Per la majoria progressista
El TC avala aplicar l’amnistia a la malversació i acosta el retorn de Puigdemont a Espanya
La majoria del ple rebutja la proposta de sentència preparada pel magistrat Macías per resoldre el recurs de Turull, cosa que permet avançar que s’estimarà el de l’expresident català
El Tribunal Constitucional ha acordat que s’ha d’aplicar l’amnistia al delicte de malversació pel qual es va condemnar els líders independentistes i es va processar en rebel·lia l’expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont. Ho ha decidit al descartar la majoria progressista —que formen 7 dels 12 magistrats que componen el ple— la proposta de sentència que havia preparat el magistrat José María Macías, partidària d’avalar la decisió del Tribunal Suprem de mantenir l’ordre de detenció nacional que té pendent el president de la formació independentista. El rebuig suposa poder avançar que la cort de garanties avalarà l’extensió de la mesura de gràcia a tots els recursos pendents i permetrà a Puigdemont tornar sense por de ser detingut.
Tot i que encara no hi ha una decisió formal adoptada pel Constitucional sobre l’aplicació de l’amnistia a la malversació, el rebuig de la sentència que havia preparat el magistrat que havia sigut designat ponent del recurs d’empara presentat pel secretari general de Junts, Jordi Turull, suposa que al pròxim ple, previst per al 6 d’octubre, s’estimarà la impugnació, cosa que suposa donar la raó als líders del Procés en les seves pretensions. Fonts del TC van assenyalar a EL PERIÓDICO que, malgrat el revés patit, que ha portat Macías a retirar la seva proposta de resolució, el magistrat ha decidit no renunciar a la redacció de la ponència, sinó conservar-la per portar a la cita següent una altra d’acord amb el criteri de la majoria dels seus companys, a la qual incorporarà, com a vot particular, la que aquest dimarts van rebutjar.
Dues ponències
Això no serà un obstacle perquè el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, també porti la seva pròpia ponència al primer ple d’octubre. Ell té el camí avançat perquè ha treballat en la sentència que resoldrà el recurs de Dolors Bassa, que també va ser condemnada pel Suprem. D’aquesta manera, els magistrats que componen el ple podran votar una o altra ponència, la de Macías o la de Conde-Pumpido, al ple del 8 d’octubre i així, al decantar-se per una o altra, no endarrerir més la resolució d’un dels recursos d’empara pendents amb els arguments que contingui l’escollida. La doctrina que dicti la sentència que finalment tiri endavant s’estendrà a tots els recursos d’empara similars: els de la resta de condemnats (Turull o Bassa, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’exconseller Raül Romeva) i els dels processats en rebel·lia (Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig).
Això significa que als primers se’ls aixecarà la pena d’inhabilitació que encara compleixen i als segons se’ls retirarà l’ordre de detenció nacional que els impedeix tornar a Espanya sense arriscar-se a ser detinguts. Fonts del Tribunal Suprem han assenyalat que tan bon punt el Constitucional dicti doctrina sobre l’aplicació de l’amnistia a la malversació del Procés es tindrà en compte a l’hora de revisar la situació de tots ells. Ho farà el jutge Pablo Llarena en el cas dels processats en rebel·lia i la Sala Segona a qui va condemnar en la seva sentència del 14 d’octubre del 2019.
El juny passat el Constitucional ja va declarar la constitucionalitat de la mesura de gràcia amb la mateixa majoria que s’ha reproduït ara a l’hora de decidir si s’havia d’aplicar al delicte de malversació, que el Suprem va entendre que quedava fora, perquè l’enriquiment personal figurava entre les excepcions incloses en la mateixa norma. A això s’hi suma que al juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va negar que l’amnistia suposés una afectació dels interessos europeus, cosa que donava via lliure al Tribunal de Comptes a aplicar-la a l’hora de dictar la sentència que va deixar paralitzada la vigília de l’entrada en vigor de la llei de la mesura de gràcia, tot i que en aquest cas la consellera encarregada ha preferit recaptar el parer de les parts abans de fer-ho.
Davant d’una petició de la defensa de Puigdemont en què esgrimien la resolució europea, Llarena va rebutjar aixecar l’ordre de detenció nacional que encara pesa en contra seu, perquè la seva negativa a aplicar l’amnistia a la malversació es basava fonamentalment en el fet que s’havia produït un enriquiment personal, al destinar diners públics a finalitats no legítimes, al no ser per a les quals estava pressupostat.
Accelerar el retorn
Notícies relacionadesLlarena va circumscriure la seva negativa a fer-ho a la sentència del TJUE, perquè no modifica les raons per les quals la va dictar. En la seva resolució precisa que això "no declara irrevisables les mesures ni converteix la falta d’amnistia en una justificació suficient de qualsevol restricció cautelar", sinó que "es limita a rebutjar l’aixecament per les raons ara formulades, sense excloure l’examen que escaigui davant d’altres circumstàncies concretes", cosa que augurava que un cop s’hagi pronunciat el Constitucional sobre l’aplicació a la malversació no endarrerirà la seva resolució.
El partit de Puigdemont ha evitat especular sobre si el magistrat aixecarà l’ordre de detenció que li permetria tornar a Espanya sense por de ser detingut sense esperar que es resolgui el seu propi recurs. "No participem d’aquests rumors. Som prudents en aquest sentit. Volem veure les sentències i esperem que siguin al més ràpid possible", va manifestar aquesta setmana en roda de premsa el portaveu de Junts, Josep Rius, que va tornar a reclamar l’aplicació de l’amnistia "d’una vegada per totes".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe
- Seqüeles del temporal Les obres al riu Besòs per reparar els danys i retirar les runes de la riuada duraran setmanes
- Recepció Ceuta surt al carrer per rebre els Reis en una visita històrica que no esborra els seus problemes
- Què és la llei de néts? A qui afecta i com influeix en les eleccions
- Promoció comercial Més de 1.000 botigues de Barcelona ofereixen els descomptes de 10 euros dels Bonus Consum a partir d’avui
