El pla d’Illa per a la compra conjunta de pisos aspira a arribar a 2.000 famílies

La idea és que les persones de més de 40 anys que viuen en un pis de lloguer i que tenen la possibilitat de comprar aquest habitatge perquè el propietari se’n vol desfer puguin optar a una hipoteca en unes condicions assumibles, que endeutar-se no els suposi quedar coartades de per vida. A aquestes famílies que tenen ingressos estables però que tot i així ho tenen difícil per accedir al finançament necessari va destinat el pla d’adquisició conjunta d’habitatge en règim de propietat que prepara el Govern i que, malgrat el rebuig del Parlament en el ple de política general, el president de la Generalitat, Salvador Illa, està decidit a tirar endavant.

"Estem veient que els fons d’inversió han començat a vendre en alguns casos els pisos que tenen a Catalunya, o almenys han anunciat que ho faran, perquè han deixat de ser-los rendibles", va constatar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una compareixença per explicar les condicions que regiran el nou pla. La previsió és que, en una primera convocatòria, puguin arribar a optar-hi si fa no fa uns 2.000 beneficiaris, "o una xifra semblant a la que han tingut els préstecs d’emancipació", i així doncs s’hi destinarà una partida de 100 milions d’euros.

Després d’haver adquirit més de 2.000 habitatges a diferents fons per destinar-los al parc social, la majoria fent ús del dret de tempteig i retracte, la Generalitat ha decidit obrir les portes també a les aportacions privades. "La meitat dels pisos que s’han aconseguit per aquesta via són immobles que estaven habitats per famílies, de manera que ara se’ls ofereix la possibilitat de poder arribar a ser propietaris d’aquest lloc on viuen", assenyala la consellera.

Així, com ja va anticipar Illa dimarts, la batejada com a compra conjunta d’habitatge s’adreçarà a persones de més de 40 anys. "En concret, està previst que per als de la franja d’entre 40 i 55 anys la Generalitat assumeixi la meitat de la propietat de l’habitatge i la persona hi pugui viure com a propietària durant 50 anys", detalla Paneque. En el cas dels més grans de 56 anys, la Generalitat es farà càrrec del 60% de l’immoble i el temps perquè el particular pugui residir al pis serà de 40 anys, afegeix la consellera. En tots els casos, remarca la titular de Territori, "l’habitatge en qüestió serà un habitatge protegit, i no perdrà mai aquesta condició".

Durant el període de residència (50 anys o 40 anys, segons l’edat del comprador en el moment de l’adquisició), "no només hi podrà continuar vivint, sinó que, arribat el cas, el podrà deixar en herència o vendre, ja que es tracta d’una propietat seva". Això sí, tant els hereus com el nou comprador hauran de saber que, acabat el termini, s’haurà de negociar amb la Generalitat, copropietària de l’immoble, si li abona la part que l’Administració catalana va pagar al seu dia o, si ho rebutja, que l’immoble passa a formar part del parc públic "com a habitatge de protecció per a una altra família".

Requisits per concretar

La fórmula, que passarà previsiblement pel Consell de Govern, "quan s’acabin de definir alguns serrells legals, com per exemple el límit màxim del preu de l’habitatge a què es pot acollir aquest pla", ve emparada per dos articles del Codi Civil català (el 547.1 i el 547.10), en vigor des del 2015 i que fins ara no s’havien arribat a desplegar mai. "Estem treballant amb tècnics de la Conselleria de Justícia per veure com s’acaben de concretar els requisits", indica Lídia Guillén, secretària general d’Habitatge.

Notícies relacionades

La direcció de la CUP proposa no presentar-se a les eleccions generals del 29N i sotmet la decisió a la militància

Pedro Sánchez fa una crida a la mobilització per honorar el llegat de Maricarmen: «Amb les urnes plenes, guanya la gent; amb les buides, guanyen els que mouen els fils»

"El problema amb què ens trobem és que aquestes famílies, a l’hora d’accedir a un finançament per comprar aquests habitatges, topen amb unes condicions que els resulten inassumibles, perquè els bancs, quan qui demana la hipoteca ja és més gran de 40 anys, escurcen els terminis i apugen, en conseqüència, les quotes mensuals", assenyala Guillén.

El Govern també posarà en marxa dues mesures més per facilitar l’accés a l’habitatge als col·lectius que tenen més dificultats: d’una banda, avança Paneque, "s’amplien els préstecs d’emancipació, després que en la primera convocatòria s’hagin firmat 1.906 crèdits, cosa que ha permès l’accés d’uns 2.700 joves a la seva primera llar"; de l’altra, es crea un fons d’emergència residencial, dotat inicialment amb 25 milions d’euros, amb la finalitat d’atendre els casos més greus i urgents.