La immigració mana

El curs polític passat, l’oposició va formular 133 preguntes al president de la Generalitat, Salvador Illa, repartides entre les 19 sessions de control celebrades entre l’octubre del 2025 i el juliol del 2026. Són 19 preguntes per cadascun dels set grups de l’oposició. Marcades per l’actualitat, però també per l’estratègia de cada partit, les sessions dibuixen amb bastanta nitidesa quins han sigut els principals fronts oberts contra el Govern.

La immigració encapçala la classificació, tot i que impulsada exclusivament per l’extrema dreta. Segons les dades recopilades i analitzades per aquest diari, Vox i Aliança Catalana van formular el 100% de les preguntes centrades en política migratòria: 17 de les 133, un 12,8% del total. Aliança Catalana va dedicar a aquesta qüestió 9 de les seves 19 intervencions i Vox, 8. Cap altre grup va situar la immigració com a objecte principal d’una pregunta al president. El PP català sí que va abordar, per exemple, la prohibició del burca, tot i que des del debat sobre els drets de les dones. Fora d’aquest cas, l’actualitat ha condicionat bona part de l’interrogatori a Illa. Educació i corrupció en són dos bons exemples.

Corrupció i transparència

El PPC ha convertit els casos que afecten el PSOE i l’entorn del Govern en un dels seus principals fronts contra el president. Sis de les seves 19 preguntes estan classificades directament com a corrupció i transparència, més que les de qualsevol altre grup. Alejandro Fernández, líder dels populars, ha aprofitat especialment els últims mesos per traslladar a Illa les sospites pels casos de corrupció que envolten Sánchez i el PSOE i qüestionar les seves explicacions sobre la seva etapa com a ministre de Sanitat durant la pandèmia.

L’educació, una de les principals patates calentes del Govern des de començaments del 2026, va anar guanyant pes a mesura que creixia el conflicte amb els docents. De les 10 preguntes educatives de tot el curs, set es concentren entre el ple de finals d’abril i el de la tercera setmana de maig, coincidint amb un dels moments de més tensió en la comunitat educativa. A finals d’abril, els sindicats docents van intensificar les mobilitzacions i van anunciar diverses setmanes de vagues i aturades. En paral·lel, va esclatar la polèmica pel pla per introduir mossos de paisà en alguns instituts. Tots els grups, tret d’ERC i Aliança Catalana, van preguntar alguna vegada a Illa per educació. La CUP és qui més capitalitza aquest front, amb quatre de les 10 preguntes, seguida dels Comuns, amb tres. Junts, PPC i Vox en van formular una cada un. ERC i Aliança Catalana, en canvi, van reservar la seva fiscalització educativa principalment per a les preguntes dirigides als consellers.

L’habitatge apareix també com un dels assumptes més recurrents del curs, en línia amb una preocupació que s’ha consolidat com la principal de la ciutadania, com reflecteix el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). És una de les prioritats de tres dels set grups –PPC, Comuns i CUP– i ocupa el lloc sis en el rànquing, amb vuit preguntes en total (el 6%).

Crisi ferroviària

Un altre dels grans focus del curs ha sigut Rodalies. La crisi ferroviària de finals de gener per l’accident de Gelida, que es va cobrar la vida d’un jove maquinista, va provocar un dels pocs moments en què gairebé tota l’oposició va dirigir la seva mirada cap al mateix problema. En el ple del 28 i 29 de gener, sis dels set grups van preguntar directament a Illa per Rodalies. Va ser el moment de més convergència temàtica de tot el curs i va anticipar el ple monogràfic que l’oposició forçaria.

Notícies relacionades

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

Illa proclama Hereu candidat del PSC a les eleccions

El calendari de les preguntes permet veure a més com canvia l’agenda de l’oposició a mesura que avança el curs. Rodalies concentra la pressió al gener; la negociació pressupostària i els compromisos d’investidura guanyen pes entre el febrer i el març; la crisi educativa domina bona part de l’abril i el maig; i la corrupció passa a ocupar un espai creixent en el tram final del curs. Més enllà d’aquestes onades, cada partit ha construït una agenda pròpia. ERC concentra la seva pressió en els compromisos d’investidura (l’amnistia i el conflicte polític, el finançament i l’IRPF). Junts combina la crítica a la gestió amb qüestions com el traspàs de Rodalies, els pressupostos i el català. El PPC fa de la corrupció un dels seus principals ariets. Vox i Aliança concentren bona part de la seva activitat en immigració i seguretat. Comuns i CUP situen el focus en polítiques públiques com habitatge, educació, transport, serveis socials i medi ambient.

Illa no s’enfronta a una oposició homogènia. Hi ha partits que intenten desgastar-lo per la gestió, altres que l’examinen pels acords d’investidura i altres que utilitzen el ple per projectar la seva pròpia agenda ideològica. Només les grans crisis aconsegueixen trencar temporalment aquestes fronteres.