Sánchez pensa en les eleccions i Illa en el que encara queda per complir

Sánchez va donar a Illa la clau de la governabilitat a Catalunya al pactar el nou finançament amb ERC per a la seva investidura, i el cap del Govern li ha correspost amb el seu suport incondicional, caigués qui caigués sobre el PSOE. Però no sempre els interessos, per molt que es vulgui, van alineats, i encara menys les legislatures van acompassades: el moment electoral que es pot obrir per a Sánchez arriba quan Illa encara necessita temps per culminar alguns dels seus principals compromisos.

«¿Per què s’han de convocar eleccions, si la majoria no està assegurada? Cal aguantar fins al final», insistien càrrecs socialistes abans que arribés l’eclosió per l’habitatge desfermada després del desnonament de la Maricarmen. Però el veto de Junts, opinen diverses persones, ha obert una finestra d’oportunitat per a Sánchez, tot i que potser no ho és per a Illa.

No és que el president s’hi resisteixi: en el seu entorn també s’assumeix que pot ser millor escollir el moment electoral que quedar a mercè d’un context incert al setembre de l’any que ve, quan s’esgota el termini, però els acords clau de la legislatura, el finançament autonòmic i el traspàs efectiu de Rodalies, continuen pendents i, si s’aguanta uns quants mesos més, podrien quedar més ben blindats.

L’amnistia ja no és un motiu per aguantar perquè la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja l’ha avalada i el Tribunal Constitucional va acordar que compliria la llei. Quan el ple del TC del 6 d’octubre analitzi la qüestió i esgrimeixi els arguments per exonerar l’expresident Carles Puigdemont de la causa del procés, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, haurà d’aixecar l’ordre de detenció i el líder de Junts podrà tornar a l’Estat i decidir si vol assumir el seu càrrec com a cap de l’oposició. Illa ja no tindrà rivals al banc dels acusats.

Així que el nou model de finançament és el que més preocupa. És cert que no compta amb el suport de Junts perquè sigui aprovat al Congrés, però el PSC sempre ha considerat que podria arribar a un pacte a temps per evitar que naufragués. Després que els postconvergents tombessin la primera llei d’amnistia, trenquessin amb el PSOE i tombessin els decrets d’habitatge... les expectatives ja no són les mateixes, però el president sempre ha defensat que cal intentar-ho.

L’empresa mixta de Rodalies es va plantejar, precisament, com una manera d’evitar que el traspàs estigués en risc amb un canvi de color a la Moncloa, però el Govern té una participació més gran que la Generalitat i el gruix del traspàs, els trens i les línies, no està encarrilat.

Hi ha altres qüestions acordades amb Esquerra, el soci majoritari del Govern, que tampoc no començarien a traçar-se, com la construcció de la línia orbital de tren, la culminació de la qual està projectada per al 2040, o la societat mercantil que ha de vetllar perquè es compleixin les inversions de l’Estat a Catalunya. Però a la formació assumeixen que aquests reptes requereixen com a mínim una altra legislatura socialista.

Notícies relacionades

La direcció de la CUP proposa no presentar-se a les eleccions generals del 29N i sotmet la decisió a la militància

Pedro Sánchez fa una crida a la mobilització per honorar el llegat de Maricarmen: «Amb les urnes plenes, guanya la gent; amb les buides, guanyen els que mouen els fils»

¿I si no n’hi ha? L’arribada del PP a la Moncloa, qui sap si de la mà de Vox, sí que encén les alarmes. A la Generalitat no volen anticipar aquesta possibilitat, però assumeixen que els tocarà convertir Catalunya en el principal contrapunt a Alberto Núñez Feijóo. Amb una debilitat clara: serà molt més complex conviure amb un Govern que no estarà alineat amb els interessos d’Illa i mirar d’explorar al màxim les possibilitats de l’autogovern.

Més enllà de les càbales sobre quan seran les eleccions, hi ha un principi clar, i és que Illa aquesta vegada sí que té aprovats uns pressupostos per arribar fins al final de la legislatura amb l’oxigen necessari. Aquesta és la seva principal garantia d’estabilitat. Ara bé, Sánchez pot decidir que ha arribat el seu moment electoral just quan Illa necessita una mica més de temps per culminar el seu.