On Catalunya

Alts plats cuinats en veu baixa

Disposats al gran salt, Isabella Vivarelli, Alberto Jaime León, Luca Pinna i Raffaele D’Avico han traslladat el restaurant a un local millor i més gran

Luca Pinna, Isabella Vivarelli, Raffaele D’Avico y Alberto Jaime León, en Imprevisto.

Luca Pinna, Isabella Vivarelli, Raffaele D’Avico y Alberto Jaime León, en Imprevisto. / Belén González

3
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Responsable del canal Gastro

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els quatre socis de l’Imprevisto, Isabella Vivarelli (1993), Alberto Jaime León (1985), Luca Pinna (1993) i Raffaele D’Avico (1990), han fet un gran salt, un salt de campions de perxa a la recerca de nous i evidents horitzons.

Han canviat de local, del carrer de Bailèn (2022) al de Mallorca (desembre del 2025), veïns del Melós, el més recent de Miquel Pardo, i l’Embat, l’experiència: un triangle virtuós.

Millor i més gran, més bonic i acollidor amb l’arquitectura de Pere Cortacans, decorat amb encert, la cuina sense barreres, amb una barreta per a dos comensals curiosos, la Taula del Xef. De l’antic Imprevisto han traslladat el minikamado.

Ningú passa sense saludar el Luca i el Raffaele perquè els clients que creuen el menjador interior ho fan per la cuina, i els que són a les taules de l’entrada són testimonis de les seves evolucions.

Diria que els cuiners xiuxiuegen o parlen en silenci –compenetrats, sense paraules – perquè una sola frase nerviosa pot intranquil·litzar la concurrència.

El comedor del restaurante Imprevisto. /

ELISENDA PONS

Cuinen en veu baixa per a alts plats. Les cuines obertes són la garantia de les bones maneres, almenys durant el servei.

No ho sé en la seva vida privada, però en la professional el Luca i el Raffaele són de poques paraules. La Isabella és la veu. La Isabella, al capdavant de la sala, diu: "Ha sigut un projecte difícil, cosa que ens ha unit més".

Dins, el celler d’Alberto Jaime León, funcional i bonic, un refugi climàtic per a qui va haver d’anar trobant espais per a les ampolles al Sergi de Meià, a l’Alvart i a l’Imprevisto original.

Vins que creixen glop a glop, com la pinot noir Coteaux de l’Auxois Clos de la Romanée 2023, la moneu Natiu 2023 i la godello Guímaro 2024. I l’encertat còctel de benvinguda amb ginebra, llimona i alfàbrega. "Són 900 ampolles, la majoria, de Catalunya, sense tancar-me a altres països", diu el sommelier.

El tartar de filet de vaca de Imprevisto. /

Instagram

Despresos de les cartes, disposen de tres degustacions: 72, 85 i 140 euros a la Taula del Xef. Els preus també han anat en augment des d’aquella ganga de fa quatre anys amb el menú de migdia a 21 euros.

Tots quatre, tres italians i un equatorià, es van fer amics al restaurant Caelis, de Romain Fornell. I per a aquest reinici han fitxat dues persones, el pastisser francès Sophiane Hugo Hameaux i el cambrer polonès Edgar Vele. L’ONU és al carrer de Mallorca. A la pica, Qaisar Saleem.

Cuina sense empremta territorial clara –són italians que no fan cuina italiana, i aquesta vegada trobo a faltar un plat de pasta–, la inicien seguint la fletxa del producte, com aquest espàrrec amb escabetx de miso, cremós de pernil, gelée de dashi, flor de fonoll i blat inflat.

Saborós, tot i que la pregunta és: ¿l’hortalissa necessita tants elements sent només dos xefs en el servei?

Sense deixar l’excel·lència, l’escamarlà a la brasa amb ajoblanco, gaspatxo de gambes, gel d’all negre, fulles de clavell de moro, i, de nou, la disparitat troba una rara harmonia.

L'espàrrec amb escabetx de 'miso' i cremós de pernil de Imprevisto. /

Belén González

Abans de l’espàrrec i l’escamarlà, el taco de blat de moro morat amb pollastre pibil i la llima amb cremós de formatge de cabra i col llombarda, i no hi ha millor manera de dir "hola, sigueu benvinguts".

El tàrtar de filet de vaca, que ja havia tastat en versió quenelle, amb llavors de mostassa i maionesa de raifort, i un treball interessant amb el suc reduït de la carn. Innecessària la teula, un motiu decoratiu al qual són afectes massa restaurants.

Bé la corbina a la brasa amb albergínia fumada, bitxo i patata cruixent, tot i que necessitada d’una cocció més curta o d’un tros més gros, i formidable el colomí: el pit a la planxa, la terrina de la cuixa, la cassoleta amb el fetge i suc de cirera.

Postres amb nervi: la merenga cruixent amb ruibarbre (una arrel poc freqüent en les postres locals i que també va aparèixer al Gurí) i el pastís d’albercoc, amb mascarpone i formatge blau, un bon joc fruita-lactis.

El futur és imprevist, fortuït, inopinat: l’encaren sense por, la Isabella, l’Alberto Jaime, el Luca i el Raffaele.

IMPREVISTO

Notícies relacionades

Mallorca, 308, Barcelona

Tel.: 931.451.152 Menús degustació: 72, 85 i 140 €