Puigdemont amplia les al·legacions per a la seva amnistia

En un escrit, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, la defensa de Puigdemont, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, considera que, tot i que el Tribunal de Comptes és un òrgan autònom, si "el Tribunal Suprem ha rebutjat aquesta objecció" també ho ha de fer l’òrgan fiscalitzador. Explica que "si el concepte interpretat per la Gran Sala [del TJUE] vincula l’òrgan penal que no la va sol·licitar, vincula sens dubte a l’òrgan remitent, que la va obtenir sobre els fets que ell mateix va delimitar".

Processat en rebel·lia

És a dir, que si, després de la sentència del tribunal amb seu a Luxemburg, el Suprem ha descartat aquest argument, que va ser un dels dos que va utilitzar per negar-se a aplicar l’amnistia al delicte de malversació pel qual Puigdemont està processat en rebel·lia, el Tribunal de Comptes no pot ara enredar-se a obtenir l’opinió de les parts sobre si hi podria haver diners europeus afectat, quan tot el dilucidat en la vista de prova que es va celebrar el novembre del 2023 considerava que el perjudici s’havia causat a la Generalitat, tot i que el Govern mai ho ha reclamat i ha renunciat a exercir l’acusació particular.

La defensa de Puigdemont considera que la mateixa interlocutòria del 10 de setembre de la consellera rebutja la possibilitat de fer una interpretació àmplia d’una afectació dels interessos europeus, "i només subsistiria la hipòtesi que les despeses s’haguessin realitzat amb fons provinents del pressupost de la Unió. Aquesta hipòtesi és purament fàctica i ha quedat descartada per les certificacions de la Intervenció General de la Generalitat", que declaraven que els fons procedien de l’administració catalana. "La hipòtesi europea l’ha tancat la Gran Sala i la reconeixen com a tancada el Tribunal Suprem i el ministeri fiscal; la fàctica la tanquen els documents", assenyala l’escrit.

Afectació europea

També es remet a la interlocutòria de Llarena en la seva decisió sobre l’aplicació o no de l’amnistia no es pot "prolongar indefinidament l’incident ni a desconèixer-ne la tramitació preferent", cosa que el porta a afirmar que el Tribunal de Comptes ha de dictar "una resolució que extingeixi la responsabilitat comptable sobre l’obligació de reparar el mal al patrimoni públic sense ja més dilacions ni subterfugis artificiosos incardinables en l’arbitrarietat".

Notícies relacionades

Mónica García es postula per liderar el Front Ampli

La campanya coincidirà amb avenços en els casos de Zapatero i de Leire Díez

La consellera va tardar set mesos a declarar vist per a sentència la responsabilitat comptable del referèndum de l’1-O i de l’acció exterior del Govern; ho va fer la vigília de l’aprovació de la llei d’amnistia, cosa que li va permetre acudir amb els seus dubtes a Europa. El Tribunal de Justícia de la UE les va resoldre al dictar sentència el 16 de juliol passat, però llavors Elena Hernáiz va armar un tràmit d’al·legacions perquè els 35 demandats, fiscalia i Societat Civil Catalana (SCC) al·leguessin el que consideressin convenient sobre la possibilitat que s’haguessin vist afectat diners europeus, única possibilitat que l’amnistia afectés els interessos de la Unió.

Totes, defenses i fiscalia, van sol·licitar l’aplicació de l’amnistia. Només l’acusació popular va intentar plantejar noves diligències per acreditar la utilització de diners europeus, però la consellera ho va rebutjar, al limitar la seva petició a la presentació de documents que ho poguessin sustentar. Va concedir un nou termini perquè totes les parts formulessin nous arguments, tenint en compte el que havien manifestat les altres. Aquest termini finalitza aquest dijous per a algunes, com Societat Civil Catalana, que, segons fonts jurídiques, té previst presentar-ho al límit del termini.