Illa promet el 6% del PIB en educació i demana unitat per frenar l’auge ultra

Per al president no es tracta només de donar carpetada a una de les crisis que més està desgastant el Govern, sinó de teixir fronts comuns per aturar focus de malestar, el combustible del qual s’alimenta l’extrema dreta. Preocupa l’educació, però també assumptes com les dificultats d’accés a l’habitatge, el mal funcionament de Rodalies –pel qual va passar de puntetes– o els canvis que poden venir de la mà de la irrupció de la intel·ligència artificial, que pot transformar fins al 26% dels llocs de treball, així com el desassossec per les conseqüències del canvi climàtic. "Guanyarem si preparem el país des de la unitat", va proclamar.

Es tracta, va insistir Illa, de preparar Catalunya per a la pròxima dècada en un món que està en "refundació". I això passa per atendre, en primer lloc, el planter, les aules. "Amb tota la comunitat educativa primer, però també amb el conjunt de la societat catalana, compartim el més important: la voluntat de millorar el sistema educatiu del país. Això no va de demostrar força ni de confrontar. Va d’asseure’s, de dialogar, de construir", va afirmar, un missatge velat cap als sindicats convocants de les vagues.

Més enllà del compromís per climatitzar les 2.530 escoles públiques en un termini de cinc anys, el president va convocar a obrir un debat de fons sobre l’educació. D’una banda, va anunciar que activarà una ronda de contactes amb els grups amb representació al Parlament. I, de l’altra, demanarà al Consell d’Educació de Catalunya que sigui l’instrument per vehicular aquesta àgora. "Em comprometo a fer que el debat inclogui, ara sí, l’objectiu d’arribar al 6% d’inversió pública, tal com estableix la llei educativa aprovada l’any 2009. Hem de portar l’educació catalana a l’excel·lència", va demanar. S’haurà de veure si l’al·legat serveix per apaivagar el pols dels docents.

No és, no obstant, l’únic front per al qual va demanar als partits que posin l’espatlla. Tal com ja ha fet en els últims dies amb motiu de la Diada, va alertar del perill que suposa l’auge de l’extrema dreta, també a Catalunya. "¿Ens creiem immunes a l’odi quan a casa hi ha formacions polítiques que fanfarronegen d’identificar-se amb símbols nazis?", va etzibar cridant a no deixar-se portar pel "derrotisme".

No va esmentar directament ni Aliança Catalana ni Vox, però va alertar de l’"interès" que hi ha perquè els catalans estiguin "dividits" a força de proclames "xenòfobes i racistes", per la qual cosa va reclamar a les formacions polítiques "no fer-los el joc" per preservar la convivència, que va definir com un "valor suprem". "L’odi no genera cap solució, no construeix habitatge públic, no millora barris, no construeix escoles ni obre empreses", va assegurar apel·lant de nou a un catalanisme que, va insistir, ha de ser "obert i integrador".

"Estem complint"

Dos anys i mig després de corejar l’Unir i servir com a lema que el va catapultar a la presidència de la Generalitat, Illa va defensar que ara toca conjugar els verbs donar i rebre. Malgrat els grans desafiaments que té per davant, va presumir d’"estabilitat" gràcies als pressupostos aprovats o de construir més habitatge públic que cap altra autonomia. "Dos anys després, em sento orgullós de poder afirmar que estem complint: avui Catalunya està més unida", va assegurar donant per tancada l’etapa del procés. En els pròxims mesos arribarà el desenllaç de l’aplicació de l’amnistia –que no va esmentar durant la conferència–, i el del nou finançament, davant el qual es va mostrar optimista.

El president va considerar que està recorrent "el camí correcte" per fer front a tots els reptes. "Anem en la bona direcció", va dir en un auditori en el qual, a més de representants de l’àmbit econòmic, social, universitari i cultural i dels expresidents Pere Aragonès i José Montilla, hi havia els presidents parlamentaris d’ERC –Josep Maria Jové–, Junts –Mònica Sales– i els Comuns –Jéssica Albiach–. A tots ells els va dir que la seva mà estarà "estesa" i que està disposat a escoltar "propostes i crítiques". De moment, van començar a sentir-se aquestes últimes, ja que ja es va criticar a les xarxes el discurs del president acusant-lo de ser autocomplaent.

Notícies relacionades

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

Illa proclama Hereu candidat del PSC a les eleccions

Notes a mà

Fonts pròximes al president van explicar que feia dies que confeccionava el seu discurs d’equador de mandat. Que la base va ser la llibreteta que porta sempre al damunt i en la qual va prenent notes a mà. Malgrat governar en minoria i els símptomes de desgast que acusa el Govern després de dos anys de legislatura, va mostrar "confiança" i va projectar que pensa portar la batuta més enllà d’una legislatura mantenint el rumb traçat fins ara i sumant tripulants si fa falta.