On Catalunya

El singular estany de Vilaüt

Aquest breu passeig circular pels Aiguamolls convida a caminar a poc a poc i descobrir un paisatge on fa segles que conviuen aigua, pastures i vida silvestre

Lestany de Vilaüt als Aiguamolls

Lestany de Vilaüt als Aiguamolls / DdG

2
Es llegeix en minuts
DAVID CÉSPEDES

L’estany de Vilaüt proposa una ruta breu, tranquil·la i plena de matisos pel cor del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Amb encara no 2,8 quilòmetres de recorregut circular i un desnivell pràcticament inexistent, aquest itinerari és un convit a caminar a poc a poc, observar el paisatge i descobrir un territori on l’aigua, les pastures, la ramaderia i la vida silvestre fa segles que conviuen.

Un racó dels que recorre l'itinerari per l'estany de Vilaüt /

DdG

La ruta comença al petit aparcament de l’estany de Vilaüt, situat al costat d’un camí i una séquia elevada. Des d’aquest punt, el visitant s’endinsa en un entorn marcat per les tanques, uns prats naturals delimitats per canals de drenatge i barreres vegetals que formen un dels paisatges ramaders més característics del pla empordanès. Tot i que aquesta zona va ser dessecada en el passat per convertir-la en terreny agrícola i ramader, encara conserva una forta identitat humida i natural. Un dels primers grans atractius del recorregut són els escocells de Vilaüt. Creixen sobre afloraments de roca granítica i ofereixen una imatge poderosa amb arbres de gran dimensió, escorça rugosa i ombra generosa, enmig d’un paisatge obert i suau. Aquestes roques, com les conegudes roques d’en Nemèsio, recorden que el terreny no és únicament una plana d’aigua i prats, sinó també un espai esquitxat de petits turons i blocs granítics.

Un dels punts d'observació de l'itinerari /

DdG
Notícies relacionades

El camí condueix després cap a l’aguait de l’estany, un observatori amb un valor especial perquè va ser el primer que es va construir a Catalunya, el 1983. Des d’aquí es contempla la llacuna de l’estany de Vilaüt, un refugi de flora i fauna on convé aturar-se en silenci. L’observació d’ocells, la vegetació de zones humides i l’amplitud de l’horitzó converteixen aquest punt en una de les parades essencials de l’itinerari.

El recorregut arriba fins al sector dels aspres, una zona de transició entre la plana empordanesa i la serra de l’Albera. Aquí el paisatge canvia lleugerament i apareixen matolls mediterranis, camps de secà i turons suaument ondulats. En els dies clars, la vista s’obre cap a l’Albera, el Canigó i la serra de Rodes, que componen una panoràmica àmplia i lluminosa de l’Empordà. La ruta de l’estany de Vilaüt es pot fer durant tot l’any i està senyalitzada amb banderoles i marques de pintura. La dificultat que comporta és molt baixa, de manera que resulta adequada per a les famílies, els caminants ocasionals i els amants de la natura.