Enquestes de les eleccions generals a Espanya 2026: així estan els sondejos
3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Pedro Sánchez s’ha llançat al seu enèsim intent de supervivència política i ha avançat les eleccions generals al diumenge 29 de novembre del 2026. El president del Govern intenta capitalitzar així el malestar social que s’expressa al carrer després del fracàs dels decrets d’habitatge. El Consell de Ministres firmarà aquest mateix dilluns el decret de convocatòria d’uns comicis que marcaran el futur polític tant de Sánchez com del líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo. Però, ¿com estan les enquestes ara mateix?

Durant les primeres setmanes de setembre, la distància entre el PP i el PSOE ha pujat tres dècimes després de la crisi de Ceuta i ara és de 3,8 punts, sobretot perquè tots dos partits han retrocedit posicions a l’inici del curs polític, tot i que els socialistes han perdut més que els populars. A Feijóo l’afavoria fins ara l’estancament de Vox, però els ultres es comencen a recuperar lleugerament i són l’única formació que millora les seves expectatives després de la crisi de Ceuta. El PP continuaria depenent de Vox per arribar a la Moncloa i la suma del bloc de la dreta conserva un ampli marge. En les últimes generals, Feijóo (33,06%) va vèncer Sánchez (31,68%) per només 1,3 punts.

La mitjana de totes les enquestes sobre les eleccions generals publicades aquest 2026 pronostica que el PP obtindria el 30,9% dels vots i el PSOE obtindria el 27,1% dels sufragis. En les últimes tres setmanes, els populars han perdut quatre dècimes i els socialistes han cedit set dècimes. Però, comparat amb el resultat electoral, Feijóo retrocediria 2,1 punts i Sánchez es deixaria 4,5 punts. Convertida aquesta mitjana en escons, el PP obtindria avui 139 diputats (tres més que a inicis de mes i dos més que a les urnes) i el PSOE es quedaria amb 103 (quatre menys que fa tres setmanes i 18 menys que a les urnes).

A les generals del 2023, Vox i Sumar van quedar molt igualats. La formació d’Abascal va avantatjar en tot just dos escons la coalició de Yolanda Díaz i tots dos van empatar en percentatge de vot (12,3%). Ara, l’extrema dreta obtindria el 17,9% dels vots i 64 diputats, cosa que suposa un repunt de dues dècimes i dos diputats durant el setembre, a més d’un creixement de 5,6 punts i 31 diputats respecte a les eleccions. La ultradreta gairebé duplicaria la seva representació al Congrés.

Per contra, Sumar es quedaria ara amb un terç de la seva representació actual, i cauria fins al 6,2% de les paperetes i 10 parlamentaris, tres dècimes i els mateixos escons que fa tres setmanes. La diferència entre Vox i Sumar ha passat de 7,6 punts a principis d’any a més d’11,7 punts actualment. Podem es quedaria amb només el 3,5% dels vots i 3 escons, tres dècimes i un escó més que a principis de setembre. És a dir, les dues marques a l’esquerra del PSOE aconseguirien per separat 18 diputats menys dels que van obtenir junts a les urnes.

Notícies relacionades

L’empat actual entre Junts i ERC es desfaria a favor dels republicans, que aguantarien millor que els postconvergents. Esquerra passaria de 7 a 8 representants (els mateixos que fa tres setmanes) i Junts perdria tres parlamentaris i es quedaria amb 5 (un més que a l’inici del mes). Pel que fa al duel basc entre EH Bildu i el PNB, mentre que l’esquerra abertzale pujaria de 6 a 7 diputats, els ‘jeltzales’conservarien els 5 parlamentaris.

Aquestes mitjanes permetrien a Feijóo arribar a la Moncloa només amb el suport de Vox o amb l’abstenció del PSOE. El PP i Vox sumarien 203 escons, cinc més que fa tres setmanes, 33 més que a les urnes i 27 per sobre de la majoria absoluta. Per la seva banda, la suma dels socis del Govern seria de 113 escons, quatre menys que a principis de setembre i 39 menys que a les eleccions.

Els càlculs realitzats per EL PERIÓDICO a partir d’una fórmula emprada per Ivan Serrano, investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos publicats. La ponderació es fa, com en altres fórmules d’aquest tipus, en funció de la mida de la mostra (com més gran, més valor) i de la data del treball de camp (com més recent, més significativa). Cal tenir en compte que algunes enquestes, com les del CIS, només ofereixen estimacions de vot, però no d’escons, cosa que influeix en les mitjanes de cada variable.