El recurs de Turull davant del TC dona el tret de sortida a l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont

En l’ordre del dia del ple del Tribunal Constitucional del pròxim dia 22 figura la proposta de sentència de José María Macías per resoldre el recurs de Turull. El magistrat de sensibilitat conservadora avala l’actuació del Suprem al considerar que la malversació per la qual es va condemnar està inclosa entre les excepcions fixades per la mateixa llei d’amnistia. Considera que corregir l’alt tribunal seria una manera d’immiscir-se en la seva labor jurisdiccional, que és el cim del poder judicial.

La seva posició quedarà en minoria, com va quedar al juny a l’hora de declarar la constitucionalitat de la llei d’amnistia, perquè la majoria dels magistrats donen prioritat al fet que la intenció del legislador era amnistiar les actuacions dels líders del Procés, inclòs el delicte de malversació, per la qual cosa s’ha d’aplicar la mesura de gràcia tant als condemnats (Turull, Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa) com als processats en rebel·lia (Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig).

El rebuig de la ponència de Macías conduirà a la redacció d’una nova proposta de sentència, que al TC pot fer ell mateix, encara que amb el criteri de la majoria, o cedir la ponència al mateix president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, que, a l’estar encarregat de redactar la del recurs de Bassa, porta bona part de la feina avançada.

Tot i això, la ponència partidària d’aplicar l’amnistia als líders independentistes haurà d’anar, com a mínim, al ple següent, el del 6 d’octubre. Un cop dictada la sentència, el Constitucional establirà doctrina sobre la inclusió de la malversació comesa en el Procés i aquest criteri s’estendrà a tots els altres recursos pendents, tant de condemnats com de processats en rebel·lia, tot i que la situació d’aquests sigui una mica diferent, perquè, com que no han sigut jutjats per cap tribunal, es podria intentar al·legar que no van esgotar la via jurisdiccional prèvia per acudir al màxim intèrpret de la Constitució.

Fonts del Tribunal Suprem han assenyalat que tant el magistrat Pablo Llarena, de qui depenen Puigdemont, Comín i Puig, com la Sala Segona que va condemnar Junqueras, Turull, Romeva i Bassa tenen previst aplicar la doctrina que imposi el Tribunal Constitucional en relació amb la malversació tan bon punt aquesta es conegui, si es produeix en uns termes prou amplis per abastar tots els que es troben en la mateixa situació. La intenció és fer-ho sense que sigui necessari que les defenses ho sol·licitin, tenint en compte que les sentències de la cort de garanties vinculen tots els tribunals i els poders de l’Estat.

Això significarà aixecar l’ordre de detenció nacional que encara pesa sobre els que van preferir marxar a Waterloo i la pena d’inhabilitació que encara compleixen els que van ser condemnats, cosa que permetrà a Puigdemont tornar a Espanya sense por de ser detingut i a Junqueras poder optar a càrrecs públics en un lògic desenvolupament de la seva carrera política.

Notícies relacionades

El fiscal reclama al Tribunal de Comptes l'absolució de Puigdemont en aplicar la llei d'amnistia

Llarena rebutja aplicar l’amnistia a Puigdemont sense que es pronunciï el Constitucional

El que s’ha dit pot semblar contradictori respecte a l’última decisió adoptada en el cas per l’instructor del Procés al Suprem. Llarena va rebutjar aplicar l’amnistia a Puigdemont perquè la seva defensa, exercida per Gonzalo Boye, ho va plantejar basant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del juliol passat. El magistrat va explicar que aquella resolució només resolia un dels motius pels quals no s’aplicava l’amnistia a la malversació, el referit a l’afectació dels interessos de la Unió, però no el que en aquest cas era clau: que el delicte pel qual es va processar en rebel·lia l’expresident català comportava un enriquiment personal que feia inviable que se l’inclogués en la mesura de gràcia. D’aquí que el magistrat es reafirmés en la seva negativa a aplicar l’amnistia.

La contundència amb què Llarena rebutjava en la seva interlocutòria l’afectació dels interessos europeus va fer que l’advocat de Puigdemont ho esgrimís davant del Tribunal de Comptes, en resposta a l’última petició d’al·legacions feta per la consellera Elena Hernáiz, encarregada de sentenciar la responsabilitat comptable en què Junqueras, Puigdemont i 33 demandats més podrien haver incorregut amb l’1-O i l’acció exterior del Govern. Amb el termini per presentar informes conclòs, la consellera ha d’adoptar ja una decisió que no pot ser cap altra que aplicar l’amnistia, després que, a preguntes seves, el Tribunal de Justícia de la UE rebutgés que s’haguessin pogut veure afectats interessos europeus amb el procediment que va declarar vist per a sentència la vigília de l’entrada en vigor de la llei de la mesura de gràcia. La seva consulta al TJUE va paralitzar la sentència que estava redactant sobre els diners públics desviats, quantitat que la fiscalia, partidària d’aplicar l’amnistia, fixava en 3,1 milions i l’acusació que exerceix Societat Civil Catalana, en 5,4.