Amnistia

El fiscal reclama al Tribunal de Comptes l'absolució de Puigdemont en aplicar la llei d'amnistia

Martín-Granizo informa per segona vegada a favor de l'aplicació de la mesura de gràcia davant la consellera encarregada de sentenciar la responsabilitat comptable de l'1-O i l'acció exterior del Govern

El fiscal reclama al Tribunal de Comptes l'absolució de Puigdemont en aplicar la llei  d'amnistia

Glòria Sánchez - Europa Press - Archivo

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Manuel Martín-Granizo, ha tornat a instar a aplicar la llei d'amnistia als expresidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas, al president d'ERC, Oriol Junqueras, i als altres 32 demandats per la responsabilitat comptable en què van poder incórrer per l'1-O i l'acció exterior del Govern. Això suposa que tots siguin absolts d'afrontar el pagament de 3,1 milions d'euros que van desviar de la seva finalitat legítima, segons el càlcul que va fer el mateix ministeri públic en la vista de proves que es va celebrar el novembre del 2023. L'acusació que exerceix Societat Civil Catalana va elevar la quantia a 5,4 milions.

No obstant això, la Fiscalia del Tribunal de Comptes va defensar l'aplicació de l'amnistia des de la seva entrada en vigor, en entendre que el procediment per responsabilitat comptable obert davant l'òrgan fiscalitzador estava recollit expressament en la llei. Ara ho ha tornat a argumentar, en contestar aquest dilluns a l'últim tràmit d'al·legacions plantejat per la consellera Elena Hernáiz, encarregada d'enjudiciar i sentenciar el referèndum de l'1 d'octubre i l'acció exterior, informen a EL PERIÓDICO fonts jurídiques.

El fiscal ja va qualificar davant la consellera al juliol d'«improcedents i innecessaris» els terminis per presentar al·legacions que va plantejar al juliol, després de conèixer-se la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va descartar afectació dels interessos europeus, i dijous passat. «És innecessari perquè tant la sentència del TJUE en la seva primera conclusió, quan parla de referents a fons que no provenen del pressupost de la Unió, com l'informe de l'Advocat General en el seu apartat 62, quan diu que la interlocutòria de remissió no recull cap element que indiqui que es van utilitzar fons procedents del pressupost de la Unió o administrats per la Unió, descarten que s'hagin utilitzat fons comunitaris», afirma el document al qual ha tingut accés aquest diari.

Malgrat el Suprem i el Tribunal de Comptes

El representant del ministeri públic també recorda que la mateixa interlocutòria en què la consellera plantejava la qüestió prejudicial, amb la qual cosa va paralitzar la seva sentència, «no contenia cap element que pogués sostenir l'ús indegut de fons comunitaris perquè en cap moment, excepte una vegada aprovada la llei d'amnistia, s'ha posat en qüestió que les investigacions de les despeses indegudes objecte d'aquest procediment tinguin una altra procedència diferent de la Generalitat de Catalunya i això malgrat» tant les investigacions de «la Sala Segona del Tribunal Suprem com del mateix Tribunal de Comptes».

En les seves al·legacions, les defenses insisteixen que, a més, la Intervenció General de la Generalitat certifica que els fons jutjats pel Tribunal de Comptes procedien de «recursos propis de la Generalitat, sense que tinguin registrat un codi de finançament finalista que determini que són fons procedents del pressupost de la Unió Europea, ni fons administrats per aquesta o per compte d'aquesta». Després d'estudiar-les totes —excepte la de Societat Civil Catalana, que la formalitzarà aquest dijous— el fiscal insisteix a la consellera que «s'hauria de substanciar el tràmit previst en l'article 13 de la llei d'amnistia que regula el procediment» per aplicar-la, «amb la intervenció de totes les parts del procediment d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional» que en va declarar la constitucionalitat amb aquesta excepció.

Notícies relacionades

En aquest sentit, assenyala que la tramitació de l'amnistia és «preferent i urgent» i ha de conduir a l'absolució dels demandats i la devolució de les cauteles imposades. En l'escrit en què la Generalitat reclama l'aplicació de l'amnistia al cas s'afirma que «la presumpta responsabilitat comptable es va considerar garantida cautelarment mitjançant provisions de 26 de febrer del 2020, per un import de 4.146.274,97 euros (en relació amb les despeses del referèndum de l'1 d'octubre del 2017), i de 4 de maig del 2022, per un import de 5.422.411,10 euros (en relació amb les despeses de l'anomenada acció exterior durant els exercicis 2011 a 2017, en aquest últim cas mitjançant avals atorgats per l'Institut Català de Finances)».

Serà difícil que la consellera procedeixi a la previsible aplicació de l'amnistia abans de finals de la setmana que ve, perquè per fer-ho haurà d'estudiar totes les al·legacions que ella mateixa ha sol·licitat, procedents dels 35 demandats, més fiscalia i Societat Civil Catalana. A més, dimarts que ve hi ha ple de l'òrgan fiscalitzador que, encara que no compta en l'ordre del dia amb res relacionat amb l'amnistia, sí que impedirà que Hernáiz pugui dedicar aquell dia a pronunciar-se sobre l'1-O.