Enquesta CIS: El PSOE perd pistonada per la crisi de Ceuta però encara avantatja en 5,5 punts el PP

Amb tot, el retrocés del PSOE fa que el PP retalli dos punts la distància entre tots dos, que quedaria en 5,5 punts si ara se celebressin eleccions generals. El treball de camp es va efectuar a partir de 4.042 entrevistes entre l’1 i el 4 de setembre, coincidint amb la compareixença de Sánchez al Congrés per donar explicacions per la crisi. En concret, els socialistes obtindrien el 31% dels vots, mentre que el PP s’emportaria el 25,5%, tot just quatre dècimes més que al juliol. Vox, amb el 16,6%, pujaria 1,3 punts respecte a l’enquesta anterior.

També cau Sumar, que marca la seva cota més baixa de la legislatura amb un suport del 5,7%, mentre que puja Podem, amb un 3,7%. Després d’ells se situen ERC, amb un 2,5% que representa dues dècimes menys, S’ha Acabat la Festa (SALF) aconsegueix l’1,8% (vuit dècimes menys); EH Bildu, l’1,3 % (cinc dècimes més); i empaten amb un 0,7% el BNG,Junts i el PNB, mentre que Coalició Canària manté el seu 0,2% i UPN baixa a l’0,1%.

Baixa la inquietud per la immigració

Tot i que pugui semblar paradoxal, el CIS conclou que la preocupació per la immigració ha baixat, i ha passat del 23,4% al 19,7% i de la segona a la tercera posició com a problema per a la ciutadania. L’habitatge segueix a la cúspide de la llista (amb un 37,5% de mencions, 5,5 punts menys en què juliol), seguit de la crisi econòmica (pujant fins al 21,6% de mencions, davant el 17,3% que va aconseguir en el baròmetre anterior).

El sondeig incorpora diverses preguntes específiques sobre la crisi de Ceuta, tot i que en cap s’interroga els ciutadans ni per la gestió del Govern ni pel paper que hagi pogut tenir el Marroc en l’assalt. Al contrari, el 86,3% dels espanyols creuen que té «molta o bastanta» importància entendre’s amb el Marroc per garantir la seguretat de les fronteres, mentre que un 10,1% li dona «poca o cap» importància. Seguint aquesta línia, el 82,2% veu necessari reforçar les fronteres davant el 13,3% que no ho considera necessari.

Tot i que la gran majoria dels enquestats tenen clar que Ceuta i Melilla són «tan espanyoles» com qualsevol altre territori de la Península (77,1%), hi ha un altre 14,3% que afirma que les dues ciutats autònomes tenen una situació «ambigua i especial» que ha de ser «objecte d’entesa i acords» amb Rabat. També els entrevistats afirmen aclaparadorament (89,4%) que la UE hauria de col·laborar més amb el Govern espanyol en la resolució d’aquesta crisi i només un 7,2% estima «suficient» la col·laboració.

L’enquesta ha preguntat també als entrevistats si pensen que hi ha hagut alguna ingerència externa en l’allau de migrants intentant malmetre entre Espanya i Marroc, a la qual cosa un 67,7% respon que sí i un 24,5%, que no. Dels que responen afirmativament, un 49,1% opinen que els Estats Units estan intentant crear «tensió i malestar» en les relacions bilaterals i, en segon lloc, apunten a alguns sectors de la societat del Marroc (38,1%). En tercera posició s’assenyala Israel (35,4%), mentre que Rússia figura en sisè lloc, per darrere del president dels EUA, Donald Trump, i del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

Informes i dimissions

Notícies relacionades

«És vergonyós»: l’avançament electoral debilita (encara més) la ciberseguretat d’Espanya

David Sánchez demana que l’absolguin al considerar que l’han condemnat perquè el seu germà és el president del Govern

El treball de camp d’aquest estudi s’ha elaborat durant els primers dies de setembre, coincidint amb la compareixença al Congrés de Pedro Sánchez per donar explicacions sobre la gestió de l’Executiu en la crisi de Ceuta. En aquesta compareixença, el president del Govern va anunciar la desclassificació dels avisos dels serveis d’intel·ligència sobre l’entrada massiva. Aquest assumpte ha generat friccions entre el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la titular de Defensa, Margarita Robles. Aquesta última sempre ha defensat la feina del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) mentre que Marlaska insistia que no van rebre cap avís que alertés de la dimensió del que va passar a la ciutat autònoma.

Els documents es van fer públics dimecres passat i evidencien que des del CNI s’havia avisat per WhastApp al cap de Gabinet del delegat del Govern a Ceuta d’una «crida» a les xarxes socials per portar a terme un «assalt per tanca i mar» a la ciutat autònoma el dia 29 de juliol, la vigília de l’entrada massiva de més de 70.000 immigrants procedents del Marroc. El cap de Gabinet, Gonzalo Sanz,va dimitir divendres passat assegurant que sí que va transmetre «personalment» aquesta informació al delegat del Govern, Miguel Ángel Pérez Triano, contradient així la versió oferta la vigília per qui també és secretari general del PSOE a Ceuta.