Espanya insisteix a vincular l’ampliació de la UE amb l’oficialitat del català

Sampedro ha defensat que Espanya «és un gran defensor d’aquesta ampliació» i que «per mantenir les institucions properes als ciutadans» s’han d’incorporar les seves llengües a les institucions. Però aquest principi, ha remarcat, també s’ha d’aplicar a les llengües cooficials. «És hora, 40 anys després de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea, de posar fi a aquesta discriminació que pateixen 20 milions d’espanyols», ha dit el secretari d’Estat.

Sampedro ha defensat que «no existeixen motius, ni en matèria de cost, ni en matèria legal, ni en matèria tècnica, ni en matèria de precedents» per no reconèixer el català, l’euskera i el gallec com a llengües oficials de la UE. El secretari d’Estat ha reclamat el reconeixement dels «drets lingüístics de 20 milions d’europeus que ja tenen aquestes llengües com a oficials en el seu dia a dia» a escala europea.

«Estem convençuts que el català, el gallec i l’euskera seran llengües oficials de la Unió Europea», ha insistit Sampedro. «Hem atès tots els dubtes que han sorgit sobre la qüestió, hem explicat la proposta, i crec que queda prou clar que no hi ha absolutament cap motiu per continuar demorant aquesta decisió», ha remarcat el secretari d’Estat.

Crítiques comunitàries

El govern espanyol podrà així posar sobre la taula la qüestió per primera vegada des del maig del 2025 sobre la taula dels ministres. No obstant, serà simplement un punt informatiu en què Espanya explicarà la seva postura sobre el tema. No està previst que hi hagi cap votació, tot i que el cert és que els números continuen sense sortir. El reconeixement requereix unanimitat i diversos països han sigut molt crítics amb el Govern.

Sigitas Mitkus, viceministre d’Afers Exteriors de Lituània, ha qualificat d’«inacceptable» que Espanya vinculi l’oficialitat de les tres llengües a l’ampliació. Per la seva banda, la ministra sortint d’Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha dit que escoltarà el que Espanya hagi de dir, però ha advertit que «una cosa és l’ampliació i una altra la discussió sobre les llengües».

Notícies relacionades

Ceuta surt al carrer per rebre els Reis en una visita històrica marcada pels reptes de la ciutat

Què és la llei de néts? A qui afecta i com influeix en les eleccions

Suècia, ha dit Rosencrantz, és una gran defensora d’avançar amb Montenegro i la resta de països que estan fent progressos. «No crec que aquestes qüestions hagin d’estar vinculades de cap manera», ha insistit la ministra. Per la seva banda, la secretària d’Estat croata, Andreja Metelko-Zgombić, ha dit que ajudaria «si algun departament legal» donés suport a la proposta.

Irlanda és un dels pocs països que han donat suport obertament a Espanya. No obstant, com que el país ostenta la presidència del Consell de la UE des del juliol, els irlandesos han de mantenir una postura neutral durant els pròxims sis mesos. «Escoltarem el que els col·legues espanyols hagin de dir i reflexionarem», ha dit el secretari d’Estat irlandès Thomas Byrne, «no és possible prendre una decisió avui», ha aclarit.