Els llogaters podran prorrogar els contractes fins a dos anys

Els arrendataris que paguin un lloguer per sobre del màxim de l’índex estatal tindran congelada la seva actualització anual

Els llogaters podran prorrogar els contractes fins a dos anys
2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El nou decret canvia bona part de les regles que afecten el dia a dia dels que viuen de lloguer. La mesura més immediata rau en el preu i extensió dels contractes: als inquilins que paguin un lloguer que estigui per sobre del màxim que marqui el Sistema Estatal de Preus de Referència del Lloguer d’Habitatge se’ls congelarà l’actualització anual fins a finals del 2027, mentre que els arrendaments que vencin fins al 2028 podran ser prorrogats fins a dos anys.

La nova limitació s’aplicarà a les actualitzacions anuals que corresponguin des de l’entrada en vigor de la norma fins al 31 de desembre del 2027. Si la renda que paga l’inquilí és superior al preu màxim que li correspondria segons el sistema estatal d’índexs de referència, el propietari no podrà apujar-li res: l’actualització serà del 0%. No obstant, això no significa que tots els lloguers quedin congelats. Quan la renda no superi aquest màxim, propietari i inquilí podran pactar una nova actualització i, si no arriben a un acord específic, l’increment no podrà superar el 2%.

La segona gran novetat és la possibilitat d’allargar determinats contractes: els lloguers habituals que siguin vigents i el període de pròrroga obligatòria dels quals acabi abans de finals del 2028. El llogater haurà de sol·licitar-ne la pròrroga i trobar-se al corrent de pagament.

Excepcions

Com a regla general, el propietari haurà d’acceptar l’extensió. Les úniques possibilitats per evitar-ho és que el propietari acrediti que necessita l’habitatge per ús personal o per a algun familiar, o que es firmi un nou contracte amb una reducció del 5% de la renda, però aquest nou contracte tindrà com a mínim una durada de cinc anys.

Els llogaters que tenen firmat un contracte de lloguer temporal veuran canvis. El més immediat és que només podrà firmar-se un contracte temporal quan hi hagi una causa real i acreditable que justifiqui la temporalitat. Per exemple, estudiar fora de la ciutat o tenir una feina temporal. Si no hi ha motiu, el contracte estarà sotmès al règim del lloguer habitual des del moment en què es va signar. Haurà de durar més de a 31 dies i no podrà passar de 12 mesos. Si supera aquest termini sense que existint una causa que ho justifiqui o si s’encadenen més de dos contractes, s’entendrà que és lloguer habitual i passarà a estar emparat per la llei d’arrendaments urbans (LAU).

Notícies relacionades

La nova regulació de l’arrendament per habitacions vol posar fi a una pràctica estesa a les grans ciutats o localitats universitàries que consisteix a dividir un pis en habitacions per treure’n més rendibilitat que llogant-lo íntegrament. La suma dels lloguers de les habitacions no podrà superar el preu corresponent al contracte de l’immoble complet, tot i que el decret no fixa expressament com calcular aquesta hipotètica renda completa si mai ha existit un contracte unitari anterior. Si és una zona tensionada, el preu haurà de respectar els límits marcats pel Sistema Estatal de Preus de Referència del Lloguer d’Habitatge.

La novetat fiscal és que es recupera una deducció per a inquilins amb ingressos mitjans i baixos. Hisenda permetrà descomptar-se fins al 10% del que ha pagat pel lloguer de l’habitatge habitual sempre que la base imposable anual sigui inferior a 33.007,20 euros.