Un error retarda la interlocutòria de judici oral de Begoña Gómez

L’atzar i el guirigall de la instrucció de la causa contra Begoña Gómez han jugat una mala passada al jutge d’instrucció Juan Carlos Peinado, que va agafar vacances dimecres passat, 9, fins al 18 de setembre, abans de jubilar-se el 27 de setembre, quan complirà 72 anys. Era previsible que, abans de sortir de viatge, donés a conèixer la interlocutòria d’obertura de judici oral, que se sol notificar "conclosa l’audiència preliminar, en el mateix acte o d’aquí a tres dies", segons l’article 32 de la llei orgànica del tribunal del jurat (LOTJ).

Però, si no ha sigut així, és perquè el caos de la instrucció i la politització han contribuït que l’acusació popular (Hazte Oír) ratifiqués en l’audiència preliminar el seu escrit de qualificació provisional, ja presentat anteriorment. I aquí sorgeix la crisi. Segons la llei, aquest escrit ha de presentar els fets punibles del sumari. A diferència d’un procediment ordinari, aquests fets han de ser objectius, enumerats de manera clara i cronològica.

No es tracta d’un tema formal. El fonament és que, quan sigui designat a l’Audiència de Madrid, el magistrat-president del tribunal utilitzarà aquests paràgrafs exactes per redactar la peça clau, la interlocutòria de fets justiciables i, posteriorment, l’objecte del veredicte, que votaran els nou jurats integrants del tribunal. Un noranta per cent dels judicis amb tribunal de jurat tenen com a objecte assassinats i robatoris. Per això, la llei és molt clara a l’exigir dades factuals precises: l’acusat va agafar l’arma o l’acusat va disparar a la víctima. El fet és que, en aquest cas, s’estan imputant un delicte de malversació i un altre de tràfic d’influències que, si bé figuren dins de la seva competència, mai solen ser, per la seva complexitat, objecte d’un judici amb jurat. Si l’acusador no té clar de quins fets acusa, ¿quins fets s’han de portar davant un tribunal de jurat?

I una audiència preliminar que Peinado va convocar precipitadament el dilluns 7 per al dimarts 8, perquè marxava de vacances, segons ell mateix va apuntar, i que va voler evitar, com va posar en relleu fins a la seva última providència, del dilluns 7 de setembre a la nit, en la qual va intentar aprofitar la cita prèvia de Jaime Campaner, nou lletrat de Begoña Gómez, en un tribunal de Barcelona per anul·lar l’audiència preliminar. Però Campaner va escriure al jutge que no renunciava perquè plantejaria un tema inèdit que mai s’havia considerat, sense dir a què es referiria.

I resulta que aquesta audiència preliminar ha sigut una catarsi del que ha sigut la pretesa investigació de dos anys i cinc mesos, des de l’abril del 2024: s’ha confirmat la incapacitat de l’acusació popular per explicitar quins són els fets punibles. En l’audiència preliminar de dimarts 8, les acusacions van exposar primer. La Fiscalia de Madrid va demanar el sobreseïment (arxiu) ja que no existien delictes. Després, l’acusació popular va ratificar el seu escrit de conclusions ja presentat. I, finalment, les defenses. Segons Campaner, l’escrit d’acusació és ineficaç per tres raons. La primera és que introdueix de manera indeguda, en diverses ocasions, la interlocutòria del 16 de juliol de la Secció 23 de l’Audiència de Madrid –que ha ajudat i perfeccionat a l’instructor almenys des del 12 de juny del 2025–, en la qual justificava el judici oral per donar arguments jurídics.

L’advocat, especialista en dret processal i, sobretot, en judicis amb jurat, va explicar que l’escrit dels acusadors incorria en una pràctica absolutament prohibida, que porta a contaminar un tribunal de jurat aprofitant-se del pretès prestigi o autoritat d’un tribunal superior.

Així mateix, va destacar que hi ha fins a 20 mencions a l’atestat de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), li que això suposa un ús contaminant del relat fàctic. El que diu l’UCO és una argumentació d’una cosa que diuen els acusadors que diuen els informes de l’UCO. En realitat, va explicar Campaner, tergiversen aquests atestats, perquè ni de bon tros incriminen directament Begoña Gómez. Amb tot, no eren els errors més greus des del punt de vista de la llei del jurat. L’escrit de conclusions de l’acusació realitza 12 mencions a diverses persones que han prestat declaració durant la investigació, i això és especialment greu en un tribunal de jurat.

¿Per què? Perquè la llei prohibeix que les declaracions en fase d’instrucció accedeixin al judici. No es remeten al tribunal com a testimonis.

La conclusió seria la següent: si el legislador prohibeix expressament que les declaracions judicials d’investigats i testimonis accedeixin a judici, ¿no seria un frau processal que l’acusació popular, en el que li interessa i en la seva interpretació peculiar, introdueixi, copiï i esmenti el que han declarat uns i altres quan se suposa que només estan obligats a relatar els fets punibles? Campaner, segons fonts jurídiques, va explicar també que l’acusació ja no podia reparar els errors.

"L’únic procés penal d’Espanya en el qual les acusacions tenen l’ocasió de reparar els seus escrits abans de l’obertura de judici oral és la llei del jurat. L’article 31.3 diu que en l’audiència preliminar les parts podran modificar els seus escrits. Se’ls ha passat el tren. Fa uns segons podien haver-ho fet. Ara és irremeiable la ineficàcia de l’escrit d’acusació". En efecte, l’article assenyala: "Les acusacions poden modificar els termes de la seva petició d’obertura de judici oral sense que sigui admissible la introducció de nous elements que alterin el fet justiciable o la persona acusada".

Notícies relacionades

Rufián serà el candidat d’ERC i busca una aliança amb Podem

Illa proclama Hereu candidat del PSC a les eleccions

¿Què pot fer el jutge actualment de vacances? Teòricament, tres coses. L’opció més dràstica per principi acusatori, és a dir, per la norma fonamental del procés penal que separa les funcions d’investigar, acusar i jutjar per garantir la imparcialitat del jutge, seria declarar ineficaç l’escrit. No hi ha cap altra acusació que demani obrir judici oral. El jutge no pot fer-ho d’ofici. És a dir: hauria de sobreseure (arxivar la causa). Pot dir que es tracta d’un tema formal que no afecta el procediment. I donaria peu a plantejar-lo en les qüestions prèvies de l’Audiència Provincial de Madrid. Hi hauria partit. I el factor fonamental: amb un altre jutge. Una altra sortida és que el jutge consideri que, sent raonable el que planteja la defensa de Begoña Gómez, és a dir, que la conseqüència processal d’arxivar és desmesurada, consideri esmenable l’escrit. Podria, per exemple, donar a l’acusació dos dies per presentar un escrit que s’adeqüi a la llei d’enjudiciament criminal.

Però això posaria en evidència una mostra de parcialitat, perquè estaria ajudant una de les parts, i això no s’ha de fer. Però tot s’ha de dir: el ponent de les resolucions a la Secció 23 de l’Audiència de Madrid, Enrique Jesús Bergés de Ramón, amb el suport de la presidenta, Rosario Esteban, l’ha ajudat amb les seves resolucions perfeccionadores a Peinado, de manera que ara ell podria ajudar a perfeccionar l’escrit ineficaç de l’acusació popular. El jutge Peinado disfruta dels seus últims dies de vacances fins al 18 de setembre abans de jubilar-se el dia 27. Però potser difon avui, 14 de setembre, la seva interlocutòria accidentada, amb firma digital de divendres passat, 11 de setembre.