Aquí tens una bona terrassa sense turistes a BCN

¿Els sents a l’altre costat? Els turistes han fet caure les portes de la ciutat, com l’exèrcit de Sauron a Minas Tirith, però aquí no vindrà Collboni disfressat d’Aragorn per salvar-nos; només ens quedarà la fugida. A partir d’ara, els restaurants amb terrassa passen a ser límit de caça internacional. Per això, el millor és defugir les zones calentes i muntar la tenda de campanya en terrasses que estiguin lliures de turistes, per allò de sentir-se encara com a casa. Sí, tot i que sembli mentida, la gran metròpolis de Barcelona encara acull algunes terrasses on es menja de meravella i en les quals no trobaràs ni un sol turista. Aquesta és una selecció d’algunes de les millors.

Els nois del barria - Prova de gentrificació

La revolució des de dins. A Consell de Cent, ara convertit en una travessia per als vianants molt gentrificada, s’ha aixecat Bar Dijous (Consell de Cent, 93), una trinxera que resisteix contra tot: cafès d’especialitat, hamburgueseries, sushi, empanades... De fet, el seu discurs és un perfecte dissuasiu per a expats i instagramers. Els pilars del temple són la cuina catalana tradicional, els plats sense artificis, el bon producte i l’esperit de bar de barri. Per això, a la terrassa no hi veuràs manades de turistes demanant gerres de cervesa ni americans treballant amb el MacBook; a Bar Dijous mana la clientela local, la de sempre. Té mèrit haver creat aquesta bombolla veïnal en un dels carrers amb més cartes en anglès de Barcelona. ¿La clau? Bar Dijous és una cooperativa formada per diversos socis que volien donar al barri un espai on pagar preus justos i menjar plats reconeixibles.

M’hi vaig deixar caure un dimecres qualsevol i hi vaig tastar la fórmula del menú del dia. Tries un plat de la carta i, per 4 € més, tens dret a un generós entrant, pa, aigua i cafè. Em sento com Odisseu lligat al pal, temptat per les sirenes: capipota, sardines en escabetx, llegum del dia, bacallà, macarrons gratinats... Per arrencar, em decanto per un gaspatxo dels que m’agraden. La sopa i prou. Sense invents ni rostes, només un bassal taronja de felicitat, perfecte per rebre el rei de la casa: el fricandó. Superplat abundant i melós, banyat en una salsa en la qual cal sucar tones de pa, amb moixernons i unes apetitoses patates tallades a mà. Dels millors que he tastat a Barcelona. Només 18 € m’ha costat sentir-me com a casa en territori comanxe. S’ha de tenir en compte que se’n van de vacances del 10 al 16 d’agost.

Els biquinis de Sants - Esmorzar amb Bergants

A Sants hi ha una cafeteria-bar-vermuteria diferent que té el públic local enamorat. Es diu Bar Remei (Olzinelles, 22) i el seu secret és triple: biquinis, truites i dolços de gran qualitat. També hi ha bon cafè i parafernàlia vermutera, però Anca Giusca aixeca el timó en solitari i centra tots els esforços a brodar aquest triangle.

Li surten unes truites acabades de fer, cremoses, untuoses, desitjables i mereixedores d’ocupar el podi olímpic barceloní. Els biquinis són Ferraris a preu d’utilitari. Els construeix amb pa de motllo d’Obelisc, embotit de Cal Rovira i molt, moltíssim formatge. Té un altre biquini de porros que hauries d’introduir en el teu aparell digestiu al més aviat possible. A més, broda la pastisseria artesana i es marca unes cookies de campionat. Bar Remei s’ha integrat com un guant de seda en el teixit social del barri. La seva petita terrassa del carrer d’Olzinelles és un reducte tan local que l’aparició d’un turista es viu com l’arribada dels alienígenes. Tanca entre el 9 i el 26 d’agost.

Aragó i compte nou - Val més maya que força

Si fos en zona turística, les cues arribarien fins a Terol, d’on ve el seu deliciós pernil ibèric. Afortunadament per als barcelonins, La Esquinica (passeig de Fabra i Puig, 296) hissa la bandera de dimarts a dissabte en un territori encara inexplorat per la marabunta de les sandàlies amb mitjons. Continua sent patrimoni del Turó de la Peira. I s’agraeix menjar en un clàssic de les tapes envoltat de veïns i barcelonins que peregrinen des d’altres barris per gaudir de les seves arxiconegudes braves. S’està molt bé a la terrassa d’aquesta taverna aragonesa, nascuda el 1972 i assentada al passeig de Fabra i Puig des de 1977. S’ha convertit en una institució de la tapica, i de raons no n’hi falten. Que fàcil és perdre’s en la seva llista infinita de tapes i oblidar que hi ha gent esperant-te a casa. Perquè primer són les llonganisses aragoneses; després, unes sípies; que no hi falti l’amanida, que fa calor; tempesta de croquetes per l’esquerra; morro fregit i cloïsses a la planxa per la dreta; una altra de cargols de mar i una altra de pebrots del Padrón, que estem molt a gust aquí fora... I així fins a les tantes. Als plecs d’aquesta ciutat convertida en parc temàtic, encara queden romanents de la Barcelona que enyorem. I no et despistis: se’n van de vacances de l’16 al 31 d’agost.

El Guinardó a la fresca - Japonès per a catalans

No em canso de recomanar aquest espai. És com si Kasa Hanaka (plaça de Salvador Riera, 2) desplegués el camuflatge de Predator cada vegada que passa un turista per allà, si és que en passa algun. Som al Centre Cívic Mas Guinardó, en una galàxia molt, molt llunyana de les zones més tensionades de Barcelona. Aquí ha niat un dels tres Kasa Hanaka que hi ha a la ciutat, un espai que reivindica la cuina casolana japonesa i catalana en una mateixa cançó.

Hi predomina l’esperit nipó, però en gairebé tots els plats i tapes hi ha picades d’ullet a la gastronomia local. Pots tastar els seus magnífics bols de fideus udon i, si la calor crema, no dubtis a explorar les tapes, platerets i dolços japo–catalans. Ajusten els preus, treballen amb honestedat, no es flipen... I això que ho podrien fer, perquè tenen una de les millors terrasses on he estat: un extens mirador a les altures del Guinardó, amb una abstreta panoràmica de la ciutat i la línia del Mediterrani al fons. Et refresca les idees i et dona un respir de tant turista, perquè aquest balcó és un reducte per a locals. Si hi veus algun turista, pots donar-li la clau de la ciutat: se l’ha guanyat.

Vida a la plaça - Terrassa de poble

Dues vegades he dinat a la terrassa de Can Violí (plaça d‘Ibèria, 2) i dos triomfs he relatat. S’hi està la mar de bé. És àmplia i es troba a la plaça d’Ibèria de Sants, coneguda també com la plaça del Violí, un illot al marge del mundanal soroll amb autèntiques vibes de poble.

En aquesta casa de menjars aposten per una fórmula que agrada al respectable: vins catalans, tapes i plats per compartir, amb imprescindibles com per exemple l’amanida, l’steak tartar o les croquetes, i receptes d’inspiració mediterrània amb picades d’ullet internacionals, com el tataki de tonyina amb ajoblanco o el cebiche de vieira i llagostins. Sense ostentacions, sense postureig: tot surt bé i es disfruta amb ganes en companyia d’amics o família, envoltat de barcelonins i aliens a l’infern turístic que, a aquella mateixa hora, deu estar desencadenant-se a la Barceloneta i altres llocs semblants. Dada d’interès: és al costat de la sala Taro, per si t’has passat amb el vi i et ve de gust activar el mode perreo.

Notícies relacionades

Menús de pel·lícula, jocs de taula i karaoke: la meca friqui a Sant Celoni

Festes per estiuejar a Barcelona

Arrossos al sol - Pedralbes ‘chill’

Si és necessari pujar fins als cims de Pedralbes, doncs s’hi puja. Tot sigui per la terrassa impossible de Bistró Mató (Bisbe Català, 10), un espai que està ubicat en un edifici modernista que destil·la bon gust i es recolza en la llum natural per rematar el seu encant. A l’exterior es concentren les energies del bon vivant. Perquè Bistró té una preciosa terrassa a la mateixa plaça de Pedralbes, als peus del monument a Pearson, als confins de la Barcelona pija. Les ensaladilles, la milanesa i l’steak tartar sobrevolen la plaça i aplanen el terreny per als arrossos, que són el gran reclam d’aquesta casa.