Horta, la Barcelona on encara es respira ambient de barri

Una alenada d’aire fresc entre els carrers plens de cotxes, les avingudes amb grans cadenes i la massificació turística de l’Eixample. A Horta s’hi respira barri: carrers transformats en zona de vianants, comerç local i zones per passejar sense driblar gernacions de gent càmera en mà. Apunta: aquesta és la ruta per enamorar-te d’aquest barri de muntanya.

El centre - Al nucli antic

En aquests carrers és un gust arribar a les passes diàries (aquest truc de salut que recomanen a les xarxes socials per mantenir el cos en forma: caminar, com a mínim, 10.000 passes al dia). És el nucli antic del que va ser el municipi d’Horta, amb més de mil anys d’història. Carrers per als vianants (o mig mig) que s’estructuren al voltant de la plaça d’Eivissa i la plaça de Santes Creus (l’antiga plaça Major) i que pots recórrer tranquil·lament en mitja hora a velocitat de passeig.

Aquí s’hi respira ambient de barri, de ritmes lents i botigues de tota la vida. Però la tranquil·litat no és l’únic reclam que hi ha. Amagades entre carrers estrets hi trobem joies arquitectòniques que desperten més flaixos que Elionor arribant a classe. Per exemple, els carrers d’Horta, Chapí i Sant Tomàs tenen façanes impressionants amb motius modernistes i patis amb jardins plens de verd selvàtic, perfectes per a una story de postal.

Un altre carrer per fer un tomb és el de Feliu i Codina, una zona per als vianants que s’ha guanyat la medalla de paradís de les manualitats gràcies a locals com La Manyeria (número 3), un taller de ceràmica, i Lluna de Paper (número 6), un taller de papereria creativa. Al costat hi tens el teatre local Lluïsos d’Horta (números 7 i 9), un dels molts espais culturals del barri. ¿Més cultura? La biblioteca d’Horta (Vent, 1), a Can Mariner, una masia històrica molt fotogènica. Està localitzada a la cantonada entre el carrer d’Horta i el carrer del Vent, amb un altre must per als caçadors de façanes, la de la residència El Vent (4).

També pots explorar el barri a través de cellers, bars i restaurants de tota la vida, que d’aquests aquí no van gens curts. Alguns clàssics: el Quimet d’Horta (plaça d’Eivissa, 10), La Bacardina (Santa Amàlia, 38), Ateneu Hortenc (Pere Bau, 8-10), Celler Antonio (Chapí, 108) i La Massana (Horta, 1).

Eixample d’Horta - Més enllà del centre

Al nord del nucli antic hi tens l’Eixample. El d’Horta, no el de Cerdà, per descomptat. Un eixamplament del barri amb el qual es volia crear àmplies àrees residencials. Està situat sobre l’església del barri, Sant Joan d’Horta (Campoamor, 4), que també mereix una visita ràpida.

De nou, la manera d’enamorar-se d’aquesta zona és passejant-hi. Sí, calça’t unes vambes còmodes. Els carrers de Campoamor, Venècia o Mestre Dalmau també poden penjar-se la medalla de les façanes. Aquí hi ha algunes antigues torres senyorials d’aquelles de quedar-se embadalit davant la porta.

¿Necessites una excusa per venir fins aquí que no sigui només passejar? Entesos. En aquest Eixample hi tenen una de les seus els d’Unreal, experts en escape rooms, com avalen les distincions que han obtingut en els Terpeca (els Oscars dels escape rooms, segons els seus adeptes). A Horta hi pots triar dues aventures: una d’ambientada a l’espai i una altra en un thriller a l’estil Casa de papel. Emoció garantida.

Bugaderes d’Horta - Joia ancorada en el temps

Et fregues els ulls quan arribes al lloc. Plaça de les Bugaderes d’Horta, indiquen els senyals. Te l’havien venut com un dels llocs més autèntics per conèixer l’autèntica Horta. Una joia ancorada en el temps de masies, horts i carrerons residencials. Davant teu, però, hi ha un aparcament multitudinari de terra. Tranquil: és el lloc correcte. Aquí comença la zona de les Bugaderes, un homenatge a un passat, els vestigis del qual encara es conserven, en el qual la bugaderia era un focus econòmic de la regió.

Els carrers d’Aiguafreda i de Granollers són dignes de visita. Una finestra a una Barcelona que ja no existeix. Cases petites, habitatges baixos i la sensació atípica d’estar en un poble de 300 habitants. La major part de la zona és privada (així que, tret que un veí samarità te l’ensenyi, no podràs veure gran cosa). Tot i això, val la pena fer-hi un tomb i veure alguns dels pous i jardins que encara s’entreveuen com a relíquies del passat.

Muntanya d’Horta - Al peu de Collserola

La muntanya d’Horta té moltíssimes joies plenes de racons per fotografiar-se. Des dels millors miradors de Barcelona (com el mirador d’Horta i el Forat del Vent) fins al parc del Laberint, que inclou el jardí més antic conservat a la ciutat. Musts que tant sí com no has de visitar si et vols proclamar un autèntic barceloní.

Sona bé, ¿oi? Doncs si ja agafes el cotxe per anar-hi, frena. Està tot tancat. Ja sigui per la rehabilitació dels arbres del laberint o per les mesures contra la pesta porcina africana. No tot són males notícies, però. Al parc del Laberint d’Horta hi ha el palau del Marquès d’Alfarràs (Germans Desvalls, s/n), amb més de mil anys d’història i unes visites guiades de franc que continuen actives, malgrat les restriccions.

Un altre monument icònic que val la pena visitar és el pavelló Migjorn (Harmonia, 24), especialment per la sala d’actes, amb una vidriera a l’estil d’un arc de Sant Martí imprescindible. Situat just fora dels límits del barri, és a quatre passes d’Horta. Això sí, està emplaçat al recinte Mundet de la Diputació de Barcelona i el seu accés no és lliure, només en comptades ocasions quan hi ha hagut jornades de portes obertes. Tingues-ho al radar, per si de cas.

Última recomanació muntanyenca: el velòdrom municipal Miquel Poblet (passeig de la Vall d’Hebron, 185). És un dels hubs esportius més complets que hi ha a Barcelona. Aquí hi pots fer de tot i més. Des de futbol i bàsquet fins a fitnes indoor com ara pilates i spinning. Ara bé, si hi ha una proposta que els escau com l’anell al dit són els cursos i les instal·lacions de bicicleta, consagrats a un gran ventall de disciplines del ciclisme, com pista, trial i BTT.

La Clota - El (petit) barri veí

Notícies relacionades

Santpedor reivindica els sabors naturals

Santuaris ‘vintage’ que desafien el pas del temps

Última parada de la ruta: ves més enllà de les fronteres d’Horta i puja fins a la Clota. És el segon barri més petit de Barcelona. Un munt de carrerons costeruts amb molta àrea residencial. ¿Qui hi viu, aquí? A la plaça de la Clota i el carrer de Capcir hi ha una torre molt curiosa (la Torreta, com l’anomenen aquí), que marca l’skyline del barri. També hi ha l’equipament municipal Torre Jussana (avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, 30), un espai de recolzament a entitats i tercer sector amb una seu que ocupa un edifici senyorial.

Per reposar forces en aquesta ruta amb tantes pujades, passa per El Raconet de la Clota (Alarcón, 1). Aquest bar de tapes, entrepans i menú diari és el lloc per excel·lència per prendre alguna cosa a la Clota (encara que sigui perquè no hi ha gaires més opcions). Compte, però, que la falta d’alternativa no t’espanti: té 4,5 estrelles de puntuació a Google d’una mostra de gairebé 500 persones. Bon presagi.