Sis de cada deu inquilins de BCN se’n van abans per decisió pròpia

cmarquez33344557 barcelona   barcelones     29 03 2016     barcelon160330115858

cmarquez33344557 barcelona barcelones 29 03 2016 barcelon160330115858 / Joan Puig

1
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Els administradors de finques han actualitzat les seves dades sobre la situació dels contractes a Barcelona. Segons un informe del seu Centre de Dades i Estudis Immobiliaris, sis de cada deu inquilins a la ciutat no esgoten els contractes i se’n van abans voluntàriament. L’estudi també apunta a una tendència creixent a allargar l’estada, fins als 34 mesos de mitjana.

La Comissió d’Estadística del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CABFL) va crear recentment el centre de dades, que entre altres temes ha radiografiat la durada real dels contractes. Les seves dades parteixen de les gairebé 21.000 fiances de lloguer d’habitatge actives que gestionen els col·legiats. Han comptabilitzat tots els contractes que es resolen amb més de quatre mesos d’antelació a l’extinció (el termini en què el llogater ha d’avisar si no vol seguir a l’habitatge).

En l’actualització fins al setembre del 2026 a què ha tingut accés aquest diari, es constata que un 66% es van resoldre dins del termini legal: un 60% corresponen a la decisió de l’inquilí abans d’acabar aquest termini i un 6% al propietari, enfront d’un 34% que van seguir endavant, explica Joan Raldiris, administrador i economista, del col·legi professional.

El 2025, amb una dissecció completa del seu banc de dades, la proporció va ser del 65%, i va ser d’un 92% amb temps i atribuïts a l’arrendatari (per diversos motius), enfront del 8% del llogater a l’arribar al final del contracte.

Notícies relacionades

Més durada

La durada mitjana d’un contracte en els cinc primers anys de contracte era de 23 mesos el 2023, de 29 mesos el 2024, de 30 mesos el 2025 i de 34 mesos el 2026. Aquesta durada més alta es vincula a la regulació dels preus en les zones tensionades de Catalunya, que van reduir l’oferta disponible i, per tant, les possibilitats d’optar a un habitatge alternatiu.