La derogació torna el lloguer al marc anterior

Un dels principals canvis afecta els contractes de lloguer que vencin fins al 2028. El primer decret havia establert una pròrroga extraordinària de fins a dos anys que havia de ser acceptada pel propietari. Aquesta possibilitat desapareix. També queda sense efecte el límit extraordinari a les actualitzacions de les rendes. La norma impedia apujar el lloguer quan la renda ja estigués per sobre del màxim fixat pel sistema estatal d’índexs de referència i, per a la resta de contractes, establia un límit del 2%.

El segon decret anava encara més lluny. Una vegada esgotada la durada inicial del contracte i les seves corresponents pròrrogues, establia noves renovacions per cinc anys, o set quan el propietari fos una empresa. A més, elevava de quatre a sis mesos el preavís amb què el propietari havia de comunicar que no volia continuar i contemplava una indemnització mínima equivalent a dotze mensualitats en determinats casos. Tot aquest règim deixa també d’estar en vigor.

De temporada

També desapareix la nova regulació del lloguer de temporada. El decret obligava que aquests contractes responguessin a una causa temporal "real" i "acreditable", que havia de poder demostrar el propietari. Com a regla general, la durada no podia superar els 12 mesos. A més, determinats contractes podien passar a considerar-se lloguers d’habitatge habitual si se superava el termini o s’encadenaven successivament sense causa temporal suficient. Amb la derogació, les modificacions desapareixen i es torna a aplicar la normativa anterior. El mateix passa amb el lloguer per habitacions. El text prohibia que la suma de les rendes de les habitacions superés el lloguer màxim aplicable a l’habitatge complet, també amb els límits de zones tensionades.

La votació elimina igualment les mesures dirigides a limitar la compra de vivendes per part d’inversors. El decret posava límit fins a finals del 2028 a l’adquisició de vivendes per part d’entitats dedicades a la compra d’immobles quan l’operació es realitzés per un preu inferior al 70% del seu valor de taxació. També desapareix el règim especial de suspensió de determinats desnonaments de llars vulnerables sense alternativa habitacional quan el demandant fos una entitat inclosa en la definició establerta pel decret per a determinats compradors d’immobles o carteres de deute hipotecari.

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

Feijóo assegura que no confia en els directius de Correus i anuncia que demanarà a la JEC «mesures addicionals»

La derogació impedeix, a més, que arribin a aplicar-se els canvis fiscals que contemplava. Entre aquestes es trobava l’aplicació d’un IVA del 10% als lloguers turístics i de curta durada, l’entrada dels quals en vigor estava prevista per al desembre. També desapareix la possibilitat que els ajuntaments apliquessin recàrrecs de l’IBI sobre vivendes destinades a allotjament turístic, que podien arribar fins al 150% en determinats supòsits, així com el nou gravamen especial previst per a algunes socimis.

El paquet incloïa, a més, una deducció estatal en l’IRPF per a determinats inquilins i propietaris. Junt amb aquestes disposicions cauen igualment diversos instruments destinats a augmentar l’oferta de vivenda, entre ells noves línies d’avals, mecanismes de finançament per a l’accés a la vivenda i part del marc dissenyat per mobilitzar immobles públics cap a Casa 47 o la rebaixa de l’IVA al 4% a la vivenda protegida.