Llarena rebutja aplicar l’amnistia a Puigdemont sense que es pronunciï el Constitucional

La decisió de Llarena respon que les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional al tribunal amb seu a Luxemburg sobre l’amnistia no tenen relació amb el motiu pel qual el Suprem no aplica l’amnistia al delicte de malversació pel qual va condemnar el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, i va processar en rebel·lia Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.

Per això, ha rebutjat la pretensió de Puigdemont i Comín per mirar d’accelerar la seva tornada. Això no significa que la seva decisió sigui una altra quan el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d’empara interposats contra la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia a la malversació. De fet, la resolució assenyala que «es limita a rebutjar l’aixecament per les raons ara formulades, sense excloure l’examen que sigui procedent davant d’altres circumstàncies concretes». Fonts de l’alt tribunal expliquen que si la cort de garanties dicta una doctrina en aquest sentit en resoldre el primer dels recursos, que serà el de Turull, s’aplicarà tant als processats en rebel·lia per Llarena, com a la resta de condemnats per la Sala Segona de l’alt tribunal. En el cas dels primers, això suposarà que se’ls aixequi l’ordre d’arrest pendent, per al cas que tornin a Espanya, mentre que per als segons significarà que deixaran de complir la pena d’inhabilitació encara pendent.

Fora la malversació

El magistrat explica que, després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, va dictar acte l’1 de juliol del 2024 denegant la seva aplicació a la malversació per considerar que quedava exclosa d'aquesta per dues raons: l’apreciació d’un propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i la consideració que els fets afectaven els interessos financers de la Unió Europea.

Ara Llarena destaca que la sentència del TJUE impedeix de mantenir la segona de les raons per excloure l’aplicació de l’amnistia, perquè el tribunal de Luxemburg va descartar una afectació dels interessos financers de la UE derivada de la secessió d’una part del territori nacional. Tanmateix, això no modifica el fonament autònom, constitutiu de la primera raó citada per excloure l’aplicació de l’amnistia, relatiu al propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial.

La interlocutòria destaca que la desestimació de la nova sol·licitud d’amnistia d’ambdós processats en rebel·lia no es funda en el fet que la interpretació europea manqui de rellevància, sinó que el seu efecte no arriba a l’altre motiu que sustentava la seva denegació.

Sense resposta del TC

Afegeix que les sentències dictades fins ara pel Constitucional sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia encara no han resolt si la malversació per la qual es va condemnar i va processar en rebel·lia figura entre les excepcions de la mateixa llei, que vetava expressament l’enriquiment personal. «No han deixat sense efecte la interpretació del benefici personal realitzada en aquesta causa, encara que tampoc no constitueixin una validació especifica d’aquesta interpretació, sense que es pugui anticipar el resultat dels recursos d’empara pendents», assenyala el jutge en la seva resolució.

Notícies relacionades

Llarena aplicarà l’amnistia a Puigdemont quan el TC estableixi la seva doctrina sobre la malversació

Enquestes de les eleccions generals a Espanya 2026: així estan els sondejos

Llarena també rebutja les peticions d’inhibició en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o dels jutjats de Barcelona, i d’arxivament de la causa per l’existència d’una vulneració del principi ‘non bis in idem’ (doble persecució punitiva d’uns mateixos fets) per l’existència d’un procediment comptable davant del Tribunal de Comptes.

Respecte a la petició d’aixecar l’ordre nacional de detenció per als dos processats, el jutge explica que es formula com a conseqüència de l’arxivament, doble persecució o aplicació de l’amnistia, i, en no prosperar aquestes sol·licituds, tampoc no és procedent l’alçament de la mesura per tals motius. L’auto afegeix que «no declara irrevisables les mesures ni converteix la falta d’amnistia en una justificació suficient de qualsevol restricció cautelar».