La Junta Electoral acata amb dubtes la decisió del Suprem que suspèn el vot als nacionalitzats amb la «llei de nets»

Segons han informat a EFE fonts de l’òrgan electoral, la decisió de no impugnar la interlocutòria del Suprem s’ha adoptat per set vots a sis i, tot i que s’han expressat crítiques, s’ha decidit complir-la en els termes estrictes de la part dispositiva, en què es fa el requeriment d’informació a la JEC.

En el seu acord d’aquest dilluns, adoptat per la totalitat dels seus membres, la Junta executa la petició del Suprem després que l’alt tribunal deixés en suspens les altes incorporades al Cens Electoral de Residents Ausents (CERA) com a conseqüència de l’anomenada llei de nets. Ordena a l'Oficina de Cens Electoral que desglossi els expedients d’inscripció censal que procedeixin de l’aplicació directa dels supòsits d’exili recollits en la llei de nets, i dels aprovats a l’empara de la interpretació de la instrucció posterior. És a dir: que la suspensió cautelar del dret de vot per a aquests nacionalitzats per l’anomenada «llei de nets» (en realitat una disposició de la llei de memòria democràtica aprovada l’any 2022, durant l’anterior legislatura) continua endavant. Una mesura que aquest mateix dilluns tornava a rebre crítiques molt dures del Gobierno.

En la reunió s’han analitzat punt per punt cadascun dels apartats de la part dispositiva de la interlocutòria del Suprem i s’ha constatat que, de la petició, la part més complicada és aquest desglossament per la ingent quantitat d’assumptes a tractar.

La JEC assenyala, a més, que procedirà a estudiar, un cop ja rebuts, l’informe complementari de la Oficina del Censo Electoral, així com la proposta d’instrucció dirigida per aquesta Oficina a les Oficines Consulars que van ser requerits el passat 16 de juliol i que el Suprem també li va instar a reclamar. Aquest examen es produirà amb «caràcter immediat» -dijous vinent, segons han informat les fonts esmentades- per a l’adopció de l’acord corresponent.

Notícies relacionades

El Suprem justifica en un «perill fundat» que s’afecti el procés electoral la suspensió de la llei de nets

Sánchez torna al congrés de l’Empresa Familiar 8 anys després

El Tribunal Suprem va deixar en suspens la setmana passada les altes incorporades al Cens Electoral de Residents Ausents (CERA) com a conseqüència de la llei de nets, fins que els consolats acreditin que els nacionalitzats compleixen la condició de ser descendents d’exiliats espanyols. Va estimar així parcialment la mesura cautelar sol·licitada per Iustitia Europa i Vox en els recursos presentats contra l’acord de la JEC, del passat 16 de juliol, que va assenyalar, entre altres qüestions, que no podia acordar la no admissió del vot per correu des de l’exterior perquè excedia les seves competències.

La «llei de nets» permet, en virtut d’una disposició dins de la llei de memòria democràtica dictada el 19 d’octubre de 2022, als fills i nets d’espanyols d’origen optar a la nacionalitat espanyola, sempre que acreditin els requisits d’haver nascut fora d’Espanya, que el pare, la mare, l’avi o l’àvia fossin originàriament espanyols i haguessin patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d’orientació sexual. Tanmateix, una setmana després el Govern central va aprovar una instrucció que deia que es «presumirà» la condició d’exiliat respecte de tots els espanyols que van sortir entre 1936 i 1955, sense més especificacions. Un fet que per a la primera força de l’oposició, el Partit Popular (PP), suposa una clara alteració del que estipulen les Corts Generals, com va manifestar aquest mateix dilluns el portaveu dels populars, Borja Sémper.