Fer volar coloms

Notícies relacionades

El centre de Barcelona viu sense gaire èpica el fenomen històric

"Una pròrroga d’Almaraz donaria esperances a les centrals catalanes"

El nou sistema de finançament –el que es va anunciar com a "singular" per a Catalunya però que finalment serà el mateix per a tothom–, després de passar pel Consell de Política Fiscal i Financera, haurà de ser aprovat pel Congrés. Però el camí està sembrat de mines. D’una banda, la situació de l’Executiu de Pedro Sánchez, envoltat i seriosament malmès pels greus i ja incomptables casos de corrupció, que, entre altres efectes, han portat els seus socis a marcar distàncies o a reclamar directament al president que tiri la tovallola d’una vegada. D’altra banda, amb relació al finançament, cal considerar que Junts per Catalunya, els vots del qual són imprescindibles, ha rebutjat el model proposat. Els de Puigdemont exigeixen per a Catalunya un sistema com el del País Basc o Navarra. Tot el que no sigui això –com els 4.700 milions més que s’han promès a la Generalitat– els sembla una misèria humiliant. Sobre el PP, igual que en altres assumptes, com el perdó de part del deute de les autonomies amb l’Estat, els de Núñez Feijóo també prefereixen rebutjar el nou model de finançament. Ho fan malgrat saber que totes les autonomies hi sortirien guanyant, i Andalusia, del PP, més que cap altra. Tot s’hi val per posar bastons a les rodes del Govern de Sánchez.

Dèiem que l’IRPF venia a ser la culminació, el colofó del nou model. Si posar en marxa aquest nou model serà d’allò més difícil, la cessió de tot l’impost sobre la renda a Catalunya (i a aquelles autonomies que ho desitgin) voreja la quimera. Als obstacles enumerats superficialment més amunt s’hi ha d’afegir l’enorme complexitat de l’operació, molt superior als canvis que suposa la reforma financera. Per tant, és molt i molt possible que la contractació de més treballadors per a l’ATC acabi com un gest ben absurd. Una cosa semblant a construir una autopista per la qual finalment no circuli ni un sol vehicle. Es pot al·legar que val més prevenir que curar, és a dir, que val més preparar-se per a l’IRPF, encara que no arribi, que no fer res i que ens acabi tocant la grossa. Mentrestant, d’altres argumentaran que, en vista del panorama tan fosc, augmentar la plantilla per fer-se càrrec de l’impost és actuar com si la realitat no existís. Com viure en un món paral·lel i perfecte. O sigui, el que en castellà seria levantar castillos en el aire i en català fer volar coloms.