espai radioelèctric perquè TV3 avanci cap a les emissions en ultra alta definició (UHD). La mesura permetrà, a més, que La 2 en castellà torni a veure’s a Catalunya, on fins ara la programació de la seva versió en català s’emetia mitjançant desconnexions territorials en una freqüència de cobertura estatal. La reorganització suposa l’activació del segon múltiplex de la televisió digital terrestre (TDT), una infraestructura que permetrà modernitzar el sistema audiovisual públic, ampliar l’oferta de continguts en català i impulsar la capacitat de producció del sector a Catalunya.

Seguir leyendo....

Ha passat més d’un any (setembre del 2025) i ningú se n’havia adonat. Però sí, hi ha hagut un canvi a les bambolines del restaurant Hispania, un històric de la gastronomia catalana que el 2027 compleix 75 anys: va entrar un soci en el negoci per aportar "més viabilitat i seguretat" a l’establiment. "I sobretot, per donar-li continuïtat i solidesa".

Seguir leyendo....

L’aposta pel finançament extern ha donat els seus fruits a l’empresa ID Finance, així que la fintech empresa de tecnologia financera ha decidit repetir estratègia i en gran. Els 150 milions d’euros que va recaptar el 2024 per impulsar el desenvolupament de l’aplicació financera Plazo s’han traduït en un creixement dels seus ingressos del 300%. Aquella operació va ser un préstec de la firma d’inversió amb seu a Nova York i80 Group. Ara, més de dos anys després, l’empresa emergent ha obtingut 545 milions d’euros per injectar al seu capital amb l’ambició que la solució creixi un altre 300%.

Seguir leyendo....

Un any després d’ampliar el seu catàleg en català amb l’adquisició d’Edicions del Periscopi, perla de l’edició independent i llar de Sally Rooney, Patrick Radden Keefe, Wajdi Mouawad, David Foster Wallace i Manuel Baixauli, entre molts d’altres, Planeta continua creixent i busca aconseguir ara un dels grans bastions de la literatura infantil i juvenil: l’editorial Juventud. Segons va poder saber EL PERIÓDICO, el gegant editorial negocia aquests dies la compra del centenari segell barceloní, històrica casa a Espanya, tant en castellà com en català, de les aventures de Tintín i dels llibres d’Enid Blyton.

Seguir leyendo....

Feia temps que la idea els rondava pel cap i ho van veure clar el dia que el seu pare, fent neteja a casa, va trobar un estrany objecte, vestigi d’un passat remot. "Una cinta de casset en què posava David i Jose 1996 . Uaa, ¿això què és?’. I era la cinta mare de la maqueta. El meu pare de vegades es posa en actitud destroyer, i de sobte, allà era. El màster! El donàvem per perdut!", relata David Muñoz. La troballa ha donat peu a un àlbum, La maketa, que sortirà el 20 de novembre, i el disc, a una gira que Estopa ha decidit que sigui molt curta i concentrada: quatre dates en grans recintes, entre les quals la del 18 de juny del 2027 a l’Estadi Olímpic.

Seguir leyendo....

Abans de cridar l’atenció com l’actriu porno aficionada a patinar de Boogie nights (Paul Thomas Anderson, 1997), Heather Graham havia fet diverses aparicions en la saga Twin Peaks i durant un temps va fer compatible la seva condició d’estrella de la comèdia (Bowfinger, Austin Powers: l’espia que em va empaitar, Ressaca a Las Vegas) amb treballs en pel·lícules de terror i ciència-ficció com Scream 2, Perduts en l’espai o From hell. Després de passar més de dues dècades allunyada del cine de gènere, es diria que els darrers temps l’actriu de Milwaukee ha tornat al costat fosc. I ho ha fet amb tot el luxe.

Seguir leyendo....

Abans de cridar l’atenció com l’actriu porno aficionada a patinar de 'Boogie Nights' (Paul Thomas Anderson, 1997), Heather Graham havia fet diverses aparicions a la saga 'Twin Peaks' i durant un temps va fer compatible la seva condició d’estrella de la comèdia ('Bowfinger', 'Austin Powers: L'espia que em va empaitar', 'Ressaca a Las Vegas') amb feines en pel·lícules de terror i ciència-ficció com 'Scream 2', 'Perduts en l'espai' o 'From hell'. Després de passar més de dues dècades allunyada del cinema de gènere, es diria que en els últims temps l’actriu de Milwakee ha tornat al costat fosc. I per la porta gran. Després de protagonitzar el 2023 l’adaptació (molt lliure) de Lovecraft 'Suitable flesh', Graham ha participat en la versió de 'Carrie' que Mike Flanagan ha fet en format de minisèrie i en el 'thriller' satànic 'They will kill you', de Kirill Sokolov, i, a més, acaba de rodar a les ordres d’Osgood Perkins 'The young people', una història demoníaca que s’estrenarà l’any que ve i de la qual se sap ben poca cosa.

Seguir leyendo....

Amb motiu de l’estrena, aquest dijous, d’'Escape Room 2' al cinema i de 'Bons i dolents' al teatre, l’actor català Joel Joan ha parlat, entre altres coses, sobre els avisos pel temporal a Catalunya, un tema recurrent i comú en les converses dels últims dies.

Seguir leyendo....

Barcelona i, per extensió, Catalunya és la capital del croissant. Així ho indica el palmarès del concurs que distingeix el millor croissant artesà de mantega d’Espanya, que acaba de premiar un establiment del barri de Gràcia com el número u: el Morreig ha guanyat el certamen del 2026. De les 19 edicions celebrades fins ara, només hi ha hagut un guanyador de l’altra banda de l’Ebre: Panem (Madrid), que va obtenir el guardó el 2021. I 13 han sigut barcelonins.

Seguir leyendo....

"Les expectatives tradicionals sobre el clima típic d’estiu ja no són fiables. Setmanes de sol estable es poden veure interrompudes per aiguats sobtats; llargs períodes de sequera es poden transformar en pluges intenses i concentrades en qüestió d’hores, i les tardes càlides es poden convertir fàcilment en nits de fred inesperat o vents forts". Això no és un informe d’una agència meteorològica que glossa algunes de les conseqüències del canvi climàtic, sinó part d’un comunicat que l’associació europea de festivals de música Yourope (a la qual pertanyen el Primavera Sound, el Mad Cool i el Bilbao BBK Live, juntament amb 133 més) va enviar recentment als seus socis per recomanar-los que adoptessin una sèrie de mesures a fi de dissenyar esdeveniments "més segurs i resilients davant les condicions meteorològiques".

Seguir leyendo....

¿Qui pot matar un nen? La incòmoda pregunta que el 1976 va llançar Chicho Ibáñez Serrador des d’una obra mestra del cine de terror se la tornen a plantejar, 50 anys després, Clàudia Serra i Paula Serra, que s’estrenen en el llargmetratge amb 11, una ficció ambientada al Pirineu andorrà amb un nen que fa mal rotllo i mereix ser ajusticiat. La pel·lícula, rodada en català, es va presentar mundialment al Sitges Film Festival i arribarà als cines el 6 de novembre.

Seguir leyendo....

Sembla que va ser abans-d’ahir, perquè l’impacte perdura, però en realitat ja fa 10 anys que va passar per Sitges El extraño, terror xamànic distingit amb els premis a la millor pel·lícula asiàtica i la millor fotografia. El seu autor, Na Hong-jin, havia guanyat el premi al millor director en l’edició del 2011 pel thriller The yellow sea (2010), gènere en què ja havia destacat amb The chaser (2008).

Seguir leyendo....

Hi ha alguna cosa d’hipnòtic en l’aleteig d’un director d’orquestra. Davant el públic fascinat, Gustavo Dudamel pràcticament levita quan marca el ritme i la música de la Filharmònica de Nova York acompanya cadascun dels seus gestos. Un cop de cap aquí, una ganyota allà i uns rínxols que, com unes molles, oscil·len entre la passió i la pausa sobre l’escenari.

Seguir leyendo....

Rita Payés va respirar música des del bressol, a través dels pares (la guitarrista Elizabeth Roma i el professor Pere Payés), i es pot dir el mateix de Lucía Fumero, filla del contrabaixista Horacio Fumero (que durant molt de temps va ser membre del trio de Tete Montoliu, entre moltes altres ocupacions). "És possible que això tingui a veure amb la nostra connexió", assenteix Payés, "perquè totes dues tenim la música integrada a la vida, com respirar o cuinar".

Seguir leyendo....

Acostumada a compartir balls, viatges, esdeveniments i alguns dels moments més especials de la seva vida, Lola Lolita ha mostrat ara el seu rostre més vulnerable. La creadora de contingut, una de les més populars d’Espanya, ha sorprès els seus seguidors: es retira temporalment de les xarxes socials. Ho va anunciar diumenge passat en un vídeo a Instagram en què, entre llàgrimes, admet que travessa una etapa complicada i que necessita aturar-se per recuperar el benestar. "No m’hauria imaginat mai que faria un vídeo així, la veritat, però ha arribat un punt en què ja no puc més", diu al començament de la gravació, de poc més de cinc minuts. Lluny del seu contingut desenfadat habitual, Lola Moreno Marco (Alacant, 2002), el seu nom real, explica que fa molt de temps que intenta amagar un malestar que finalment li ha acabat passant factura.

Seguir leyendo....

"Vas conduint per la vida fins que un dia aparques", sentencia en un moment donat la Júlia, la protagonista de Punt de no retorn (L’Altra) i la veu al voltant de la qual Maria Climent (Amposta, 1985) ha volgut construir la seva novel·la generacional desllenguada i desinhibida sobre la crisi dels 40. Perquè la Júlia, mare esgotada i amb una dona deu anys més gran, continua cremant roda sense decidir-se a frenar. Encara menys des que se li presenta l’oportunitat de traslladar-se una temporada a Londres per complir un vell somni de joventut i estudiar cant, ball i llenguatge musical al London Institute of Vocal & Performing Arts (LIVPA). Sí, amb 40 anys i una criatura de dos. "Parlem d’una persona que passa per una crisi tremenda, una crisi descomunal, i això la porta a viure situacions bastant absurdes. Se sent fora de lloc a tot arreu", resumeix Climent, que torna a les llibreries després d’aquell petit èxit de la literatura catalana que va ser A casa teníem un himne.

Seguir leyendo....

La història de Barcelona es pot explicar a través dels seus carrers, edificis, mercats, museus i, també, dels seus hotels. Alguns establiments de la ciutat ocupen antics palaus, cases senyorials i immobles vinculats a episodis que han tingut un paper important al llarg de la història de la ciutat. D’altres han convertit l’art i la creació contemporània en una part essencial de la seva identitat.

Seguir leyendo....

Sembla que va ser abans-d’ahir, perquè el seu impacte perdura, però en realitat ja fa 10 anys que va passar per Sitges El extraño’, terror xamànic distingit amb els premis a millor pel·lícula asiàtica i millor fotografia. El seu autor, Na Hong-jin, havia sigut millor director a l’edició del 2011 pel thriller’ El mar groc’ (2010), gènere en què havia despuntat anteriorment amb The chaser’ (2008).

Seguir leyendo....

La plaça Reial de Barcelona recupera un dels noms més emblemàtics de la seva nit. La discoteca Karma, que durant dècades va formar part del paisatge festiu de la ciutat, ha tornat a obrir les portes tan sols set mesos després del seu tancament. El seu retorn suposa una nova oportunitat per a un local històric que busca connectar amb els que ja el coneixien i atreure una generació que vol continuar ballant sense esperar a la matinada.

Seguir leyendo....

Hi va haver una ressonància d’un altre temps que flotava en aquest retorn de Maria del Mar Bonet a l’Olympia, 51 anys i sis mesos després, però també una passarel·la cap al present en les noves cançons integrades en el seu nou àlbum, titulat L’aigua no cansa.

Seguir leyendo....

Netflix portarà a la ficció el ja famós cas de l’assassinat d’Edwin Arrieta en mans de David Sancho. La plataforma d’estríming ha anunciat que aviat començarà el rodatge d’una minisèrie sobre un dels crims més mediàtics dels últims anys, protagonitzada per Martiño Rivas en el paper de l’espanyol condemnat per assassinar el seu company sentimental colombià, amb qui mantenia una complicada relació.

Seguir leyendo....

"Probablement tindràs molt èxit en el món de la informàtica. Però et passaràs la vida pensant que a les noies no els agrades perquè ets un saberut. I vull que sàpigues, des del més profund del meu cor, que això no serà cert. Serà perquè ets un malparit". Quan Aaron Sorkin va escriure l’oscaritzat guió de La xarxa social (2010), que narra els orígens de Facebook, poc podia imaginar que la frase que va fer escopir al personatge fictici Erica Albright contra un Mark Zuckerberg interpretat amb mestria per Jesse Eisenberg es convertiria en el sentiment d’una generació.

Seguir leyendo....

Acostumem a parlar de Bárbara Rey (Totana, 1950) com a símbol del destape o com a personatge mediàtic i del cor, però no tant com a actriu de títols emblemàtics del nostre fantaterror o pioners en la representació lèsbica al cine espanyol. Aquest any, el festival de Sitges i la seva secció Brigadoon reivindiquen Rey com a intèrpret de culte atorgant-li el premi honorífic Nosferatu.

Seguir leyendo....

Peter Jackson (Wellington, Nova Zelanda, 1961) ha tornat al festival de Sitges ni més ni menys que 34 anys després d’haver-lo visitat amb Clínicament morta, precisament el clàssic gore que dissabte a la nit es va recuperar en 4K en un Auditori simplement atapeït de gent; en part per la mateixa pel·lícula, en part també perquè la presentava Jackson, que va aprofitar per recollir el Gran Premi Honorífic del festival de Sitges.

Seguir leyendo....

Es va dir que moltes entrades s’havien comprat per revendre i que tot era FOMO, una febre, i els compradors se les treurien de sobre un cop passat el boom. Es va comentar que l’Estadi quedaria mig buit perquè tot era un muntatge mal calculat. Fins fa pocs uns dies va córrer la veu que tothom intentava revendre entrades desesperadament perquè, passat el temps, els venia més de gust sortir a sopar.

Seguir leyendo....

Es van avançar els nostres Hidrogenesse amb Un dígito binario dudoso, un àlbum conceptual de tall i confecció sintètica que convertia la biografia d’Alan Turing en una fantasia de futurisme pop i sintetitzadors desenfrenats, i repeteixen aquesta jugada, catorze anys després, els (gairebé) sempre efectius i significats Pet Shop Boys amb A Man From The Future.

Seguir leyendo....

Solem parlar de Bárbara Rey (Totana, 1950) com a símbol del destape o personatge mediàtic i del cor, però no tant com a actriu de títols emblemàtics del nostre fantaterror o pioners en la representació lèsbica al cinema espanyol. Aquest any, el festival de Sitges i la seva secció Brigadoon reivindiquen Rey com a intèrpret de culte atorgant-li el premi honorífic Nosferatu.

Seguir leyendo....

Cua llarga, molt llarga, als Cinemes Verdi de Barcelona dimarts passat a la tarda. I amb una gran majoria d’espectadors veterans. És clar, dimarts és el Dia del Cinema Sènior, amb entrades a dos euros per als més grans de 65 anys. Lluïsa Ginés, Gemma Lorenz i Lluís Serra anaven a veure 'La bola negra'. ¿Elecció consensuada? Més aviat «imposada» per Ginés, van fer broma els seus companys. Graciencs i amics de tota la vida, ja solien anar al cinema abans que existís el programa sènior. «Però ara hi anem més», van indicar. Mercè Bové, per contra, anava poc a les sales abans de descobrir la ganga l’any passat «amb unes amigues del gimnàs». Des de llavors no falla cap dimarts. Dimarts passat anava a veure 'La bola negra'. «Amb 'Balandrau, vent salvatge' m’ho vaig passar molt malament -explica-. Quina angoixa». També s’hi apunta cada dimarts Àngels Fortuny, habitualment amb una amiga que s’ocupa de comprar les entrades per internet. Fortuny no anava a veure 'La bola negra', sinó «la de Tom Cruise 'Digger'». «'La bola negra' la vaig veure la setmana passada -aclara-. Ja li he dit que vinc cada dimarts».

Seguir leyendo....