Judici a l’Audiència de Barcelona
L’activista ferit l’1-O: "No hi havia una situació de risc"
Roger Español creu que la policia va llançar "per represàlia" la bala de goma que el va ferir
La polèmica per l’ús de pilotes de goma per part de la Policia Nacional – els Mossos tenen prohibida la seva utilització des del 2014 – i la participació dels cossos de seguretat de l’Estat durant el referèndum unilateral de l’1 d’octubre del 2017 ha ressorgit aquest dimecres en el judici que se celebra a l’Audiència de Barcelona contra quatre agents imputats per les lesions ocasionades a l’activista Roger Español, que va perdre l’ull dret per l’impacte d’un projectil als voltants de l’escola Ramon Llull, de Barcelona, un dels centres de votació. "No hi havia una situació de risc. Quan sentia els trets, creia que eren salves per intentar dispersar-nos", ha declarat Español durant la vista, alhora que ha afirmat que considera que va ser un acte de "represàlia" contra ell per haver-se confrontat amb els agents i intentar impedir que un policia recuperés una porra amb què l’havia colpejat.
.Español és el primer testimoni que presta declaració en el judici, que ha començat aquest dimecres i que es prolongarà aquest dijous, el 30 de setembre i l’1 d’octubre, quan es commemora el novè aniversari del referèndum unilateral. En els seus escrits, la fiscalia sol·licita l’absolució dels agents a l’entendre que els imputats van actuar correctament, mentre que les acusacions –el mateix Espanyol, Irídia i Òmnium Cultural– sol·liciten 13 anys de presó per a cada policia. L’ANC reclama 12 anys. L’Audiència de Barcelona va rebutjar el març del 2025 la petició de la fiscalia d’amnistiar els quatre policies acusats.
"Ningú del Cos Nacional de Policia s’ha interessat per mi. Vaig intentar seguir amb la meva professió com a saxofonista, però vaig desistir i ara soc conserge en un institut", ha recordat Español, a preguntes del seu advocat, Benet Salellas. Des d’aquell dia i a causa de l’impacte de la pilota de goma, l’activista continua tenint seqüeles, tant psíquiques com físiques. Va haver de deixar la seva carrera musical i deixar de fer classes. Va intentar tornar als escenaris, però no va poder. "Actuar de cara al públic em resultava dificultós", insisteix. La pèrdua de l’ull dret i la deformació de la cara li han produït un menyscapte de la confiança en si mateix, ha confessat.
Asseguts a terra
Español ha detallat al tribunal què va fer aquell 1 d’octubre. Va sortir de casa seva per anar a votar i després va fer un volt per les diferents escoles del seu barri per veure amics i coneguts. Quan va arribar a l’escola Ramon Llull, va observar com els policies nacionals estaven traient les urnes i les carregaven als furgons. "Em vaig trobar amb el cordó policial", ha explicat. El president del tribunal ha advertit en aquell moment: "El que va passar al Ramon Llull no és part d’aquest procediment". L’activista ha continuat el seu relat i ha assegurat que va seguir les furgonetes policials fins que va arribar a la confluència del carrer Sardenya amb Diputació, on es va unir a un grup d’"unes 30 o 40 persones" que estaven assegudes de forma "pacífica" i cridaven consignes com "Fora les forces d’ocupació" o "Volem votar". "L’objectiu era, de forma violenta, obstaculitzar o retardar la marxa de les furgonetes", ha remarcat.
L’activista va precisar que no va sentir els avisos policials que es dispersessin. "La meva intenció era esperar que marxés la policia per tornar a casa meva", va declarar. Poc després, va rebre l’impacte de la pilota de goma a l’ull.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
