La Moncloa va gastar 8 milions en unes alertes que no van funcionar a Ceuta

Són prou dades com per posar nerviós qualsevol analista de seguretat, però la tensió no va semblar provocar que el Govern posés mitjans amb què esmorteir l’allau que va arribar 24 hores després.

Alertar raonadament hauria sigut la funció d’un ajudant fitxat pel Sistema de Seguretat Nacional de l’Estat. En l’argot dels executius de la Moncloa, Defensa i Interior i els enginyers civils que envolten el projecte l’anomenen PI-SSN, tot i que la seva denominació burocràtica, i més intel·ligible, és Plataforma d’Intel·ligència de Dades del Sistema de Seguretat Nacional (o SSN).

Es tracta d’un software i un hardware, un conglomerat tecnològic que havia d’estar funcionant fa deu mesos, però en la pitjor crisi de seguretat i sobirania a què s’ha enfrontat Espanya en els últims anys, PI-SSN estava fora de combat.

La Plataforma d’Intel·ligència de Dades de l’SSN ha suposat una despesa de 7.085.429 euros i 46 cèntims en la seva primera fase, i acumula una inversió addicional d’1,3 milions per proporcionar-li un catàleg de recursos. Però la despesa no ha arribat a temps per proporcionar intel·ligència al Departament de Seguretat Nacional (DSN), l’organisme que, des de la Moncloa, va encarregar i ha de pilotar aquesta màquina.

El novembre del 2023 es va licitar la plataforma amb un contracte negociat i sense publicitat. Hi van acudir per invitació Indra, Telefónica, CT Ingenieros i GMV Aerospace. Aquesta última companyia va guanyar el contracte per escàs marge de punts i pressupost.

Tres anys després, en la crisi de Ceuta no s’ha vist el que una de les fonts consultades a la Seguretat de l’Estat anomena "anticipació operativa". Tampoc es va rebre ajuda informàtica en la presa de decisions, que era una de les missions per a les quals es va pensar la plataforma.

Un "petjapapers bonic"

Cap cos policial ha rebut fins ara ordres d’integrar la informació que tenia en una sola bossa d’anàlisi, però per a un dels experts de les Forces de Seguretat a qui s’ha dirigit aquest diari, no és excusa que no fos operativa la plataforma ni tan sols la compartició d’informació: "Hi havia prou intel·ligència per considerar seriosament una contingència important –subscriu–. Hi va haver senyals molt concrets en les últimes 24 hores". I fa un veredicte: "Hi va haver un problema d’anticipació operativa, escalat d’alertes i coordinació institucional".

Pot ser que aquesta laxitud amb què es van prendre els avisos no s’hagués trobat els llums vermells de PI-SSN encesos. La plataforma va néixer per a la "gestió d’indicadors crítics per a la Seguretat Nacional i alerta primerenca", segons el plec de prescripcions tècniques, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. És una bona definició, però "de moment La Moncloa només té un petjapapers bonic", es lamenta aquesta font.

El 2023, l’esperit amb què es va idear va ser ajudar a prendre decisions al president del Govern o a qui encapçalés un Comitè de Situació en una crisi, per exemple, o una situació d’interès per a la Seguretat Nacional com la que regeix actualment.

Per a això, la plataforma ha d’integrar i processar dades que li bolquin els diferents serveis d’intel·ligència que operen a Espanya. En la crisi de Ceuta, aquestes dades es van dispersar o es van quedar encallades a les cadenes de comandament com va poder passar, en un procés encara sense aclarir, a la Delegació del Govern a la ciutat autònoma.

L’encàrrec que va fer la Moncloa va ser un sistema capaç, fins i tot, d’"emetre alertes en funció de l’estat dels diferents indicadors o esdeveniments d’interès per a la Seguretat Nacional", ja que al Sistema de Seguretat Nacional que té com a epicentre el DSN.

Les fonts consultades no culpen tant els enginyers de GMV com els seus clients de la Moncloa, que "no concreten bé què volen per a la plataforma. És tot difús". Però el plec assenyala que el sistema ha de ser capaç de processar informació de diverses fonts –se n’han previst 85– sobre 18 àrees clau. Entre les quals la seguretat energètica, aeroespacial o marítima, la ciberseguretat, el terrorisme, epidèmies, catàstrofes, espionatge, desinformació... i el que pesa ara: "indicadors d’immigració".

Al Congrés, el 6 d’octubre del 2025, i responent al general retirat Alberto Asarta, diputat de Vox, la general Loreto Gutiérrez, directora del DSN, va dir: "Ara mateix es receptarà la primera fase d’aquesta plataforma. Encara no està en funcionament, però esperem que ja ho estigui per a finals de l’any que ve".

El plec de Prescripcions Tècniques fixava l’entrega el novembre d’aquell any. Aleshores, segons l’objecte de la Fase I de la PI-SSN, s’havia de poder "fer l’anàlisi, disseny, desenvolupament i implantació de la Plataforma, que en aquesta primera fase haurà de satisfer els següents grups de Capacitats Operatives". Entre aquestes capacitats, la ja citada de "gestió d’indicadors crítics per a la Seguretat Nacional", entre altres "indicadors d’immigració".

Notícies relacionades

Mónica García es postula per liderar el Front Ampli

La campanya coincidirà amb avenços en els casos de Zapatero i de Leire Díez

Un mes abans del límit contractat, la general Gutiérrez anticipava el retard. El contracte estableix cinc fites de compliment. El cinquè preveia per al final del contracte l’"entrega i implantació en entorn productiu i en correcte funcionament de tota la Plataforma".

Actualment, la previsió que en aquell moment va anunciar la directora del DSN no sembla estar a prop de complir-se a aquestes altures.