Que tornin els cubates, per Òscar Broc

Malgrat jugar amb glops prehistòrics i esbandides de festa major, la proposta em sembla summament innovadora. Barcelona s’ha consolidat com la capital del còctel d’autor, n’hi ha prou de donar un cop d’ull a la llista de guanyadors del World’s 50 Best Bars per comprovar-ho. Desconec si sobren locals moderns, el cert és que no ens falten. Cada vegada hi ha més nivell i complexitat. Tècniques d’alta cuina. Presentacions circenses. Begudes amb desenvolupament, nus i desenllaç. En aquest oceà de mixologia ultramoderna i cocteleria molecular, reivindicar el cubata de tota la vida és un exercici de natació a contracorrent tan heroic com necessari.  

Per un tub

Notícies relacionades

Guia de restaurants pròxims a les zones calentes festivaleres de Barcelona

Menjars panoràmics: les terrasses amb millors vistes de Barcelona

M’afegeixo, doncs, a aquesta pluja d’arqueologia etílica. Exigir que torni el vas de tub no és un caprici en mode irònic, és un reconeixement necessari per saber d’on venim. Els nostres pares i avis s’encomanaven a aquests preparats que encara avui funcionen com a perfecte combustible per a celebracions populars. Sense anar més lluny, les meves millors borratxeres han anat a càrrec del deliciós ‘gin amb llimonada’ de les festes de Sant Joan de Ciutadella, Menorca. Em ric dels còctels a 15 euros...  

Per cert, el 25 de gener va ser el dia del cafè irlandès. Crec que és l’hora de reivindicar el cigaló.