Reunió del patronat

El Rei crida Catalunya, les Balears, Aragó i el País Valencià a col·laborar

Felip VI anima Illa, Prohens, Llorca i Azcón a continuar "amb tot l’entramat de relacions i interessos comuns que va ser el nucli del monestir"

El Rei crida Catalunya, les Balears,  Aragó i el País Valencià a col·laborar
5
Es llegeix en minuts
Jan Magarolas

El rei Felip VI va tornar ahir a Poblet, el monestir reial cistercenc on des de fa nou segles conflueix la història de Catalunya, Aragó, les Balears i el País Valencià. La reunió del Patronat de la Fundació del Reial Monestir de Poblet, que presideix el Monarca, va aplegar els quatre presidents d’aquestes autonomies: Salvador Illa, Jorge Azcón, Magda Prohens i Juanfran Pérez Llorca.

En el discurs, el Rei va assegurar que la presència dels quatre caps dels governs autonòmics és "una imatge que expressa, millor que cap altra, el valor que sempre té la recerca conjunta del bé comú", perquè aquest monestir aplega la història d’aquests territoris durant l’època de la Corona d’Aragó. "Llavors ja hi havia una estructura nodal i col·laborativa, una voluntat de progrés basada en la idea que l’intercanvi i la posada en comú beneficien tothom", va afegir, i va fer una crida a recuperar aquesta idea: "Amb l’objectiu que avui ens uneix: la conservació i la difusió d’aquest enorme patrimoni cultural".

En els discursos d’obertura previs a la reunió, Illa va plantejar convertir la trobada en el Fòrum Poblet, un espai de col·laboració habitual en múltiples àmbits compartits entre territoris. La proposta va ser ben acollida pels seus homòlegs. Prohens va obrir la porta a aportar recursos institucionals i Azcón fins i tot va assegurar que li agradaria que la pròxima cita fos a Aragó. L’abat de Poblet, Rafael Barruè, va anar més enllà i va remarcar la importància de tenir una llei pròpia per assegurar la protecció patrimonial del monestir.

Potencial enorme

Els 750 anys de la mort de Jaume I, enterrat al monestir, i els 35 anys de la inclusió de Santa Maria de Poblet en la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco van ser els pretextos perquè el Rei tornés a aquest enclavament de la comarca de la Conca de Barberà, després de l’última visita, fa sis anys, en plena pandèmia, i per recuperar un fòrum que feia gairebé 15 anys que no es reunia.

Felip VI va insistir que hi ha "un enorme potencial de cooperació entre els territoris que avui ocupen les comunitats autònomes representatives d’algunes de les zones més pròsperes i desenvolupades del nostre país, amb més emprenedoria, més recerca i una societat civil més activa i compromesa". És per això que va convidar Illa, Prohens, Azcón i Pérez Llorca a traduir aquest potencial en unes iniciatives col·laboratives, com ara rutes, campanyes de promoció, programes didàctics i intercanvis entre museus. A més, com que també estan connectats pel litoral i l’interior, va indicar que afronten "reptes comuns" i que això ofereix "un enorme espai per al diàleg i la posada en comú d’idees".

"Amb el patrimoni com a pretext, amb la cultura com a punt de partida, us animo que, com a patronat, doneu continuïtat a tot aquest entramat de relacions i interessos comuns que va ser, al seu dia, el nucli d’aquest monestir", va reclamar el Rei.

La reunió del patronat, celebrada al Palau del Rei Martí l’Humà, és la primera que es fa des del desembre del 2011. En la d’ahir es van tractar qüestions com ara l’estat del conjunt monumental, el manteniment i les administracions implicades. No obstant, cap dels responsables polítics presents volia que una trobada que tots han qualificat d’"històrica" s’acabés sense novetats. Per això, els quatre presidents i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, es van conjurar perquè la cita sigui el germen del que Illa va batejar com a Fòrum Poblet.

El president va destacar l’"oportunitat de futur" que representa el monestir per a les comunitats, també com a espai d’entesa. "Si traslladem aquesta capacitat d’entesa a altres àmbits clau per al futur, infraestructures, indústria, ciència i medi ambient, la nostra ciutadania en sortirà beneficiada i, per tant, el conjunt del país hi guanyarà", va dir.

En aquest sentit, Illa va afirmar que la reunió "és la prova que podem crear un espai de trobada a favor del bé comú i de la prosperitat de les comunitats, per debatre i compartir projectes comuns" en una cita que porti el nom del monestir i que aplegui periòdicament els màxims responsables autonòmics.

El president aragonès, Jorge Azcón, va recollir la proposta i la va fer seva com una "declaració d’intencions a la ciutadania", i va apuntar a una organització "rotatòria" com a símbol de bones relacions: "M’agradaria que la pròxima reunió fos a Aragó, una comunitat on assumim el pacte com una realitat. Estarem encantats d’obrir les nostres portes".

"Punt d’inflexió"

Azcón va reivindicar Poblet com a "capital de la memòria dinàstica de la família reial aragonesa" i va remarcar la importància de "prendre consciència que tot el que ens uneix és molt més que el que ens separa". En aquest sentit, en un missatge velat a Illa, va etzibar que Aragó i Catalunya tenen "el deure de mantenir una entesa conjunta". "Davant el litigi, busquem el diàleg, apostem per la tolerància, la solidaritat i el bon veïnatge", va afirmar.

Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana, va destacar la Corona d’Aragó com una "realitat històrica i política sense la qual no és possible concebre l’Espanya autonòmica", que continua viva i reforçada segles després. També va dir que honorar la història i el llegat que, segons ell, conflueixen a Poblet "no significa mirar enrere, sinó haver après de la primera per estar a l’altura del segon i contribuir al futur gràcies a tots dos", propòsit per al qual va demanar comptar amb els valencians.

Notícies relacionades

Per la seva banda, la presidenta balear, Marga Prohens, va parlar de la reunió d’ahir com un "punt d’inflexió per reforçar el suport institucional al monestir i donar més estabilitat i continuïtat a la conservació", que s’ha de portar a terme amb visió de futur. "Protegir el nostre patrimoni no consisteix únicament a conservar els edificis i les obres d’art, sinó també a mantenir viva la memòria de la nostra història i acostar-la a la ciutadania", va afirmar.

El ministre Urtasun va parlar de la necessitat de teixir una mirada, una responsabilitat i una ambició compartides per defensar el conjunt arquitectònic: "Preservar Poblet és preservar la vida que hi ha dins d’aquestes parets".