Entrevista

Salvador Illa: «Reduir les diferències de finançament entre autonomies també és cohesionar Espanya»

El president de la Generalitat assegura que ha vist «poca lleialtat institucional i sentit d’Estat» sobre la crisi de Ceuta

Salvador Illa: «Reduir les diferències de finançament entre autonomies també és cohesionar Espanya»
10
Es llegeix en minuts

El president Salvador Illa ha concedit aquesta entrevista a EL PERIÓDICO EXTREMADURA, del grup Prensa Ibérica, després de la primera celebració de la Diada de Catalunya a Extremadura.

Vostè defensa el model de finançament al qual s’oposa Extremadura i altres comunitats autònomes. ¿Per què?

D’entrada, crec que hi ha un acord unànime que cal revisar el model. Està caducat des del 2014. Dos: suposa una aportació de 21.000 milions d’euros per a la sanitat, l’educació i els serveis socials. Tres: s’ha de fer sense que ningú hi perdi, i ningú hi perd. Naturalment, les comunitats que ara estan més ben finançades guanyaran molt menys, i les que ho estan pitjor, més. I quatre: s’ha de reduir la diferència de finançament per habitant ajustat entre la comunitat que més rep i la que menys. Ara mateix, aquesta diferència se situa al voltant dels 1.500 euros anuals entre Cantàbria, que és la que més rep, i Múrcia, que és la que menys. Això també és cohesionar Espanya. Aquests criteris es compleixen. Tots són susceptibles de millora i no em nego que es facin aportacions, però m’agradaria veure-les escrites negre sobre blanc i això donaria molta més credibilitat a aquells que critiquen. Jo demano serenitat en aquest debat, demano rigor, i dic que és un sistema que no perjudica ningú.

Salvador Illa en un moment de l’entrevista dimecres passat a Mèrida. /

Javier Cintas

Em trobo amb comunitats que demanen més recursos amb una mà i amb l’altra rebaixen impostos, és contradictori i em sorprèn

Hi ha una autèntica obsessió per part d’alguns a dividir: els extremenys amb els catalans, els catalans amb la resta d’Espanya i entre els europeus

¿La celebració de la Diada a Extremadura forma part d’aquesta política de l’ibuprofèn per rebaixar la crispació amb Catalunya?

La veritat és que sempre l’hem celebrat fora de Catalunya, en les delegacions de govern en el conjunt del món i tradicionalment a Madrid i aquest any hem decidit fer-ho a Extremadura. Jo crec que és una decisió correcta, que s’entén en la lògica que no es pot entendre Catalunya sense l’aportació dels 100.000 catalans d’origen extremeny. Això és una cosa que hem volgut ressaltar. I hem volgut mostrar la Catalunya oberta, la Catalunya inclusiva, la Catalunya que sap reconèixer l’aportació de tantes persones que han aportat moltíssim. Si m’ho permet, volem remarcar allò que ens uneix en un moment en què hi ha una autèntica obsessió per part d’alguns a dividir, dividir-nos: als extremenys amb els catalans, als catalans entre nosaltres mateixos, amb la resta d’Espanya, entre els europeus, un afany de dividir.

¿Qui són els que volen dividir?

Doncs hi ha determinades posicions polítiques i determinades posicions geopolítiques, d’actors internacionals, que volen dividir Europa. I per dividir Europa, doncs divideixen Espanya, i divideixen Catalunya, i divideixen Extremadura. Em sembla que hem de fer tot el contrari. Europa és un model d’èxit. Per això la gent vol venir a Europa que té tres pilars: una economia que funciona, democràcia i llibertat i estat de benestar, això és Europa. Això alguns no els agrada i ho volen, diguem, debilitar posant l’accent en allò que ens separa, en el «divideix i venceràs». També hi ha una part d’aquest component en aquesta visita meva a Extremadura.

A Ceuta jo crec que el govern ha desplegat tots els recursos que podia desplegar

Pedro Sánchez continuarà governant, auguro una campanya molt renyida i alguns s’enduran una sorpresa

L’energia nuclear és també un punt que últimament ha connectat una mica a Extremadura amb Catalunya. ¿Creu que la pròrroga d’Almaraz tindrà un efecte dòmino en les dates previstes de tancament per a Ascó i Vandellòs? I ¿comparteix la decisió del PSOE de prescindir per complet de l’energia nuclear a Espanya?

Doncs a veure, el primer que he de dir és que Extremadura és un exemple a seguir i un estímul. Extremadura ha fet una feina impressionant en energies renovables, molt intel·ligent, aprofitant la climatologia favorable i ha portat a terme una aposta que els fets han demostrat que és la correcta, d’apostar per l’energia neta, que és molt més barata, que és molt més sostenible, que protegeix molt millor el medi ambient. Catalunya aquí ha de millorar molt, perquè he de dir amb claredat que és a la cua. Per tant la meva prioritat és l’energia renovable. Jo no em vull despistar amb això, jo he dit, escolti, nosaltres a Catalunya tenim també una climatologia que permet instal·lar energies verdes i és on poso el focus. L’energia nuclear, bé, hi ha un acord del qual cal partir, ningú va obligar ningú a firmar-lo. En el cas de Catalunya és el 2030 i el 2032 quan està previst el tancament d’Ascó i de Vandellòs, quan arribi el moment veurem. Jo, en això, no tinc una postura dogmàtica; analitzarem com estan les coses. El que no voldria és que aquest debat que alguns pretenen avançar quan encara falta temps per prendre una decisió impliqui relaxar-nos pel que fa a la feina que hem de fer a Catalunya en matèria d’energies renovables, que és una tasca, insisteixo, encara molt rellevant. Quan arribi el moment prendrem la decisió sense apriorismes, sense dogmatismes, mirant què és el que més convé. I pel que fa a la decisió que ha pres Extremadura, defensar la continuïtat d’Almaraz, pel que he vist, és una decisió força transversal en la societat extremenya i no tinc res més a dir que felicitar-la. També dic que cadascú el seu paper. Les hidroelèctriques que facin el que han de fer, que és fer funcionar el sistema correctament i no aprofitar-se dels vaivens del mercat per traslladar molt ràpidament els increments de cost i ser molt més lents a traslladar els disminucions. El govern ha de vetllar perquè hi hagi un mercat que funcioni bé i que sigui un preu competitiu per a la ciutadania.

Sobre el cas de l’actualitat de Ceuta, fa dues setmanes va dir que considerava que la gestió que s’havia fet havia estat a l’altura de les circumstàncies. ¿Continua pensant el mateix?

Una situació francament delicada, és una crisi humanitària i jo crec que el govern ha mobilitzat tots els recursos que havia de mobilitzar i cal continuar fent-ho. Aquest tipus de crisi interpel·len tothom: per descomptat, el Govern; en primer lloc, la ciutat autònoma; en segon lloc, Espanya, i també la resta de forces polítiques. A mi em sembla que el mínim exigible en aquests casos és un mínim de lleialtat institucional i de sentit d’Estat. I tant la lleialtat com el sentit d’Estat, s’ha vist poc. A vegades sembla que ens recreem en la situació i que estem més pendents de com fer mal al Govern que no pas de com resoldre una situació tan complexa, oblidant, per cert, que això no són xifres, que darrere hi ha persones. Aquesta setmana hem vist en el discurs de l’Estat de la Unió Europea que la presidenta de la Comissió Von der Leyen parlava d’una frontera europea. Això és una clau important a tenir en compte. Espanya és frontera d’Europa a l’Àfrica. Em sembla que Europa al principi no va reaccionar bé, els 22 països que es van comportar amb un egoisme que és tot el contrari del que necessitem a nivell europeu per enfortir-nos. Va ser una reacció inicial molt egoista, que després es va corregir. Nosaltres hem enviat des de Catalunya fins a la màxima responsable del departament de vacunació que ha estat dues setmanes treballant, em consta també que han estat de les Canàries, i no és una cosa que se sàpiga. Els que vagin a Ceuta, que ho facin a ajudar i a treballar, no a entorpir ni a fer declaracions, ni a tirar llenya al foc, que ja n’hi ha molta.

¿No considera que s’hagi comès cap error, per exemple, pel que fa a la lentitud a l’hora de decidir què fer amb les persones que continuen al carrer a Ceuta?

Jo crec que el govern ha desplegat tots els recursos que podia desplegar, han anat pràcticament tots els ministres, hi ha un coordinador, el president ha explicat al Congrés les diferents fases que ha tingut aquest episodi i com s’ha anat adaptant cada una d’elles. Sempre va bé en aquestes situacions, una vegada resoltes, fer una anàlisi en fred i veure què es pot millorar. Ara ajudaria molt que hi hagués lleialtat institucional i que tots reméssim per resoldre’l.

¿Quina és la seva opinió sobre el concepte de prioritat nacional que s’ha inclòs en els acords de govern entre PP i Vox de diverses comunitats, entre les quals, Extremadura?

Jo crec que l’única prioritat nacional que hi ha d’haver és que mantinguem la igualtat de drets i de deures entre tots. I quan algú ve al nostre país i és acceptat, té uns drets i uns deures que li hem d’exigir: respectar el nostre marc de convivència, la igualtat i, en fi, seguir les normes de conducta que tenim aquí. Però establir ciutadans de primera, de segona i de tercera no és un bon camí, i és un camí que sempre condueix a situacions molt desastroses.

Salvador Illa al Puente Romano de Mèrida /

Javier Cintas

Les enquestes conegudes apunten a un futur govern del PP amb Vox i una baixada del PSOE.

Jo he fet un pronòstic públic i ho repeteixo, jo crec que Pedro Sánchez guanyarà les eleccions, continua governant. Em diu vostè, ¿com diu això? miri, els sondejos també altres vegades deien que no. I no obstant, va passar. ¿Per què ho dic? Bé, doncs perquè són vuit anys de govern que han estat positius pel que fa al creixement i a l’economia. És cert que encara queden coses per fer, en matèria de cost de la vida i, particularment, d’habitatge, però estem centrats en això perquè, territorialment, Espanya ha avançat: s’han ampliat els drets d’igualtat, els drets dels treballadors i s’han revaloritzat les pensions. I perquè, en aquest món que està canviant tan ràpidament, la posició que ha adoptat el Govern d’Espanya i, molt en particular, el president ha estat una posició –sembla revolucionari el que diré– de dignitat i de coherència. El 5% de despesa militar a l’OTAN, que alguns acceptaven, significa passar de 20.000 milions a 80.000 milions. Imagineu-vos el que seria. Complir els nostres compromisos en matèria de capacitats defensives no pot portar a comprometre recursos necessaris per a l’estat de benestar. I perquè ha tingut una postura de dignitat per denunciar el que està passant a Gaza, que és un genocidi, o reconèixer Ucraïna. Ha tingut una postura correcta, ben reconeguda internacionalment i això també em sembla que és important. Segons el meu parer, ha identificat bé els reptes futur, que són bàsicament tres: el demogràfic, és a dir, una societat que s’envelleix; el tecnològic, potser el més rellevant; i el vector climàtic, que també molta gent negava i discutia. Per tant, auguro una campanya molt renyida i alguns s’enduran una sorpresa.

Notícies relacionades

¿Alguna fórmula per resoldre el problema de l’habitatge, el més greu de l’actualitat?

Nosaltres el que estem fent a Catalunya és treballar en dues direccions complementàries: una, més oferta. Això és construir, sí, però no només. És simplificar terminis de llicències o reconvertir els usos turístics. A Barcelona hi ha 10.000 habitatges que, en lloc d’estar a disposició de persones que volen venir-hi a viure, estan ocupats per turistes durant uns quants dies. Això no pot ser. Per tant, cal augmentar l’oferta d’habitatge i, després, regular el mercat aplicant la Llei de l’habitatge, per exemple, establint topalls a les zones de mercat residencial tensionat o concedint ajuts específics als col·lectius més vulnerables. Desgraciadament, això no soluciona aquesta situació en un període curt de temps, cal mantenir les mesures amb constància i és el que estem fent.